El debat apuntala els blocs

Atacs a múltiples bandes en el debat a set de TV3 i Catalunya Ràdio a quatre dies de les eleccions de diumenge. L'estira-i-arronsa dels candidats catalans va apuntalar els blocs independentista i unionista malgrat els intents d'En Comú Podem i Unió de dibuixar el camí del mig. Més enllà dels dos fronts condicionats pels defensors i detractors del procés sobiranista, les mossegades es repartien a tort i a dret, cada candidat amb qui es disputa l'electorat fronterer. Era l'últim debat televisiu abans de la cita amb les urnes. El PSC ho feia amb el PP, C's i En Comú Podem. ERC, amb la candidatura de confluència d'esquerres i, sobretot, amb C's, a qui equiparava amb els populars, en un intent d'arribar a l'electorat de l'àrea metropolitana de Barcelona. Unió, amb DL i el PP, mentre que la coalició independentista insistia que socialistes i populars són el mateix. Els interessos electorals contraposats van convertir el debat, a estones, en un guirigall.

L'existència i la negació del dèficit fiscal va ser un dels principals objectes de divergència, com a símbol dels perjudicis que suporta Catalunya amb l'encaix actual a Espanya. Els set candidats es van encallar en el mètode de càlcul de la balança fiscal. El cap de cartell de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, i el d'ERC, Gabriel Rufián, van defensar una sagnia fiscal de 15.000 milions a l'any a partir dels propis números de la Generalitat, mentre que la candidata del PSC, Carme Chacón; el del PP, Jorge Fernández Díaz, i el de C's, Juan Carlos Girauta, es van agafar a les xifres a la baixa calculades per l'exministre Josep Borrell. Duran va considerar que ho hauria de calcular un organisme independent i no el govern català o l'espanyol, com ara una universitat internacional. Domènech se'n va mantenir al marge, i des del primer moment va intentar marcar perfil social, després de subratllar el compromís de Podem en el sentit que condicionarà qualsevol pacte d'investidura a la celebració d'un referèndum.

DL i ERC van ser els més interessats a parlar del procés després que Domènech es refermés en la consulta, però el PSC va desviar momentàniament el debat cap a la reforma laboral, prometent derogar-la si Pedro Sánchez arriba a La Moncloa, en una nova evidència de la incomoditat dels socialistes amb el dret a decidir i la voluntat de polaritzar el debat amb el PP en l'eix esquerra-dreta. Chacón tampoc no va aclarir si el PSOE, en cas que governi, retirarà les querelles pel 9-N contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Duran va refermar-se en la introducció d'una disposició addicional a la Constitució i va carregar contra l'aliança de JxSí i la CUP.

Rufián va al·legar la defensa de la legitimitat dels resultats del 27-S i del procés, tot recordant que l'independentisme va arribar al 47% dels vots, mentre que els unionistes van obtenir un 39%. Homs va insistir que el catalanisme ha intentat durant els últims anys trobar una solució pactada per a Catalunya i la urgència obliga a constituir un estat independent. El PP va rebutjar una reforma de la Constitució i va plantejar la revisió del model de finançament com una possible solució al conflicte. Quan li van retreure que el nou model no es va pactar quan tocava segons la llei, que havia d'entrar en vigor el 2014, Fernández Díaz ho va atribuir a la crisi, mentre que la recuperació econòmica permetrà fer-ho.

Girauta va ser el primer a parlar en castellà durant les dues hores de debat, que continuava a l'hora de tancar aquesta edició. El segon va ser, significativament, Rufián, seguint la tendència de tota la campanya. L'amnistia fiscal aprovada pel PP en aquesta legislatura va ser un altre dels temes espinosos, al costat de la proposta de contracte únic de C's. Rufián va qualificar aquesta darrera com una mesura “reaccionària” més del PSOE i el PP dels últims 30 anys. Domènech va dir que és una reforma laboral encoberta i va brandar la seva promesa que els bancs retornin els 61.000 milions d'ajuts rebuts durant la crisi.