Política
JOAN VIDAL I GAYOLÀ
EXCONSELLER DE GOVERNACIÓ
“Veig el procés en un moment complicat”
presència “La revista es va constituir en l'oposició democràtica al franquisme a les comarques gironines” diputació “Quan vam arribar era una entitat en ‘standby' i la vam regirar” política “A tots els partits sempre hi ha gent que té ganes d'escalar a costa dels altres”
L'exconseller de Governació (1980-1982) i expresident de la Diputació de Girona (1979-1980), a la llibreria de casa seva, a Salt
Vaig ser cap de llista a les eleccions catalanes del 1980 amb molta recança. Jo volia continuar a la Diputació
Ja li vaig dir a Carles Puigdemont en la seva presa de possessió que vigili amb els taurons de fora i amb els de dins
L'afer Pujol m'ha generat un gran disgust i decepció.
I un sentiment d'incomprensió
que no he superat
I un sentiment d'incomprensió
que no he superat
Vidal i Gayolà és nascut a Anglès el 1943 i saltenc des del 1968. Fa anys que va deixar l'activitat política, però va ser el conseller de Governació del primer govern de Jordi Pujol, primer president democràtic de la Diputació de Girona, diputat al Parlament i regidor de Girona.
On va començar el seu activisme polític?
Al poble on vaig néixer, Anglès. Vaig començar a tenir interès per les qüestions nacionalistes i amb una colla d'amics vam començar a muntar coses relacionades amb la catalanitat, fent classes de català, etcètera. Em movia en aquests ambients.
I va passar per la revista Presència.
Vaig anar a treballar a casa d'un professor mercantil, en Joan Paredes Hernández. Hi treballava també en Joan Ribas. Ell va veure les meves inquietuds i em va introduir a Presència. En aquell moment la revista passava uns moments complicats. Semblava que tancaria, però es va poder salvar i la vam agafar gent de Girona. Allà vaig conèixer en Francesc Ferrer, que es va convertir en el meu pare polític. Ell formava part d'aquella gent propera a Jordi Pujol que es deien CC, Cristians i Catalunya. En Ferrer organitzava reunions a casa seva, i hi anava gent de tot arreu.
Trobades clandestines?
Sí. Ens visitava un personatge a qui jo li deia “el viatjant d'idees”. Circulava pel país amb un dos cavalls carregat de propaganda clandestina. Dirigits des de Barcelona, vam començar campanyes com Volem bisbes catalans, o El català a l'escola. Aleshores ja vivia a Salt. Recordo que ens enviaven la propaganda per correu, a casa d'en Salvador Sunyer [Aimeric]. Una vegada el del correu es va equivocar i en comptes de deixar-la a casa seva la va deixar al quarter de la Guàrdia Civil. I la Guàrdia Civil la hi va anar a portar! En Sunyer es va espantar molt, i va dir que no l'enviessin mai més a casa seva.
Quin paper va tenir Presència en la lluita antifranquista?
Es va constituir en l'oposició democràtica a les comarques gironines, i va representar un impuls molt important per al canvi de mentalitat de la gent.
El 1979 va ser el primer president democràtic de la Diputació de Girona. L'ens estava preparat per ser governat des de la democràcia o funcionava amb els vicis de la dictadura?
Encara hi havia tots els vicis de l'època anterior. He de dir, però, que els alts funcionaris no van posar obstacles. Per a la gent de l'establishment nosaltres érem uns esverats que anàvem a menjar-nos-ho tot a queixalades i qui sap quines bestieses faríem. Ens tenien por. Però alguns van col·laborar.
I no van revolucionar la Diputació?
Oh, i tant! Quan vam arribar era una entitat en standby... no s'hi feia gaire res. El president hi anava a firmar i marxava, i res més. I els altres, poc més. Nosaltres vam arribar amb unes ganes impressionants de fer coses, i vam regirar la casa de dalt a baix. Cal dir que les ganes de tirar endavant no eren només del govern, sinó també de l'oposició. Hi vaig fer grans amics, com en Just Casero.
Això d'entendre's amb l'oposició no està gaire de moda.
Jo sempre vaig entendre que qui té la majoria absoluta ha de ser generós. Això que passa ara d'utilitzar-la per cascar la competència i no entendre's amb ningú és un gran error. Quan la tens, pots deixar-los actuar amb molta llibertat, perquè al capdavall tens la majoria.
