“Gràcies per la propina”
En Comú rebutja el document del PSOE per aconseguir una abstenció adduint que no aporta cap solució per a Catalunya
Iceta recorda “l'anticatalanisme primari” de C's i demana a Sánchez un gest en el debat d'avui
A corre-cuita. Pedro Sánchez va llançar ahir una oferta d'acord a les esquerres per intentar arrossegar-les cap a l'abstenció i evitar una investidura fallida. La qüestió, però, és que el text –modificat amb algunes peculiaritats en funció de la formació a la qual arribava– és pràcticament calcat al pacte firmat dimecres passat amb Albert Rivera. Però, sobretot, pel que fa a Catalunya, el portaveu d'En Comú Podem, Xavier Domènech, el que va trobar en el document és tan escàs que se li va escapar un “gràcies per la propina, però potser abans valdria la pena pagar el sopar”. El PSOE no fa cap gest que obligui la formació a repensar el seu no a Sánchez, fins al punt que Domènech insistia que l'única cosa que aporta són obvietats com ara complir l'Estatut, “com si no fos una obligació”. “Diré que és una proposta tímida, per ser amable”, reblava.
El document, enviat la vigília que comenci el debat d'investidura, no va convèncer cap dels seus receptors: En Comú, Podem, Compromís, En Marea i IU, amb el benentès que tots li van criticar que s'hagués limitat a fer un “copiar i enganxar” del pacte amb C's, destacant –això sí– allò en què les esquerres podrien estar d'acord i “amagant” les qüestions econòmiques, laborals i socials que, a criteri del portaveu de Podem, Íñigo Errejón, perpetuen les polítiques que ha practicat Mariano Rajoy.
Text anecdòtic
Però en el cas català encara és més sagnant, ja que gairebé no s'avança gens més enllà d'oferiments que es consideren anecdòtics o insignificants, segons assenyalava En Comú. En aquest sentit, Domènech hi afegia que difícilment poden suposar una sortida al “conflicte obert” que mantenen actualment l'Estat i la Generalitat. Concretament, i a banda de respectar les competències de l'Estatut en matèria local i pel que fa a les inversions pressupostades i a la revisió del model de finançament i de l'objectiu de dèficit territorial, també s'ofereix una correcció de la tarifa elèctrica per tal de no penalitzar el teixit industrial català, una llei de promoció de la llengua arreu de l'Estat espanyol i una inversió “adequada” per als equipaments culturals.
Tant és així que és molt més prolífic en les singularitats pròpies del País Valencià en el text que es va enviar a Compromís, fins al punt d'admetre que els problemes actuals del territori són conseqüència d'un “infrafinançament”. Així mateix, es comprometia a donar una embranzida a les obres del corredor mediterrani, a fer millores a l'eix ferroviari, a traspassar els trens de rodalies i mitjana distància i a activar les relacions bilaterals Estat-Generalitat per revisar els recursos davant el Tribunal Constitucional i reduir els litigis.
Còpia de Rajoy
El contingut del document enviat a En Comú, així com l'acord amb C's, també va servir al portaveu de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, per denunciar que Sánchez s'hagi enrocat en la mateixa estratègia immobilista de Rajoy i ho atribuïa a la nul·la “capacitat imaginativa” del socialista a l'hora de buscar solucions, ja sigui per “por” o per “falta de coratge”.
El text va arribar a Podem, a les confluències i a Alberto Garzón quan ja havia finalitzat el comitè federal del PSOE que havia d'avalar el pacte amb C's i després que el dissabte anterior s'hagués consultat la militància. L'èxit dispar segons el territori tant de resultats com de participació no semblava que afectés una direcció socialista força satisfeta amb el fet d'haver salvat els mobles i haver impedit que l'ala crítica es plantés ahir a Ferraz exhibint la bandera de la derrota als seus feus. De fet, l'andalusa Susana Díaz va arribar tard i va marxar de les primeres, sense que ningú del seu entorn aixequés la veu contra l'acord entre Sánchez i Rivera. Això no va impedir que altres sectors –molt més minoritaris– es queixessin per l'ambigüitat de la pregunta, pel gir a la dreta que atribueixen al PSOE i per alguns punts concrets de l'acord com ara l'eliminació de les diputacions.
Pel que fa a Catalunya, on la participació en la consulta de les bases va ser la més baixa de l'Estat –només el 31% dels afiliats van anar a votar–, Iceta va admetre davant Sánchez –en una intervenció a porta tancada, que es va filtrar en part–: “Aquí l'acord ha tingut una lectura una mica diferent de la resta d'Espanya per l'origen de Ciutadans com a força política basada en un anticatalanisme i un antinacionalisme gairebé m'atreviria a dir primari.” El primer secretari del PSC va aprofitar també per demanar al candidat que avui faci una oferta “de diàleg, negociació i pacte per resoldre el problema de relació entre Catalunya i la resta d'Espanya”. “Hi ha molts catalans que l'esperen i que se'l mereixen”, concloïa.
Després del comitè federal, Sánchez es va concentrar a dissenyar el seu discurs mentre el seu nucli dur es dedicava a seguir pressionant Pablo Iglesias i alertant-lo que la seva negativa a donar suport al socialista “indulta políticament Rajoy”.
