De la bicicleta a la primera línia política

Fa més de vint anys, Mònica Lafuente era una noia de Mollerussa que anava a l'institut i sovint passava per davant de la seu de l'agrupació local del PSC. Tenia la impressió que allà sempre hi havia molta gent i molta activitat. Un dia es va animar, no va passar de llarg i va entrar a preguntar. Així va entrar en política la cap de llista del PSC a Lleida: sense tenir el carnet de cotxe i anant sovint a les reunions en bicicleta. “No hagués fet el mateix si el local hagués estat d'un altre partit, a casa eren d'esquerres, jo volia implicar-me per un món amb més justícia social i aquell era el lloc”, explica en una conversa amb El Punt Avui a Mollerussa.

La família venia d'Osca. Ella hi va néixer però de ben petita al seu pare el van traslladar a la planta d'Argal a Mollerussa. Després de l'institut va cursar la llicenciatura de dret a la Universitat de Lleida i la seva activitat i valoració dins del partit va créixer. Ramon Vilalta i Teresa Ginestà eren els líders locals i van ser els seus primers avaladors polítics. El 2003 va ser escollida regidora a l'Ajuntament de Mollerussa i l'any següent va entrar a la direcció del PSC a les terres de Lleida com a secretària d'organització. Quan Joaquim Llena va ser nomenat conseller d'Agricultura, en el segon tripartit, se la va endur com a cap de gabinet. Allà va entrar en contacte definitivament amb el món rural i agroalimentari, que ha estat la seva especialitat durant la seva etapa al Parlament català entre el 2010 i el 2012. “La situació del sector és greu, els productors han de vendre per sota costos i això no hi ha sector que ho resisteixi”, diu Lafuente, que acusa Mas i Rajoy d'haver “menystingut els pagesos i ramaders en lloc de considerar la seva activitat una estratègica per a un país”.

El caràcter de Lafuente és afable i d'una discreció seductora, evita dogmes i frases contundents i durant la conversa amb aquest diari es mostra comprensiva amb els excompanys que han abandonat el partit, tot i afirmar que ella no deixarà mai el socialisme. “El debat sobiranista ha dut tensió al partit i a alguns companys els era més prioritari el tema de la independència.”

Ella no n'és partidària, creu que el federalisme s'imposarà com a millor solució i amb molts aliats a Espanya, tot i reconèixer que en democràcia “res no és impossible” i que la independència és “un anhel de molta gent i que s'expressa de manera democràtica i exemplar”. Va votar el 9-N, però en canvi retreu als independentistes la declaració de ruptura del Parlament: “És una barbaritat; haurien de seguir els consells d'Alex Salmond: a Escòcia van arribar al referèndum després d'anys de buscar-ho.”