Democratitzar i catalanitzar una institució com la Diputació devia ser difícil.
Sí, però ja ho vam anar fent. Recordo que en planificar l'acte de presa de possessió jo volia que hi hagués la bandera catalana, cosa prohibida encara. Ho vaig explicar al secretari, que em va avisar que anés en compte, que podria tenir alguna denúncia. Li vaig dir, doncs, que canviés les dues tires de vellut verd que penjaven a banda i banda del quadre que hi ha a la sala on es feia l'acte per tires amb els colors de la bandera catalana.
I què va passar?
Efectivament, després de la presa de possessió em van venir els de la UCD per dir-me que volien denunciar-me per posar la bandera catalana. Els vaig contestar que no n'havia posat cap de bandera, només unes tires amb les quatre barres; un element de decoració. I va acabar no passant res.
La Diputació continua tenint sentit avui en dia?
Crec que sí. Entre altres coses perquè la comarca com a element d'administració territorial té molt poc gruix encara, i sense la Diputació fallarien moltes coses. Això no vol dir que en el futur les coses no hagin de canviar. Caldrà pensar-ho.
Va estar-hi poc, de president de la Diputació, uns nou mesos, i va presentar-se de cap de llista per CiU a Girona a les eleccions nacionals del 1980.
Sí. I ho vaig fer amb molta recança. Entrar a la Diputació i veure les immenses possibilitats de fer feina que hi havia a les comarques gironines... Jo no volia marxar, així de clar.
El partit el va forçar?
No. Va ser el president Pujol. Em va pressionar no vulgui saber com. I encara me'n volia desdir quan ja li havia dit que sí, però ja no era possible. Em va dir que com que havia adquirit un protagonisme important en poc temps, i la gent em tenia en molta consideració, era la millor persona per encapçalar la llista per Girona.
Li va prometre la conselleria?
Era complicat, perquè no sabíem com aniria res, ni si guanyaríem les eleccions. Per tant, no sabia què em podia oferir. Però em va dir que ocuparia el càrrec més important que depengués de CiU en el camp de l'administració local.
Com a conseller de Governació, què li va encomanar Pujol?
Tenia diverses responsabilitats. L'administració local, per una banda, però també la seguretat –ara en diuen Interior–, les relacions exteriors...
Parli'm de la seguretat.
Vam aconseguir la transferència dels Mossos a la Generalitat. Vaig posar la primera pedra per constituir la policia autonòmica, vaig aprovar el reglament dels Mossos, que va ser impugnat pel govern de l'Estat, però ens en vam sortir. Vaig fer la primera convocatòria de Mossos i em vaig preocupar per fer l'escola de policia de Catalunya.
L'experiència de la Diputació li va servir?
Va haver-hi coses que, si no hagués estat al capdavant de la Diputació, potser no hauria fet. Per exemple, el cos de bombers de Catalunya, que el vaig crear jo, tot i que no estava previst en el programa de govern.
Expliqui-m'ho.
Quan era president de la Diputació va haver-hi un incendi enorme en una urbanització de Lloret de Mar en què va morir molta gent. Vaig anar-hi, i també va anar-hi el president Tarradellas. Vam dir-li que nosaltres muntaríem un servei d'extinció d'incendis per a la província de Girona a imatge del que tenia la Diputació de Barcelona. I li vam demanar que aconseguís diners de Madrid per fer-ho. Recordo que van venir un parell de ministres. En Tarradellas els va fer seure i els va cantar les quaranta perquè ens ajudessin. I no ho van fer, però vam començar a muntar el servei amb l'ajuda dels tècnics a la Diputació de Barcelona. Un cop vaig ser conseller vaig dir que allò que volia fer a Girona ho faria per a tot Catalunya. I me'n vaig sortir.
Per què va deixar la conselleria al cap de dos anys?
Perquè hi havia gent que hi aspirava i sempre, en tots els partits, hi ha gent que té ganes d'escalar a costa dels altres. Vaig tenir la desgràcia de ser de Girona. Ja ho vaig advertir a Carles Puigdemont el dia de la pressa de possessió. Per cert, el president va ser un dels meus col·laboradors en les campanyes electorals en què vaig participar, quan era molt jove.
