De l'estocada de La Maestranza a la pena de rebel·lió

Es complien quatre anys del recurs del PP contra l'Estatut i el Tribunal Constitucional s'encallava en les deliberacions quan Ramón Rodríguez Arribas, lluny d'estirar la jornada laboral a Madrid, es va veure temptat pel cartell de la plaça de toros de La Maestranza de Sevilla: El Fundi, Padilla, Rafaelillo i sis Miura. La corrida del 25 d'abril del 2010 era d'abonament i el magistrat Arribas va viure-la al callejón amb els col·legues del TC Manuel Aragón i Guillermo Jiménez. A la plaça no es va tallar cap orella, però dos mesos després de la Fira d'Abril sevillana el trio de La Maestranza sentenciava l'Estatut i n'anul·lava catorze articles.

Cinc anys després, Rodríguez Arribas encara creu que el TC es va quedar curt amputant l'Estatut –ell exigia la “nul·litat absoluta” dels drets històrics– però, als 81 anys i des del seu lucratiu bufet d'advocats, ara li dol Catalunya. “No podem abandonar els bons espanyols que estan a Catalunya i que no volen deixar de ser espanyols, cal ajudar-los a mantenir alt aquest esperit”, va clamar ahir l'exvicepresident del TC en una entrevista nocturna a Telemadrid que es prestava al to intimista.

Davant el text de desconnexió de JxSí i la CUP, l'exmagistrat no entén que el TC al qual va pertànyer fins al 2013 sigui desobeït. “Dir que no s'obeirà no té precedents en la història més que en casos de cop d'estat amb aldarulls al carrer, seria un delicte de rebel·lió”, dictamina l'amputador estatutari. El toro, però, encara li inspira metàfores de Catalunya: “La temprança de Rajoy és bona. Com en els toros, en moments de perill un no s'ha de descompondre, necessitàvem escoltar que Rajoy no es posa nerviós; per posar-nos nerviosos ja hi som la resta”. Sevilla no el crida com quan tenia 76 anys, ara ho deixaria tot per Catalunya. “Jo estic disposat a anar a Catalunya amb les mans buides a oferir als meus compatriotes que volen seguir sent espanyols tota la meva ajuda...”, es va oferir des de Telemadrid a qui el necessiti.