“La CUP i el PP estan ajudant molt Unió”

Miquel Padilla admet que si fa un parell d'anys li haguessin dit que Unió es presentaria sense Convergència a les eleccions i que ell seria el cap de llista per Lleida no s'ho hagués cregut. Però la vida li ha ensenyat que les caramboles del destí existeixen. Si no hagués coincidit amb Josep Antoni Duran i Lleida a la residència dels franciscans de Lleida quan tot just era un adolescent, potser no hagués entrat en política. I si la dimissió d'Oronich no hagués fet moure la llista de CiU al Parlament el juliol del 1978, ell no hagués entrat a la cambra amb només 26 anys. Aquesta perspectiva li serveix per relativitzar èxits i fracassos. “Amb els més de 100.000 vots que vam aconseguir el 27-S, en d'altres eleccions haguéssim pogut treure tres diputats”. Però no maquilla la decepció que va suposar quedar-se sense representació al Parlament. “Encara que legalment no fos així, van ser unes eleccions plebiscitàries que van polaritzar el vot” i això va fer que el missatge d'Unió “no arribés a la gent”. Però Padilla es mostra il·lusionat i convençut que tenen possibilitats. “A mi m'atura gent pel carrer i em diu que es troba a faltar la capacitat de diàleg, la moderació i el seny que representava CiU”. I recorda que “la qüestió nacional interessa molta gent”, però “els problemes de la pagesia, l'alta fiscalitat o l'elevada pobresa interessen molt més”. Diu, amb un somriure irònic que la CUP i el PP, des de les seves respectives posicions extremes, estan ajudant Unió a fer arribar el missatge de tranquil·litat i serenor que volen transmetre. “La situació de desgovern actual posa de manifest que som més necessaris que mai”, perquè creu que si bé el dret a decidir “té un ampli consens social”, la desconnexió amb Espanya “per via legal o il·legal, no”. I això fa que Catalunya visqui “paralitzada”. Fins i tot, “segrestada”. Ho veu de difícil solució. Perquè l'esquerra “anticapitalista, contrària a l'euro, a la Unió Europea i a l'OTAN”, no té res a veure amb els interessos d'una part important de l'electorat de Junts pel Sí. “Posar fi als concerts escolars és incompatible amb CDC”, assegura. Però, a la vegada, creu que la situació actual d'ofec econòmic que viu Catalunya “és insostenible”, i que per això cal enviar bons negociadors a Madrid. Ha rebut bons consells de Conxita Tarruella, “un bon exemple, perquè va ser de les diputades que més intervencions va fer i més va treballar per Lleida”. I fora de les files d'Unió s'inspira en el carisma de Felipe González, “que era capaç de fer canviar el seu electorat de parer, com va demostrar en el referèndum de l'OTAN”, i en l'oratòria i la gran cultura de Xabier Arzallus. Creu que a Lleida la campanya no serà hostil. Però té la recepta per quan necessita carregar forces: una caminada de dues hores a pas lleuger per la Mitjana.