Política

Obama promet mà de ferro per posar fi a Estat Islàmic

El president dels EUA es disposa a “destrossar” l'organització gihadista i manté oberta la porta a col·laborar amb Rússia

Hollande es reuneix aquesta setmana amb els principals actors mundials per coordinar la resposta als atacs

La recepta del pre­si­dent dels Estats Units, Barack Obama, per posar fi a l'amenaça d'Estat Islàmic con­ti­nua inva­ri­a­ble: uni­tat i deter­mi­nació. El man­da­tari nord-ame­ricà va aca­bar la seva gira asiàtica a Malàisia amb el mateix remei per der­ro­tar l'amenaça giha­dista que està rei­te­rant des de fa set­ma­nes i que la majo­ria de líders mun­di­als com­par­tei­xen.

“Des­truir EI no és només un objec­tiu rea­lista, sinó que ho farem”, va pro­me­tre Obama, minuts abans de pujar a l'avió de tor­nada a Was­hing­ton. “Els des­tros­sa­rem, i recu­pe­ra­rem ter­ri­tori on ara mateix són. Talla­rem les seves fonts de finançament. Eli­mi­na­rem els seus líders. Des­man­te­lla­rem les seves xar­xes, i els des­tros­sa­rem”, va repe­tir.

Obama, encara dis­tant de la retòrica bel·licista del seu homòleg francès, François Hollande, i cri­ti­cat als EUA per no haver acce­le­rat i inten­si­fi­cat les acci­ons con­tra els giha­dis­tes, manté la idea que només amb una acció coor­di­nada amb totes les potències mun­di­als serà pos­si­ble posar fi a EI. I, per això, cal la col·labo­ració de Rússia, amb la qual seria pos­si­ble aliar-se sem­pre que es con­cen­tri “en exclu­siva” a der­ro­tar els giha­dis­tes. “I encara no tenim aquesta cer­tesa”, va lamen­tar el man­da­tari.

Les divergències amb Mos­cou encara per­sis­tei­xen i es con­cen­tren en el paper que ha de tenir el pre­si­dent sirià, Bai­xar al-Assad, en la reso­lució del con­flicte, i l'entesa no es pre­veu que arribi aviat. També des de Malàisia, el pri­mer minis­tre rus, Dmi­tri Medvédev, va cul­par els EUA de l'enfor­ti­ment dels giha­dis­tes d'EI a l'Iraq i Síria, un auge que, al seu parer, va ser pos­si­ble “per la irres­pon­sa­bi­li­tat política dels Estats Units.”

El secre­tari gene­ral de l'ONU, Ban Ki-moon, va fer una crida a Was­hing­ton i Mos­cou perquè tre­ba­llin en una entesa per coo­pe­rar con­tra l'ene­mic comú. Aquesta set­mana s'entre­veu que serà clau per a la uni­tat mun­dial con­tra els giha­dis­tes. El pre­si­dent Hollande es reu­nirà amb els prin­ci­pals actors mun­di­als per inten­tar coor­di­nar la res­posta als atemp­tats de París de la set­mana pas­sada i inten­si­fi­car els esforços per posar fi al pro­blema. Avui rebrà el pre­mier britànic, David Came­ron, i demà viat­jarà a Was­hing­ton per reu­nir-se amb Obama. Dos dies després, anirà a Mos­cou per tro­bar-se amb Vladímir Putin.

Tot ple­gat, per crear una nova aliança que tre­ba­lli con­jun­ta­ment con­tra EI, “una colla d'assas­sins amb bones xar­xes soci­als”, en parau­les del mateix Obama. “Som més forts [que EI]. Repre­sen­tem el 99% de la huma­ni­tat. I per això els gua­nya­rem.”

El Pentàgon hauria maquillat informes sobre EI

Un reportatge publicat ahir a The New York Times va posar en dubte els informes d'intel·ligència del Pentàgon sobre la lluita contra els gihadistes al Pròxim Orient. Segons la investigació, els alts càrrecs del Centre de Comandament (Centcom) de l'exèrcit nord-americà feien “canvis significatius” en els informes que arribaven des de l'Iraq en relació amb la lluita sobre el terreny contra Estat Islàmic, amb l'objectiu de “dibuixar un panorama més optimista” del paper dels EUA en el conflicte. N'és un exemple el fracàs de les tasques d'entrenament de l'exèrcit iraquià en la lluita antiterrorista. Les alteracions en els informes haurien arribat al punt màxim l'estiu passat, amb els bombardejos dels avions nord-americans a Síria i l'Iraq contra posicions d'EI, sobre els quals van expressar uns resultats molt més favorables del que realment havien obtingut.

Tot i que no es podrà saber mai, queda en dubte com aquests informes maquillats poden haver influït en la política antiterrorista de la Casa Blanca. El que sí que és cert és que l'auge d'Estat Islàmic va agafar per sorpresa l'administració de Barack Obama, que ha portat bona part del Congrés i de l'opinió pública a desconfiar de les tasques de la intel·ligència del país.

El cas ja està sota investigació interna, en un procés que pot durar mesos i que no només se centrarà en els recents informes sobre l'Iraq, Síria i EI, sinó que també inclourà les campanyes a l'Afganistan. El govern ja ha assegurat que prendrà “les accions apropiades” d'acord amb els resultats finals. El mateix president nord-americà, just abans de tornar a Washington des de Malàisia, va parlar sobre el tema: “Espero que arribem fins al final per saber què ha passat.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.