Pedro Sánchez

La tarda política d'Espanya d'aquest dimarts serà per a Pedro Sánchez –demà intervenen els altres grups–. Sánchez, aquesta tarda –en llenguatge taurí–, haurà de lidiar en dues places. La de Ciutadans i la de Podem. En ambdues és possible que sigui agafat pel brau. Pedro Sánchez és tossut i voldrà arribar fins al final, que es produirà a la segona volta divendres d'un debat d'investidura que fa dies que s'hauria d'haver celebrat. Existeix el perill que comencin a cansar els tacticismes que envolten les passades eleccions del 20-D. Tot fa preveure que Pedro Sánchez no serà investit i després del debat d'investidura començarà un altre debat en què Pedro Sánchez, com el PSOE, jugarà molt fort per evitar noves eleccions al juny. Fet que suposaria un maldecap per a tots els partits i especialment per a Sánchez perquè ho té realment difícil amb els de casa seva i amb els de fora. Per als de fora del PSOE és un estrany nouvingut. Per als de casa seva, un personatge que està obsessionat a reformar. Temps ha faltat al PSOE per mostrar la seva disconformitat amb la idea de suprimir les diputacions. Una reforma més que necessària.

Fins fa ben poc Pedro Sánchez era un gran desconegut. Té 44 anys. Madrileny, economista, jugador de bàsquet. Es va afiliar al PSOE el 1993, quan Felipe González anava a la baixa i va estar al llindar de perdre les eleccions que havia guanyat sobradament des de feia més de deu anys. Sánchez és un inquiet que no pot parar mai. Domina les xarxes socials, l'anglès i el francès.

Tard o d'hora es veurà obligat a pronunciar-se sobre quin peu calça políticament. Socialista, de centre, socialdemòcrata. Cosa que volen que faci aquesta tarda els seus possibles socis en un debat d'assaig per trobar president i un nou govern.