L'Ajuntament de la Seu d'Urgell, acusat de rebel·lió
L'Audiencia Nacional ha obert una investigació a instàncies de la fiscalia, que ha denunciat cinc municipis catalans per haver aprovat mocions de suport a l'acord de desconnexió del Parlament
El fiscal en cap de l'Audiencia Nacional, Javier Zaragoza, ha denunciat els ajuntaments de la Seu d'Urgell, Girona, Sant Cugat del Vallès, Igualada i Celrà per delictes de rebel·lió i sedició, per haver aprovat sengles mocions de suport a la resolució independentista del Parlament, anul·lada ahir pel Tribunal Constitucional. En els casos de la Seu d'Urgell i Celrà, els jutges instructors ja han obert una investigació.
L'alcalde de la Seu d'Urgell, el convergent Albert Batalla, va llançar ahir un missatge de tranquil·litat, ja que considera que la moció investigada és “de caràcter estrictament polític” i no implica “cap mandat concret, ni l'obertura de cap acte administratiu ni cap acció que suposi un cost econòmic per a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell”. Va assegurar que no han rebut “cap notificació” sobre aquesta investigació i hi va afegir que quan aquesta arribi serà atesa “com correspon”. A més, va defensar que aquesta iniciativa s'emmarca en la facultat del consistori de “pronunciar-se, sense efectes jurídics, sobre assumptes d'interès general” i que està “emparat en la legislació vigent”.
Segons indica el consistori urgellenc en un comunicat, l'única petició després de l'aprovació de la moció la va fer la Subdelegació del Govern espanyol a Lleida el 14 de novembre, que va requerir l'acta del ple de l'11 de novembre, que els va ser lliurada.
La resolució del ple municipal investigada, que va ser aprovada per la majoria absoluta que formen CDC, ERC i la CUP a la Seu, manifesta el “ple suport” i l'“adhesió” del consistori a la declaració del Parlament català d'inici del procés independentista.
Per la seva banda, en declaracions a TV3, l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà (CUP), va assegurar que “desobeirà i no farà cas” de l'Audiencia Nacional, de manera que no facilitarà les actes ni altres documents sol·licitats per a la investigació. “Hem començat a desconnectar d'aquesta administració espanyola, que més que de justícia és política”, va assegurar l'alcalde de la CUP, que, tot i prometre desobediència per part del govern municipal, va puntualitzar que el secretari interventor farà “el que cregui convenient” davant la investigació judicial.
Urgència
En la denúncia el fiscal demana que es reclami amb urgència als ajuntaments el certificat de la resolució adoptada, la identitat dels membres del consistori que van votar a favor i en contra de la moció, i que es requereixi al comissari en cap dels Mossos d'Esquadra que informi urgentment sobre aquests fets. Els jutges Pedraz i Andreu han admès a tràmit les denúncies i han acordat demanar als ajuntaments alguns documents, però no esmenten la sol·licitud feta per la fiscalia en relació amb els Mossos.
Les denúncies del fiscal es basen en la decisió adoptada l'11 de novembre pel Tribunal Constitucional de suspendre la declaració parlamentària d'independència, i requerir als membres de la taula de l'assemblea legislativa i als membres del govern de la Generalitat que “impedeixin o paralitzin qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada”, recorda Zaragoza. Per això qualifica de delictiva l'“adopció de nous acords parlamentaris de la mateixa naturalesa fent cas omís de la decisió del Tribunal Constitucional, o la realització d'actes d'execució d'aquest mandat il·legal o de suport a aquest per part de qualsevol autoritat, corporació o funcionari públic (sigui local, provincial o autonòmic), o de particulars”. Aquests actes, hi afegeix, no només serien constitutius de delictes de rebel·lió o sedició, sinó també de prevaricació, desobediència, ús indegut de fons públics o usurpació d'atribucions.