‘El poeta del olivo'

Gabriel Rufián comença a ser conegut com el poeta del olivo en referència a les arrels andaluses del seus pares: de Jaén, la terra dels olivos, i de Granada, la terra dels poetas. Ell mateix ho ha explicat en un parell de mítings de campanya, però darrere d'aquest sobrenom, evidentment, hi traspua la facilitat que té el candidat d'ERC per teixir cites poètiques amb el seu llenguatge pausat i filosòfic, i també a través del seu compte de Twitter, que compta 31.600 seguidors. Com a exemple, la piulada que té fixa en el seu perfil: “Cuando crean que nos rendiremos, persistiremos. Cuando crean que nos iremos a casa, persistiremos. Cuando crean que no lo haremos: persistiremos.”

Una piulada escrita en castellà, un altre dels trets referencials de Rufián, que fa servir indistintament la llengua materna dels seus pares i el català, aquell que va aprendre a Santa Coloma de Gramenet gràcies a la immersió lingüística. Li surt de manera espontània, en funció del moment o de l'interlocutor, encara que alguns li han criticat aquest bilingüisme. Amb el seu fill de cinc anys parla en català i públicament, molts de cops, ho fa en castellà. Per què? Doncs com ell mateix explica, difon en castellà les virtuts de l'independentisme per contrarestar el missatge de l'unionisme. Una mostra més, parafrasejant Rufián, que el procés ha superat “banderes” i “orígens”.

El seu ascens en política ha estat vertiginós i meteòric. El febrer del 2014 va fer la primera xerrada amb Súmate i a partir d'aquí ha estat un no parar. S'ha convertit en una de les cares més visibles de l'entitat, juntament amb Eduardo Reyes; ha estat membre del secretariat nacional de l'ANC i ara cap de llista dels republicans. “No ho veig com un triomf personal, perquè a Súmate he vist xerrades de jubilats que ho podrien fer molt millor que jo o altres polítics”, assegura Rufián, que és un ferm defensor de la política de carrer. Aquella que va viure a les aules de la Universitat Pompeu Fabra, on va estudiar relacions laborals, o a les manifestacions del No a la Guerra o del Nunca mais. Mai ha militat en cap organització política i ara es presenta com a independent, un factor que ERC ha potenciat des que Oriol Junqueras és president, com ja es va veure amb Alfred Bosch –eleccions estatals del 2011– o Josep Maria-Terricabras –europees del 2014–.

Rufián, que té 33 anys i és fill únic, destaca per la seva tranquil·litat i reconeix que poques coses el posen nerviós. Una d'aquestes és la hipocresia. “Em costa molt exaltar-me”, hi afegeix. Admet que és molt maniàtic pel que fa a l'ordre, això sí, “dins del meu ordre caòtic”, i que és un pèl supersticiós. “Quan m'anava bé un examen, solia tornar-me a vestir igual”, diu aquest seguidor de l'Espanyol, que també és conegut pel seu tupè. “És un remolí natural”, diu entre rialles.

Però el manual de Rufián no només conté cites poètiques sinó que també és capaç de parlar en un acte de les “set boles de drac”, dels Simpson o de Belén Esteban per comparar-la amb la reforma constitucional. Les definicions són un altre del seu forts i en la campanya ja hem sentit que Ciutadans és el “mirlo blanco de la política”, la “nova dreta 2.0” o “ la dreta més cool”. Fins i tot ha criticat la saturació d'Albert Rivera a la televisió i li ha recordat que només li fa falta sortir en un programa de cuina. En l'àmbit personal, li agrada passejar per la muntanya, i també la pintura, la fotografia o escriure, encara que els últims mesos només té temps per voltar arreu del país, primer amb Súmate i ara amb ERC.

I com es defineix ell mateix? Doncs diu que és una persona “normal”, però li costa afegir-hi quelcom més. Per això, deixem aquesta tasca a Oriol Junqueras, un del seus grans valedors, que veu Rufián com algú que representa “un futur de canvi i d'esperança”.