“Els diners de TeleRus els hem destinat a Xarxallibres”

Nosaltres continuem sense creure en les diputacions com a institucions i ara que estem ací tenim més clar que es poden fer passos per buidar-les de contingut, ja que la legalitat no permet dissoldre-les. Ara bé, els electors ens van donar sis diputats i això ens ha fet assumir la nostra responsabilitat i governar, sobretot perquè des de dins es poden canviar moltes coses, com ara acabar amb el clientelisme.

Les diputacions es poden suprimir perfectament si es transfereixen les competències que són útils, perquè no oblidem que des d'ací es dóna suport als xicotets municipis. Pensem que quan es van crear eren com la Delegació del Govern espanyol, però clar ara, amb la Generalitat i les conselleries, no tenen sentit. Insistisc que són prescindibles si els municipis reben el finançament que es mereixen i, sobretot, si es potenciaren les comarques i les mancomunitats, que el PP se les ha carregades totalment. Cal caminar cap a mancomunització dels serveis i que altres funcions siguen assumides per la Generalitat.

Hem de pensar que ja no es governa per majoria absoluta i que ens necessitem tots els partits que sustentem el govern de la Diputació. En aquest sentit, Compromís gestiona unes àrees i el que hem exigit és que la vicepresidència siga la que les coordine, alhora que puga fer la tasca política junt amb el president. Hem de treballar en conjunt, des de la negociació i el consens i s'ha de visualitzar. És bo que els votants de Compromís puguen veure el treball dels seus diputats.

No. Les institucions són presidencialistes perquè la llei així ho estableix i és difícil desmarcar-se d'aquesta norma. Però cal ser generosos; són nous temps i la societat ha de veure que les coses van canviant.

Nosaltres vam reunir-nos ací amb els diputats de Compromís de Castelló i Alacant per intentar traslladar-los les coses que anem posant en marxa perquè intenten reproduir-les a les seues demarcacions. Però la relació no és fàcil perquè estan governades pel PP. És molt més fàcil la relació amb la Generalitat amb la qual ja hem fet projectes conjunts.

No facilita les coses, però nosaltres esperem que acaben acceptant que quan un projecte és bo per a una demarcació, també pot ser-ho és per a la del costat.

Exacte. En principi van dir que no, però com pots explicar als ciutadans que tu no hi col·laboraràs perquè tots els xiquets tinguen llibres gratis, encara que la idea siga d'altres? Un altre exemple és la Xarxa Verda que tenim la idea que no s'acabe al límit de la província. En projectes bons per a la ciutadania encara que siguen d'altres partits és complicat que no els compren. Jo crec que al final imperarà el sentit comú. I, si no, seguirem fent marxa cap a aconseguir un país de comarques. És el camí per a trencar la frontera de les demarcacions.

A mi em fa fàstic tot el que supose que la gent s'embutxaque diners dels contribuents, em resulta escandalós. Hi ha huit causes judicials que estan sota secret de sumari i sospitem que n'hi ha més del que pensem. Sense saber de quants diners estem parlant, de quanta gent està implicada, saber que la gent es fica en la butxaca diners que no són seus fa un fàstic terrible siga la institució que siga. La imatge aquesta de l'expresident Alfonso Rus comptant diners... No puc entendre com es pot arribar a tal grau de corrupció.

La Diputació té deute, però no com altres institucions. És cert que té un pressupost sanejat que ens dóna més opcions a llarg termini, però pensem que és menor que el de l'Ajuntament de València i cal distribuir-lo.

Hi ha moltes àrees i molt a repartir. Però per exemple en les àrees que gestiona Compromís ha donat molta importància al medi ambient, perquè considerem que el tema del canvi climàtic és més seriós del que ens pensem. Crearem l'Oficina del Canvi Climàtic i apostarem molt pel tema de donar suport als consistoris que confien en el Pacte d'Alcaldies i la Xarxa Verda. Pel que fa la Cultura, és primordial potenciar la nostra llengua i els nostres músics, que estaven completament oblidats. I sobretot canviarem tot el que respecta a la cooperació municipal, que són les subvencions que van directament a ajuntaments. Direm adéu als projectes teledirigits com la gespa artificial dels camps de futbol, els llums de LED o les pistes de pàdel. Farem subvencions molt amples perquè els ajuntaments decidisquen en què volen invertir-les, què és el que necessiten realment. Hem insistit molt que es reduïsca la factura d'afers taurins i que augmente la partida de benestar social.

