Atac al cor d'Europa

Es veia venir i es temia. L'amenaça gihadista que planava sobre Brussel·les es va materialitzar ahir amb un doble atemptat suïcida reivindicat per l'organització Estat Islàmic: un, a l'aeroport internacional de Zaventem i l'altre, a l'estació de metro de Maelbeek, al cor del districte europeu de la capital belga, on tenen la seu les institucions comunitàries i representacions diplomàtiques. Almenys 34 persones van morir a causa de les explosions i més de 230 van resultar ferides, algunes de molta gravetat.

Els fets van tenir lloc poc després de les vuit del matí, quan es van sentir trets al vestíbul de sortides de l'aeroport, a prop dels taulells de facturació. Tot seguit, una persona va proferir crits en àrab i es van produir dues fortes explosions, segons van explicar diversos testimonis. Les bombes van provocar “el pànic general”, relata un home que era a cinc metres del lloc de la deflagració, que va fer caure el sostre, va trencar vidres i va produir una intensa fumarada. Segons els bombers, les dues explosions van causar catorze morts i 96 ferits a l'aeroport. La policia, a més, va trobar a la zona una armilla carregada d'explosius inutilitzada i que va fer esclatar. L'aeroport de Zaventem, el més important de Brussel·les, registra milions d'usuaris a l'any i ahir, a les vuit, era un recinte ple d'activitat.

Menys d'una hora després i a uns onze quilòmetres de distància de l'aeroport, un altre artefacte explosiu va esclatar a l'estació de metro de Maelbeek, situada a 300 metres de la Comissió Europea. La detonació s'hauria produït quan un tren sortia de l'estació en direcció al centre de Brussel·les. Una foto difosa per la cadena pública RTBF mostrava un comboi esventrat, seients destrossats i parets cremades de l'estació, atacada en hora punta. “He sentit crits que deien: «Sortiu, sortiu!», i gent corrent”, va explicar un testimoni. “A fora hi havia gent asseguda, alguns amb sang a la cara, i sortia fum del metro.” L'atemptat en aquesta estació ha causat “probablement una vintena de morts” i 106 ferits, va informar l'alcalde de Brussel·les, Yvan Mayeur, que va explicar que hi ha “moltes nacionalitats” entre els ferits i que la identificació de les víctimes durarà temps a causa de la situació “caòtica” registrada.

Entre les víctimes mortals no n'hi ha cap de nacionalitat espanyola, però sí que n'hi ha quatre d'hospitalitzades amb ferides que “no tenen especial gravetat”, segons va informar el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz.

Estat Islàmic va reivindicar les dues accions sagnants en un comunicat a internet escrit en àrab i en francès en què afirmava que “soldats del califat” han atacat “la Bèlgica dels croats”. Segons el comunicat, els kamikazes, armats amb bombes i metralletes, van fer esclatar els seus cinturons d'explosius entre les víctimes de l'aeroport i a l'estació de metro. L'organització terrorista va prometre també “dies tètrics” als països que participen en la coalició internacional que combat els gihadistes a l'Iraq i Síria.

Els atemptats, a més, van tenir lloc quatre dies després de la detenció a Brussel·les de Salah Abdeslam, principal fugitiu de la massacre del 13 de novembre a París. “Temíem un atemptat i ha passat”, va reaccionar el primer ministre belga, Charles Michel, que va condemnar els atacs “cecs, violents i covards” a Bèlgica i va parlar d'“un moment negre per al país”. En una roda de premsa posterior als atacs, Michel va fer una crida a la calma i a la unitat dels belgues, i es va comprometre a lluitar per defensar els valors democràtics, mentre retia un emocionat homenatge a les víctimes. El govern ha decretat tres dies de dol.

Les autoritats belgues van difondre les imatges dels suposats autors de l'atemptat de l'aeroport de Zaventem, captades per les càmeres de seguretat. S'hi veuen tres homes caminant de costat i empenyent cadascun d'ells un carretó d'equipatge. Dos d'ells porten una mà tapada amb un guant, sota el qual, presumiblement, amagarien els detonadors dels explosius. La policia federal belga ha fet una crida a testimonis per identificar el tercer home –amb barret, camisa clara i ulleres–, que va ser vist fugint de l'aeroport. Les imatges de la càmera, però, no tenen prou qualitat per verificar si aquest tercer home és Najim Laachraoui, fugitiu de la policia i suposat col·laborador del comando que va perpetrar els atemptats del novembre a París.

La cadena pública VRT va informar que els agents havien trobat, al costat del cos d'un dels kamikazes, un kalàixnikov, un fusell utilitzat habitualment per Estat Islàmic en els seus atemptats, incloent-hi el de París.

Després dels atemptats, la policia va intensificar les operacions a Brussel·les i en altres localitats de Bèlgica. En un raid en un pis al barri brussel·lès de Schaerbeek, els agents hi van trobar productes químics i una bandera d'Estat Islàmic.

D'altra banda, la commoció per la jornada violenta va donar lloc també a mostres de suport i solidaritat amb les víctimes en diversos indrets de la capital belga, com a la plaça de la Borsa, on els vianants deixaven escrits al terra els seus missatges.

Entre la commoció pel cop rebut ahir, no falten veus que recorden el fracàs dels serveis de seguretat belgues a l'hora d'evitar nous atemptats. L'agència d'informació belga disposa de 600 membres, un terç, per exemple, dels que té la veïna Holanda, un país que no és gaire més extens i que no té tants gihadistes autòctons lluitant a Síria o l'Iraq. Bèlgica, a més, és el país d'Europa amb més combatents gihadistes per càpita. El primer ministre belga accepta que calen més mitjans humans i materials per reforçar els serveis de seguretat, però adverteix que cap país pot protegir-se al cent per cent d'atemptats contra “objectius tous”, com ara estacions atapeïdes en hora punta i aeroports, tal com va passar ahir a Brussel·les.