Sánchez surt a la defensiva contra l'erosió dels barons

El 20-D ha deixat unes ferides tan profundes en el PSOE que el temps no sembla que les hagi de curar. Tot el contrari, en les setmanes vinents poden acabar sent encara més profundes si Pedro Sánchez persisteix en la seva intenció de dur a terme el congrés en el qual hauria de renovar el seu lideratge –i que s'hauria de fer al febrer– com més tard millor. Així, atès el setge dels principals líders territorials, capitanejats per Andalusia, el secretari general del PSOE semblava reclamar una segona oportunitat que una part del partit no està gaire disposat a donar-li. En un any i mig de mandat farcit d'eleccions s'han fixat “bons fonaments” perquè el partit recuperi el protagonisme, va avisar.

De moment, la batalla se centrava ahir a decidir si és possible ajornar la data del congrés ordinari –que tocaria al febrer–, argumentant-ho que el prioritari ara es resoldre la situació política espanyola i no les qüestions internes, però l'andalusa Susana Díaz el valencià Ximo Puig, l'asturià Javier Fernández i el manxec Emiliano García Page van subratllar durant la trobada que el congrés per rellevar o renovar el secretari general i el seu equip es durà a terme “quan toca”, és a dir a dir, en les setmanes vinents. Si bé el comitè federal ahir no va decidir res sobre la data del congrés –només hi va haver una petició de paraula per part de Sánchez–, ben aviat el PSOE haurà d'abordar aquest debat, i no sembla que el líder se n'hagi de sortir fàcilment, malgrat que el seu entorn ahir afirmés que té el suport de bona part del partit.

Fustigat també per diferents actors del socialisme pel seu intent d'explorar la viabilitat d'un pacte d'esquerres, els quals el van instar a ser més autocrític amb el 20-D i a endurir el to cap a Podem i la proposta de referèndum, Sánchez s'enfronta amb el moment més difícil d'un mandat que es va encetar el juliol del 2014 i que mai no ha estat plàcid. Tant el van collar, que fins i tot en el seu discurs inicial va haver de recordar-los que després de les eleccions de maig des de la direcció estatal se'ls va donar la màxima autonomia perquè configuressin la seva política de pactes per formar govern als territoris. De fet, els presidents de Castella-la Manxa, Aragó, Extremadura i el País Valencià van ser investits amb el suport de Podem. Ara, però, no sembla que se li atorgui la mateixa confiança.