El niu dels gihadistes

Molen­beek-Saint Jean és a uns escas­sos vint minuts del cor del dis­tricte euro­peu de Brus­sel·les, Schu­man, on Merkel, Hollande i la resta de líders es reu­nei­xen sovint per deci­dir el futur de la Unió Euro­pea. Però la distància real entre aquests dos dis­tric­tes de Brus­sel·les és enorme. Men­tre als des­pat­xos de Schu­man els Vint-i-vuit deba­ten com i amb quins mit­jans com­ba­tre Estat Islàmic, Molen­beek-Saint Jean ser­veix de base d'ope­ra­ci­ons i ama­ga­tall als giha­dis­tes que pla­ne­gen atemp­tar con­tra Europa. Abdes­lam Salah, l'home més bus­cat d'Europa per la seva pre­sumpta par­ti­ci­pació en els atemp­tats de París, vivia al barri, com el seu germà, Ibra­him, que es va immo­lar diven­dres pas­sat al Comp­toir Vol­taire pari­senc. Ahir més de cent poli­cies bel­gues bus­ca­ven Abdes­lam Salah al número 47 del car­rer de Delau­noy de Molen­beek. No el van tro­bar, tot i que és en aquest dis­tricte brus­sel·lès on el vuitè autor dels atemp­tats de la capi­tal fran­cesa va conèixer el cer­vell de l'ope­ració: Abdel­ha­mid Aba­a­oud, un dels giha­dis­tes bel­gues més cone­guts a les xar­xes soci­als i reclu­tat a Síria per Estat Islàmic.

La pre­o­cu­pació de les auto­ri­tats de Brus­sel·les i Bèlgica és màxima. Totes les inves­ti­ga­ci­ons pels dar­rers atemp­tats giha­dis­tes a Europa aca­ben a Molen­beek-Saint Jean, con­ver­tit en un cen­tre d'ope­ra­ci­ons del ter­ror a només vuit para­des de metro del des­patx de Jean-Claude Juncker. A Molen­beek havia vis­cut, almenys tem­po­ral­ment, Ayoub al-Khaz­zani, que va atemp­tar con­tra un tren TGV de París a Ams­ter­dam aquest agost. Deu per­so­nes, també en aquest barri, van ser detin­gu­des al gener arran dels atemp­tats con­tra el set­ma­nari Char­lie Hebdo. I va ser en un edi­fici de Molen­beek on el francès Mehdi Nem­mouche va pla­ni­fi­car l'atemp­tat con­tra el Museu Jueu de Brus­sel·les, en què van morir qua­tre per­so­nes. No és una qüestió recent: el 2004 ja va viure-hi Has­san el-Haski, autor intel·lec­tual dels atemp­tats de l'11-M a Madrid.

“Faré neteja a Molen­beek”, asse­gu­rava des­a­fi­ant el minis­tre de l'Inte­rior belga, el naci­o­na­lista fla­menc de l'N-VA Jan Jam­bon, que el cap de set­mana va viat­jar a corre-cuita a París per donar suport a les auto­ri­tats fran­ce­ses i mos­trar la seva dis­po­sició total a col·labo­rar. Però la pro­mesa de Jam­bon arriba tard i mala­ment. Ja fa anys que Molen­beek-Saint Jean viu en una mar­gi­nació total, d'esquena a la resta de Brus­sel·les, i la seva alcal­dessa, la libe­ral François Schep­mans, culpa les admi­nis­tra­ci­ons ante­ri­ors de no haver fet res. El dis­curs amb tocs xenòfobs de “nete­jar” tam­poc hi ajuda. El barri té uns 97.000 habi­tants, aglu­ti­nats en poc més de sis quilòmetres qua­drats, en alguns casos amb un 80% de per­so­nes d'ori­gen magribí. I això –admet Schep­mans– afa­vo­reix “l'ano­ni­mat” que bus­quen les cèl·lules ter­ro­ris­tes. Entre els anys setanta i l'actu­a­li­tat, la població estran­gera s'ha qua­dru­pli­cat i les auto­ri­tats no han fet prou per inte­grar els nou­vin­guts. La crisi ha impac­tat fort al dis­tricte, amb un 30% d'atu­rats que arriba fins al 40% entre els joves, fet que deixa mol­tes famílies sense pers­pec­ti­ves. La mar­gi­nació, la delinqüència i el con­sum i tràfic de dro­gues han fet la resta, i han con­ver­tit el barri en caldo de cul­tiu per als ter­ro­ris­tes: molts joves de ter­cera i fins i tot quarta gene­ració no se sen­ten part de la soci­e­tat euro­pea i són seduïts pel dis­curs d'Estat Islàmic. Bèlgica és, de fet, el país de la UE des d'on més per­so­nes han viat­jat a Síria per unir-se a l'orga­nit­zació armada: cada mes, almenys cinc joves bel­gues mar­xen per fer el gihad, segons el govern. Des de l'inici de la guerra, ja n'han viat­jat a Síria gai­rebé mig miler.

El barri de Molen­beek, focus de la pressió poli­cial i mediàtica cada vegada que els ter­ro­ris­tes atemp­ten a Europa, intenta com­ba­tre l'estigma. Les gene­ra­ci­ons més grans veuen amb incre­du­li­tat com els seus joves se n'allu­nyen i es radi­ca­lit­zen, atrets pel dis­curs i els vídeos a les xar­xes soci­als d'Estat Islàmic, que els ofe­reix una falsa pàtria per subs­ti­tuir Bèlgica, que no sen­ten pròpia.