La CUP, un soci d'excepció

Rup­tura i pres­su­post

La dipu­tada Eulàlia Reguant con­si­dera que la prin­ci­pal funció del man­dat és la redacció de les tres lleis que han de dotar de cober­tura legal el procés sobi­ra­nista en el moment de la rup­tura. Són els tex­tos refe­rits a un nou règim jurídic català, una nova hisenda pública i un sis­tema de pen­si­ons. Per aquest motiu, el pres­su­post, si bé “ajuda a tirar enda­vant el man­dat, no pot ser el motor prin­ci­pal”, asse­nya­lava Reguant. Aquesta lli­cen­ci­ada en matemàtiques, que, a més a més, va ser una de les prin­ci­pals nego­ci­a­do­res del pla de xoc social amb Junts pel Sí, també reclama la neces­si­tat que, en cas que hi hagi una comp­ta­bi­li­tat nova, no esti­gui vin­cu­lada a noves reta­lla­des ni al paga­ment d'un deute que ha pas­sat de 15.000 a 73.000 mili­ons d'euros sota la batuta d'Artur Mas. I si no s'aprova un pres­su­post, es man­tindrà la pròrroga, una situ­ació que per a la CUP no és la “ideal”, però que tam­poc con­si­dera un “drama”.

Polítiques soci­als

“A la CUP deba­tem els temes i això és el que hau­rem de fer els pròxims mesos, però, abans, cal que dis­po­sem de tota aquesta infor­mació i cal saber com hem arri­bat fins aquí”, insis­tia Reguant. La dipu­tada Gabri­ela Serra apos­tava per anar a “la lle­tra petita” dels con­trac­tes sani­ta­ris i edu­ca­tius, i també a la política fis­cal que s'ha apli­cat fins ara. “Pot­ser hem de tor­nar a reac­ti­var l'impost de suc­ces­si­ons i que els que més cobren paguin més i que llui­tem d'una vegada con­tra el frau fis­cal i la cor­rupció”, hi va afe­gir. “Estem aquí per fer totes aques­tes coses i recor­dar que al dar­rere hi ha un acord”, sen­ten­ci­ava.

“No tole­ra­rem el pro­ces­si­o­nisme”, des­ta­cava la pre­si­denta del grup par­la­men­tari, Mireia Boya. L'esquerra inde­pen­den­tista i anti­ca­pi­ta­lista s'ha con­ver­tit en el soci d'excepció del govern català i del grup par­la­men­tari de Junts pel Sí, però el resul­tat dels dos últims mesos del pacte no satisfà la CUP, com van adme­tre les sis cares més visi­bles de la for­mació.

Deso­bediència

Altres aspec­tes del full de ruta que les dipu­ta­des van posar damunt la taula de debat i que for­men part de la llista de temes que con­si­de­ren pen­dents o que,
si més no, gau­dei­xen de “poc entu­si­asme per tirar enda­vant” per part del govern són els que estan rela­ci­o­nats amb la deso­bediència com, per exem­ple, la que s'hau­ria de prac­ti­car davant el TC, d'acord amb la decla­ració d'inde­pendència del 9-N. Però, contrària­ment a això, “el govern hi va pre­sen­tant recur­sos”, des­ta­cava Gabriel. La CUP també reclama actes de deso­bediència con­tra la llei d'edu­cació de l'exmi­nis­tre Wert, con­cre­ta­ment en les pro­ves que la nova nor­ma­tiva obliga els alum­nes de cinquè i sisè de primària a rea­lit­zar a l'abril; la llei mor­dassa, i con­tra l'actu­ació dels Mos­sos com a poli­cia judi­cial que lliura les sentències de l'Audi­en­cia Naci­o­nal als alcal­des que s'han mos­trat a favor del procés sobi­ra­nista. “Nosal­tres som par­tidàries de micro­rup­tu­res quo­ti­di­a­nes”, adme­tia la dipu­tada Mireia Vehí. “Volem sumar pro­ces­sos de rup­tura i ja arri­ba­ran els embats judi­ci­als, les impug­na­ci­ons i les inha­bi­li­ta­ci­ons, que per­me­tran que el món assis­teixi a la baixíssima qua­li­tat democràtica de l'Estat espa­nyol”, hi va afe­gir Gabriel.

Les sis dipu­ta­des es van mos­trar molt crítiques amb el paper que a hores d'ara tenen alguns con­se­llers del govern català a l'hora d'assu­mir els ris­cos que com­por­ta­rien actes de deso­bediència. “Ens diuen que se'ns podrien reti­rar com­petències, però és que nosal­tres tre­ba­llem per recu­pe­rar-les totes en els pròxims 16 mesos”, pun­tu­a­lit­zava Vehí. La durada de l'actual període legis­la­tiu també va ser motiu de debat.

