Europa s'uneix per lluitar contra el terror

Aquest cop, els Vint-i-vuit sí que van parlar amb una sola veu: “És un dia negre per a Europa”, deia una de les primeres reaccions oficials difoses via Twitter, poc després que saltessin les primeres informacions i abans encara que es confirmés que es tractava d'un atac terrorista coordinat. No era la reacció d'un dels grans líders, sinó del ministre alemany de Justícia, el socialdemòcrata Heiko Maas. Però d'alguna manera resumia el que després van ser totes les declaracions desfermades en el conjunt de la Unió Europea (UE).

“Ha estat un atac contra la nostra societat oberta i democràtica”, deia un comunicat conjunt de tots els líders de la UE, en què s'expressava la solidaritat amb Bèlgica i la determinació de combatre el terrorisme “amb tots els mitjans necessaris”.

La unitat per lluitar contra un terror que amenaça els valors i el dia a dia europeu era la tendència comuna, en una jornada en què uns i altres líders segurament se sentien més literalment a la vora del perill que en altres atemptats, igualment monstruosos, però potser allunyats físicament dels llocs per on es mou l'elit política europea. Hi havia coincidència total i absoluta que aquest cop l'atac ha anat al cor del poder de la UE i que, més que mai, s'imposen respostes conjuntes. En aquest sentit va anar el missatge del premier britànic, David Cameron –“farem tot el que calgui per ajudar”–; el del president francès, François Hollande –“tot Europa ha estat colpejada”– o el de la cancellera Angela Merkel –“el nostre horror és tan gran com la determinació de fer front al terrorisme”.

Era un dia per mostrar unanimitat total, en una Europa que últimament ha donat més mostres d'egoismes nacionals que de cohesió. La cancellera, com la majoria dels líders, va enllaçar la seva declaració –“en nom del meu govern i en nom meu”, va dir– amb el compromís de col·laborar amb Bèlgica en la persecució dels responsables dels atemptats. La lluita contra el terrorisme fa temps que ha deixat de ser un problema nacional, per al conjunt de la UE.

Les paraules del ministre Maas, contingudes en els 140 caràcters d'una piulada, expressaven molt més que l'horror multiplicat en la resta dels missatges del dia. Era la síntesi d'un dia negre, en una Europa que tanca fronteres –exteriors i interiors– per blindar-se contra l'arribada de refugiats, però que alhora necessita enfortir la seva seguretat davant aquest nou terrorisme, interconnectat, que sembla esquivar sense problemes els seus serveis d'espionatge i es desplaça entre França i Bèlgica, potser amb connexions a Alemanya i altres països comunitaris.

El primer que es va tallar, des d'Alemanya, va ser el trajecte ferroviari entre Aquisgrà i Brussel·les, la principal via de comunicació per tren. L'aeroport de Frankfurt, el de més trànsit del continent, es va preparar per rebre els avions que ja no podrien aterrar a Brussel·les, mentre s'articulava tot un dispositiu per acollir aquests viatgers que tampoc no podrien continuar en tren cap a la destinació prevista. Uns 500 vols destinats a l'aeroport belga de Zaventem havien quedat cancel·lats, dels quals uns cinquanta –ja en ple vol– van haver de ser desviats. Els controls a les carreteres van complicar encara més la logística d'aquests passatgers, en una setmana que a bona part del centre d'Europa és de vacances escolars –com la vinent–. Per al ciutadà comunitari s'encetava així una nova prova de resistència, semblant a la que es va viure al novembre amb els atemptats coordinats de París, que van portar al col·lapse les comunicacions per carretera, en tren o en avió de l'anomenat cor d'Europa.

Un dia negre, no només per les incomoditats als viatgers, sinó sobretot pel missatge que porta implícita l'última acció dels terroristes. Europa –i el cor del seu poder– són vulnerables.