Duel a ‘Cuarto milenio'

Què és el que jo més temo del debat? Que Mariano Rajoy no vingui”, ironitzava l'aspirant socialista a La Moncloa, Pedro Sánchez, el dia abans del duel per explotar la caricatura d'indolència que acompanya el president espanyol i candidat del PP a la reelecció com si fos la seva ombra. Quan eren les deu de la nit, però, Sánchez va respirar alleujat en comprovar que Rajoy ahir al vespre no es refugiava al Palau de Las Marismillas de Doñana, sinó que compareixia al seu davant en el que la crítica ha venut com l'últim debat del bipartidisme. “És una reposició de Verano azul, pot resultar tendra però ja no commou de debò ningú”, corregia amb ironia la candidata de Podem Tania Sánchez.

A l'Acadèmia de la Televisió els dos rivals van ser rebuts per Manuel Campo Vidal, que a diferència de Bertín Osborne no els va conduir a la cuina perquè es barallessin amb la vitroceràmica i la Thermomix, sinó que els va convidar a seure en una taula de blancor impol·luta. Gràcies a la insistència de l'organització que ha narrat el muntatge de la taula des de la primera broca, fins i tot al racó amb menys cobertura havia arribat que la taula en aquesta ocasió era més petita perquè mesurava 170 centímetres i això havia d'afavorir la vivacitat dialèctica de la vetllada.

Com si volgués animar el debat, la Fundació de l'Espanyol Urgent va informar just abans del cara a cara que el mot zasca ja és una paraula vàlida per al·ludir a una rèplica seca, ràpida i sovint ofensiva en un debat. I Pedro Sánchez s'ho va agafar al peu de la lletra perquè, convidat a parlar del model econòmic i d'ocupació, va parlar de l'assalariat Luis Bárcenas: “Jo vaig escoltar el que va dir fa quatre i ha mentit els espanyols. I vam tenir aquell SMS de «Luis, sigues fort» i allò de «tot és fals tret d'alguna cosa»”, va arrencar el candidat del PSOE saltant al bloc de la corrupció. “Vostè, el que ha fet és retallar-ho tot, menys la corrupció”, va reblar.

La taula impol·luta aviat es va convertir en la taula d'un desordenat estudiant de selectivitat que barreja els apunts de les assignatures sense concert. En el seu garbuix, el líder del PSOE va localitzar la portada a tot color del Financial Times on la bíblia liberal titulava “Rajoy hails rescue as victory”, incrèdula pel tarannà amb què el president presumia de socors. A Rajoy, però, no el va acovardir el Financial Times. “Vam lliurar Espanya del rescat, mal que li pesi”, va afirmar encara que rescat i el mot anglès rescue s'assemblin sospitosament.

En la vetllada del bipartidisme, Rajoy va causar un sotrac anunciant que acudia a l'hemeroteca del 2011 per desmuntar Sánchez. “De debò vol que recorrem a l'hemeroteca?!”, li va etzibar el del PSOE com si allò fos el botó nuclear de la destrucció mútua per a tots dos. Obviant les virtuts de la guerra freda, Sánchez li va recordar l'aposta per Rato a Bankia i Rajoy li va recordar que el del PSOE tenia un seient a l'assemblea de Bankia. “Vostè va dir que apujar l'IVA era el sablazo del mal governant. Ironies de la vida, vostè ha acabat apujant l'IVA de les chuches dels nens”, va etzibar Sánchez a Rajoy, serè perquè l'edat de votar està fixada en 18 anys.

En ple duel, Sánchez va situar Rajoy entre els enigmes paranormals. “Més que miracle econòmic el seu és un misteri digne de ser estudiat a Cuarto milenio”, va etzibar. “Pinta una Espanya tenebrosa”, va revelar Rajoy. I Sánchez va retratar el rival com la reencarnació de les cares de Bélmez explicant-li com el coneixen en el món de les realitats tangibles. “No parla amb els espanyols. Sap com el coneixen col·loquialment? Com el del plasma”, va dir Sánchez amb una pausa per teatralitzar el misteri. Rajoy, que sap que Espanya és conservadora i regala sempre un segon mandat a tot president, no es va arronsar: “Vostè és un miserable i perdrà les eleccions”, li va dir com si un altre destí fos part del més enllà.