El pacte de 18 mesos

Les últi­mes mani­fes­ta­ci­ons de diri­gents de CDC, que posa­ven en qüestió el període de 18 mesos sense que, de moment, cap acció jus­ti­fiqués una modi­fi­cació, ha posat en alerta el grup de l'esquerra inde­pen­den­tista. “La gent va votar els 18 mesos, el Par­la­ment no ha pres posició per reduir els tem­pos i, per tant, el man­dat no està alte­rat”, expli­cava Eulàlia Reguant. La CUP vol evi­tar que s'enco­ti­lli un man­dat abans que “arri­bin els embats des de fora”, hi afe­geix. “Hem d'anar avançant, anem pel bon camí i quan els pro­ble­mes arri­bin ja els ana­lit­za­rem, però no ho hem de fer pas abans”, asse­gura la dipu­tada.

A l'hora de par­lar de situ­a­ci­ons que podrien afec­tar l'actual legis­la­tura, que hom cen­tra en les impug­na­ci­ons i inha­bi­li­ta­ci­ons que els diri­gents de l'Estat espa­nyol recla­min per als res­pon­sa­bles de les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes o fins i tot en la sus­pensió de l'auto­no­mia, sor­geix en el debat la paraula referèndum com a etern obs­ta­cle que també podria modi­fi­car el full de ruta pac­tat. “Hi ha sec­tors que miren què pot pas­sar a Madrid”, lamenta Gabri­ela Serra. Tan­ma­teix, tal com l'esquerra inde­pen­den­tista ja va dei­xar clar en la legis­la­tura pas­sada, els cupai­res no n'espe­ren res, de Madrid, i per això apos­ten per “con­ti­nuar fent camí”.

Referèndum o engany

“No ens el cre­iem”, diu ras i curt Boya. “No pot ser­vir d'excusa i men­tre no arriba només tenim la via uni­la­te­ral”, hi afe­geix Gabriel. “No faran res que aquí pugui faci­li­tar el debat”, asse­nyala una con­vençuda Serra, que, com a vice­pre­si­denta de la comissió d'estudi del procés cons­ti­tu­ent, es mos­tra par­tidària de con­ti­nuar avançant en el full de ruta i dina­mit­zar la soci­e­tat perquè s'impli­qui en aquest canvi de sis­tema que pro­pugna la CUP. “La decla­ració del 9-N tam­poc parla de cap referèndum”, des­taca Serra, que alerta del perill que s'esti­gui uti­lit­zant per “enga­nyar”.“Si la recla­mació d'un referèndum per part de les for­ces inde­pen­den­tis­tes és l'excusa per no ini­ciar els pro­ces­sos de rup­tura i cons­ti­tu­ent, ens estem enga­nyant i lla­vors ens enut­ja­rem”, lamen­tava. Per la CUP, només n'hi ha un de vàlid i és allà on con­cen­tren tots els esforços des del Par­la­ment i
des del muni­ci­pa­lisme que tant defen­sen. “La nova cons­ti­tució s'haurà de vali­dar en un referèndum”, asse­nyala.

Abans d'aquest pas, i d'acord amb el full de ruta pac­tat amb Junts pel Sí, queda molta feina per fer en els pròxims setze mesos de l'actual legis­la­tura. Una nove­tat impor­tant dins del full de ruta és el caràcter vin­cu­lant que hau­ran de tenir les deci­si­ons que pren­gui la futura pla­ta­forma ciu­ta­dana.

Resul­tat vin­cu­lant

Aquest òrgan ha de ser capaç de reu­nir el màxim nom­bre de ciu­ta­dans de diver­sos àmbits de la soci­e­tat. La seva res­pon­sa­bi­li­tat és pre­pa­rar i con­vo­car un fòrum social cons­ti­tu­ent que, sobre els set eixos fona­men­tals i estratègics que ha de tenir la futura cons­ti­tució repu­bli­cana, deter­mini quins són els ele­ments estruc­tu­rals de cada apar­tat, és a dir, el model econòmic, orga­nit­za­tiu, ter­ri­to­rial, cul­tu­ral, edu­ca­tiu i poli­cial, entre altres àmbits.

Les deci­si­ons d'aquest fòrum, i aquesta és la prin­ci­pal rei­vin­di­cació de la CUP, han de ser vin­cu­lants per a l'assem­blea cons­ti­tu­ent que, ara sí, sigui fruit de les pròximes elec­ci­ons. Els dipu­tats nous, en cas d'asso­lir una majo­ria par­la­mentària, que­da­ran cons­tituïts en assem­blea i és la que haurà d'ela­bo­rar el pro­jecte final de cons­ti­tució amb el man­dat rebut del fòrum. El text final és el que se sot­metrà a referèndum.

Ara, però, la CUP admet: “Cal veure, pel que fa als con­tin­guts, fins a quin grau ens ente­nem amb Junts pel Sí i inter­pre­tem el mateix”, con­firma Serra. El que tenen clar és que “la gent s'ha de tor­nar un actor del procés i aquest és el mis­satge que cal tras­lla­dar aquest man­dat”, afe­geix Boya. “Des del Par­la­ment, podem fer de parai­gua cons­ti­tu­ci­o­nal, però el pro­ta­go­nisme ha de ser de la gent”, exi­geix aquesta dipu­tada.