Què li va dir a Puigdemont?
Que vigili amb els taurons de fora i amb els de dins.
Ser de Girona a Barcelona continua sent complicat?
Ara ha canviat molt, això. En aquell moment la vida política gironina i barcelonina es movia a l'entorn de quatre famílies, tant socialistes com convergents, que a més estaven interrelacionades. Jo arribava de fora. Era dèbil, i així qualsevol que punxa per darrere et pot desbancar. I és el que em va passar.
És independentista, vostè?
Sí. De sempre. El que passa és que s'havia de fer el que era possible en el moment en què érem. Però sempre ho he estat.
Com veu el procés?
El veig en un moment delicat. Perquè tot i tenir una majoria parlamentària important, crec que necessitem més suport electoral. El gairebé 49% que vam obtenir és insuficient. La independència no ens serà donada. L'haurem d'aconseguir amb molta raó, força i amb molta majoria social i política.
Els catalans hem pecat sovint de fer cadascú la seva guerra.
Sí. D'això n'estic molt trist i compungit, com moltíssima gent. Crec que el procés hauria pogut anar molt millor si haguéssim estat capaços de deixar de banda els partidismes i haguéssim enfocat l'atenció a aconseguir primer la independència i discutir després les posicions polítiques de cadascú.
Veu marge per regirar-ho?
Home, ho voldria, però no n'estic gaire segur. Si ens hem de guiar per l'experiència dels dos o tres darrers anys... la veritat és que em fa angúnia.
M'ha parlat abans del president Jordi Pujol. Com ha viscut l'afer dels diners d'Andorra?
Amb un gran disgust i decepció. I un sentiment d'incomprensió que no he superat. Senzillament, no ho entenc. No sóc capaç d'entendre el que ha passat i com ha passat. A vegades encara em costa pensar que sigui veritat. Amb la família no m'hi poso. Però ell... Tenia una imatge de Pujol d'una persona molt íntegra, molt abocat al país. Tant, que em costa pensar que no ho sigui. No entenc el seu comportament.
Quin lloc ocuparà a la història?
Tot el que ha passat ha tenyit i enfosquit la seva trajectòria. Si no hagués passat, hauria acabat com un gran personatge de la història de Catalunya. Era un referent per a tothom. El país el considerava un patrimoni nacional, i tot això ha quedat molt malmès. De totes maneres, crec que quan es mirin les coses amb perspectiva caldrà reconèixer la gran importància que ha tingut per a Catalunya. Una altra cosa serà la seva figura personal, segons com acabi tot aquest procés que ell ha iniciat. Però, com a polític, haurà de ser reconegut per força.
A Quim Nadal s'hi va enfrontar per l'alcaldia de Girona. Com valora la seva figura?
Ha demostrat sobradament una gran capacitat política. Molt contundent, fort i valent. Molt preparat. Ha estat un gran alcalde per a Girona. Com tothom, té els seus defectes. Potser va arribar un moment en què va passar el que passa sovint: quan fa molt que ocupes un càrrec et penses que és teu i a vegades actues de manera una mica autoritària. Però ha estat un personatge molt important.
Aquests dies s'ha commemorat el desè aniversari de la mort de Francesc Ferrer i Gironès.
Ja li he dit que sóc fill polític seu. Va fundar Convergència a Girona, va assistir a l'acte fundacional a Montserrat. Les primeres reunions de Convergència es feien a casa seva, a la sala de jocs dels seus fills. Me'n considero amic de tota la vida. Ha sigut un referent del gironisme i el nacionalisme.
Va compartir lluita per la democràcia amb un fill il·lustre de Salt, Salvador Sunyer Aimeric.
Hi sóc amic des de fa molts anys. El primer curs de català a Anglès el feia ell. Jo el venia a buscar i el tornava a casa cada dia. És una persona entranyable. Ha estat un saltenc de pedra picada, i ha treballat molt per a Salt, moltíssim.
Per recuperar la independència, per exemple.
Sí. I en aquest procés també hi vaig ser, des de la conselleria. Vaig iniciar l'expedient i insistia molt al president Pujol sobre aquest tema.
I ho veia gaire clar?
D'entrada, no. Però va haver-hi molta pressió per part de tothom. Els convergents, evidentment els socialistes i la comissió per la independència... i ho va anar entenent.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.