Política

Un home d'Estat i ordre

Josep Antoni Duran i Lleida (Alcam­pell, 1952) afronta, després de 37 anys dedi­cat a la política, les elec­ci­ons més difícils i com­ple­xes de la seva car­rera. Només han pas­sat tres mesos dels dar­rers comi­cis, el 27-S, que van dei­xar Unió sense repre­sen­tació a la cam­bra cata­lana, i si bé fins ara Duran ha acon­se­guit que el par­tit no fos engo­lit per Con­vergència, ara ha dei­xat que siguin els elec­tors els que cer­ti­fi­quin o no la dava­llada d'un actor polític que ha tin­gut altes quo­tes de poder i ha estat con­si­de­rat, pels matei­xos ciu­ta­dans, un dels millors polítics de l'Estat espa­nyol.

És en aquesta cruïlla on tro­bem el Duran més seriós i afli­git per la situ­ació política i alhora més con­vençut que la revo­lució i/o la inde­pendència que pre­go­nen els con­trin­cants és un cant de sire­nes con­tra el qual cal llui­tar amb banys de rea­lisme, diàleg i coherència. Són els matei­xos valors que ja el 1974 el van por­tar a exer­cir el seu pri­mer càrrec públic com a tinent d'alcalde de l'Ajun­ta­ment de Lleida, a aga­far les reg­nes del par­tit el 1987, a ser euro­di­pu­tat el 1999 i un any després a entrar a l'exe­cu­tiu català com a con­se­ller de Gover­nació, càrrec del qual va dimi­tir el 2001 a causa del frec a frec amb qui va ser desig­nat suc­ces­sor de l'herència con­ver­gent i pujo­lista, l'actual pre­si­dent en fun­ci­ons Artur Mas.

Aque­lla der­rota la va cana­lit­zar dedi­cant-se en cos i ànima a la política esta­tal, on ha sege­llat pac­tes amb el PP d'Aznar i de Mari­ano Rajoy, però també amb el PSOE que van encapçalar els pre­si­dents José Luis Rodríguez Zapa­tero i Alfredo Pérez Rubal­caba. A Madrid, ha estat desig­nat pre­si­dent de la comissió d'Exte­ri­ors de la cam­bra baixa, la política inter­na­ci­o­nal és una de les seves pas­si­ons, i ha par­ti­ci­pat en temes polèmics com la reforma labo­ral i les polítiques d'aus­te­ri­tat que han estat rubri­ca­des pel grup que lidera al Congrés. La seva màxima ha estat inten­tar modi­fi­car i afe­gir un gra­net de sorra a les deci­si­ons dels exe­cu­tius espa­nyols des de la nego­ci­ació i el pacte. Tan­ma­teix, ser un home d'ordre i d'Estat és el que li pot pas­sar fac­tura en un esce­nari polític que s'ero­si­ona i on molts dels pro­ta­go­nis­tes s'ensor­ren sota mun­ta­nyes de cor­rupció i amb una car­ti­lla de ser­veis que no ha evi­tat que una de les pit­jors cri­sis econòmiques afecti tres quar­tes parts de la ciu­ta­da­nia. I aquest polític no ha estat aliè a les crítiques i més després de la famosa foto­gra­fia esmor­zant a la suite de l'hotel Palace el 2010.

Duran, però, està con­vençut que hi ha una part de la ciu­ta­da­nia que, en con­tra­po­sició al procés, reclama un full de ser­veis com el seu i a aquesta última tasca es dedica ara com a can­di­dat d'Unió al Congrés. En aquesta bata­lla l'acom­pa­nya el seu com­pany i amic Josep Sánchez Lli­bre. “Ho hem d'inten­tar”, repe­teix una i altra vegada la seva mà dreta sem­pre que li pre­gun­ten per la situ­ació política i les pers­pec­ti­ves poc fala­gue­res que li augu­ren les enques­tes. Amb tot, com­panys de par­tit con­si­de­ren Duran i Lleida un “super­vi­vent” que ha bre­gat amb forts con­trin­cants com Miquel Roca i Artur Mas en dis­pu­tes després de les quals l'ara can­di­dat ha res­sor­git com l'au fènix. Ara el veuen “en forma” per a aquesta cam­pa­nya, s'ha car­re­gat la mot­xi­lla a l'esquena i s'ha pre­pa­rat física­ment i men­tal­ment per acon­se­guir sal­va­guar­dar el par­tit després del 20-D.

Casat amb l'advo­cada Marta Colls i pare de tres filles, el Pepito, com sem­pre li han dit a casa, passa les esto­nes lliu­res que li deixa el tràfec per la política en esta­des a la platja, al seu xalet de Begur; a la mun­ta­nya, a l'apar­ta­ment de Salardú, o al seu poble natal de la Franja on sem­pre rea­pa­reix el Duran més vital i ale­gre acom­pa­nyat dels amics que encara con­serva des de la infància i amb els quals com­par­teix la seva afició pel ball i la música ja sigui a la bate­ria o ento­nant estro­fes de gar­rotín, la rumba de Lleida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.