Una cosa és la plaça de bous que considerem que és un contenidor preciós, però que pot utilitzar-se per a moltes altres coses que no siga fer corregudes de bous. És un tema delicat, és clar que no es podran eliminar de manera dràstica, però a poc a poc.

Quan nosaltres entràrem en la Diputació ja feia mesos que estava paralitzada. La investigació ha anat fent marxa i quan hi vam arribar ja hi havia moltes coses fora dels calaixos que estan en mans de la Fiscalia. La Diputació és molt gran, hi ha molts calaixos i encara queden molts per obrir... i ja veurem quan comencen a cridar a declarar les persones imputades.

Els diners que estaven pressupostats per a TeleRus han anat a parar a XarxaLlibres. Quan entràrem en Cultura hi havia una partida de tres milions d'euros que eren per a TeleRus i s'han destinat al projecte conjunt. Teníem clar que no anàvem a posar en marxa una televisió, perquè una altra cosa és potenciar el món audiovisual i ho farem, i esperem que es reòbriga Canal 9, i una altra és el que volia Rus: tindre un ens per a major glòria seua i eixir diàriament per la pantalla.

Semblava impossible però ni hi havia estat Pep Botifarra a qui hem patrocinat un disc; ni havia sigut rebuda oficialment Escola Valenciana; no s'havia anat mai als premis Ovidi; mai s'havia distribuït als col·legis un CD de Nadales... Hi ha moltes coses en marxa en aquest aspecte, on la nostra llengua i cultura ha de ser prioritàries. Són xicotetes satisfaccions i són xicotets canvis que anem introduint en la forma de governar.

Costa moltíssim veure una dona en la primera línia política i sort que es va aprovar la llei de paritat. En el nostre cas, com que la tria dels diputats provincials és indirecta no té per què ser paritària, no ho posa en cap lloc, depén de la sensibilitat del partit. Amb tot, Compromís, que és sensible a aquesta qüestió, hi té dues diputades i quatre diputats. Entres en la sala de reines, on estan penjats els quadres de tots els presidents de la Diputació i sols hi ha Clementina Ródenas. Una vegada vaig dir mig en broma al president Jorge Rodríguez, que sols per eixe fet m'hauria d'haver deixat ser-ne la presidenta.

Jo n'estic convençuda, en aquesta idea s'està treballant, amb aquesta il·lusió s'està fent la campanya. La raó d'haver fet al final aquesta “cooperativa” amb Podemos, com li agrada dir a Joan Baldoví, es la de sumar i tindre més força. Hem tingut diputats valencians del PSOE i del PP, però mai els he sentit eixir a reivindicar els drets dels valencians com ho ha fet Baldoví aquests quatre anys. Necessitem reivindicar el finançament que ens fa falta i estar a l'altura de la resta d'autonomies perquè estem en absoluta desigualtat, ja que estem pagant com una comunitat rica i som una comunitat pobra. Això s'ha d'acabar. I jo espere que en aquests dies que ens queden ens deixem la pell per a aconseguir-ho.

Jo crec que les coses no s'han fet bé i que la gent no està contenta per com s'ha fet el tema del pacte això és així i és la realitat que s'ha d'assumir. A tots ens hauria agradat fer una gran confluència amb EU i Ara País Valencià i no ha sigut possible i no sols perquè depenguera de la voluntat de Compromís i Podemos. Que després del 20 de desembre s'ha de parlar en Compromís? Clar que s'ha de parlar perquè hi ha gent que vol saber cap a on anem i jo crec que s'ha de fer més Compromís. Però la pau regna perquè som prou responsables per a saber que ara toca fer campanya, aconseguir aquest grup parlamentari valencià i després parlar. I potser no tocarà traure espases, que se solucionarà parlant.

No, jo donaré suport a qui considere. Jo sempre he sigut de dir les coses ben clares, però el meu moment passà en 2003. Sí que crec que els càrrecs institucionals no han de ser càrrecs orgànics i en això crec que estem tots d'acord. Una persona que està al cent per cent en les institucions no pot estar completament bolcada en el partit, una altra cosa és estar en l'executiva, perquè entre altres coses el partit s'ha fet gran i necessita dedicació exclusiva. No és el meu moment, és el d'altres persones que tenen molt més a aportar que jo.