L'Audiencia Nacional arxiva la querella per sedició contra Sant Cugat i Premià

L'Audiencia Nacional espanyola ha rebutjat els recursos que va presentar la fiscalia contra l'arxivament de les denúncies contra els ajuntaments de Sant Cugat del Vallès i Premià de Dalt (Maresme) per rebel·lió i sedició, en donar suport a la resolució independentista del Parlament del passat 9 de novembre. La Secció Tercera de la Sala Penal, amb un vot discrepant, ha confirmat l'arxivament fet pels magistrats José de la Mata i Carmen Lamela. En la línia amb el que ha declarat recentment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en no admetre querelles similars contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i diversos diputats com Artur Mas, Marta Rovira o Jordi Turull, els magistrats de l'Audiencia Nacional recorden que els delictes de sedició i rebel·lió requereixen actes concrets incitant a la ciutadania a aconseguir per la força la derogació de la Constitució o la independència de Catalunya.

La sala argumenta que, tot i que els pronunciaments de la Sala Civil i Penal del TSJC no la vinculen, els jutges assenyalen que no poden fer abstracció d'aquell pronunciament, més quan el que s'examinava era la rellevància penal del contingut de la resolució i les circumstàncies en què es va adoptar.

Els jutges analitzen tots els requisits exigits per acusar de conspiració i sedició per concloure que en el moment present no es pot atribuir als regidors d'aquests dos ajuntaments actes concrets que haguessin provocat aquests delictes.

A més, la Sala contextualitza el moment en què es van acordar les dues mocions denunciades per la fiscalia, que va ser anterior a la sentència del Tribunal Constitucional que declarava la il·legalitat i inconstitucionalitat de la resolució aprovada pel Parlament català, “sense que després d'això consti que el ens municipals hagin seguit insistint d'una manera contumaç en els seus plantejaments”. Aquesta moció d'adhesió o suport, assenyalen els jutges, no consta que hagi anat més enllà.

La Sala adverteix que la rellevància penal podria modificar-se en el futur, una vegada que el Tribunal Constitucional ja s'ha pronunciat sobre aquesta matèria. Des d'aquest pronunciament de l'alt tribunal, tots els actes d'execució d'incompliment generalitzat de la legalitat constitucional sí que podrien encaixar en delictes com sedició, prevaricació, desobediència, usurpació de funcions o fins i tot ús indegut de fons públics, o el de rebel·lió, si es produís un alçament violent i públic per declarar la independència d'una part del territori espanyol.

L'Audiencia assenyala que les investigacions penals no s'esgoten en aquestes dues resolucions judicials, en distingir entre les actuacions concretes d'ajuntaments i les assemblees o associacions “que pel que sembla són les impulsores i promotores de les esmentades mocions”.