Els deu nos a Sánchez
Fins a 219 diputats rebutgen el candidat del PSOE com a president espanyol, però alguns volen que ho intenti de nou amb altres socis, mentre que la resta prefereixen que no torni
El republicà Gabriel Rufián s'estrena amb una esmena a la totalitat al socialista i el convergent Francesc Homs li retreu l'absència d'una alternativa per a Catalunya
Una clàssica manera de dir que no és donar allargues, xutar la pilota endavant, un “ara no puc, truca'm més tard” o, en la versió de la CUP, un “president, torni dijous”. A Catalunya vam encunyar cognoms per a les negatives, com el “no tranquil”
a Artur Mas. Pedro Sánchez va recol·lectar ahir 219 nos, resumits en deu intervencions a la tribuna del Congrés, amb arguments expressats amb agressivitat, agror, contundència o humor. Alguns van venir a dir “Pedro, torni un altre dia”. D'altres s'assemblaven més a un “Pedro, no cal que tornis”. Però, de tots els cops de porta d'ahir al candidat socialista, n'hi havia dos que eren més sonors que la resta, pel que tenien d'evidència del fracàs d'un pacte PSOE-Ciutadans que s'havia d'estendre a esquerra i dreta en forma d'abstenció, la del PP i la de Podem.Rajoy va evitar recollir els seus nos. Heus ací els de Sánchez.
No innecessari
El no de Mariano Rajoy va ser ràpid, etzibat d'entrada: “Votarem no a la seva investidura.” Davant la falta de sorpresa, la inexistència de novetat, la innecessarietat de la constatació i el rebombori a l'hemicicle, el president en funcions va recórrer a la seva ironia marca de la casa: “No ho sabia. He fet bé de recordar-li, aleshores.” La mica d'humor va precedir una intervenció contundent, fluida, sense lapsus. La raó més important per rebutjar la investidura va ser la pretensió de demolir l'obra de govern popular dels darrers temps: “La voladura del nostre programa i la substitució per un programa pseudosocialista.”
No calent
Per “relaxar el to”, Pablo Iglesias també va utilitzar l'humor, amb una manera poc habitual, en seu parlamentària, d'intentar convèncer Sánchez que pacti amb Podem en lloc de Ciutadans. Arran del petó a la boca que es va fer amb Xavier Domènech en la primera volta de la investidura i recollint un flirteig televisiu de la diputada popular Andrea Levy amb el diputat de Podem Miguel Vila, Iglesias va observar que l'ambient s'ha escalfat i va oferir el seu despatx perquè tots dos es coneguin amb més profunditat. I va acabar rematant:“Flueix l'amor, Pedro, només faltem tu i jo.” Va voler ser una mena de reconciliació després de la duresa de la primera tanda, en què Iglesias va retreure a Sánchez la “calç viva” dels GAL en època de Felipe González. Una aproximació amorosa sembla una manera millor d'obrir el ball a partir d'avui per negociar un acord.“De vegades les discussions més agres precedeixen els moments més dolços”, va arrodonir el líder de Podem.
Diguem no
Gabriel Rufián es va estrenar a la cambra baixa sense explicitar el no d'Esquerra a Sánchez. Que potser calia? El no republicà és el no de la cançó de Raimon: Esquerra diu no perquè no és d'eixe món, eixe món entès com a Espanya, i perquè no hi ha ni rastre de referèndum. Rufián va recordar que els seus avis i pares ja van fer l'impossible, “que era aixecar casa seva del fang amb les mans”. “Imaginin què no podem fer els seus hereus”, va advertir.
No tranquil
El convergent Francesc Homs va donar un no tranquil, conciliador, explícit, amb seny: “Votarem que no a l'acord que ens ha presentat per moltes raons, però bàsicament per dues: el que ens proposa no és un canvi i tampoc comporta assumir els riscos i els reptes plantejats en el terreny econòmic, social ni en la qüestió de Catalunya.” Ras i curt.
No sense res a canvi
“No podem donar-li un xec en blanc, no pot construir majories sense un mínim full de ruta clar.”
El portaveu del PNB, al·lèrgic a uns Ciutadans que volen furtar el concert basc, va esbandir qualsevol ombra d'abstenció com s'havia especulat abans de la sessió i va instar Sánchez a concretar alguna oferta.
No valencià
No, en valencià, sona igual que en català, i vol dir el mateix: que tampoc Joan Baldoví, de Compromís, conflueix amb el PSOE i Ciutadans per investir Sánchez, un pacte que xocaria amb la fórmula a la Generalitat (PSPV, Compromís, Podem). No és el moment, ni la forma: “Avui no li podem concedir la nostra confiança, avui no, així no.”
No reiteratiu
La diputada abertzale Marian Beitialarrangoitia va tornar a expressar la posició contrària de Bildu a un pacte que, segons va lamentar, gira l'esquena a Euskal Herria. “Només se'ls acut rescatar l'esperit del 78”, va criticar.
No provisional
Insistir amb un no pot fer més gratificant un sí futur i només retardar una satisfacció més gran. De moment, Alberto Garzón manté l'oposició a Sánchez, però amb un to molt diferent del de Podem. “No som enemics, som possibles aliats, si el PSOE tria el camí de l'esquerra.” El dirigent d'IU transpirava el lema És més el que ens uneix.
No constitucionalista
Íñigo Alli, d'Unió del Poble Navarrès, més pepista que el PP, va invocar la unitat d'Espanya i va censurar que el PSOE hagi “tancat la porta a un ampli consens amb les forces constitucionalistes”.
Junts pel no
I l'última negativa va provenir de Fòrum Astúries, que va tenir l'habilitat d'atribuir la negació a socialistes i ciutadans, que veu “junts pel no”.
Diuen que rebre molts nos ensenya a dir-se no a un mateix.
