Cameron admet que tenia accions d'un fons ‘offshore'
L'empresa del pare del ‘premier' mai no ha declarat impostos al Regne Unit
El govern britànic edita un polèmic fullet a favor de continuar a Europa que costarà 11 milions d'euros als contribuents
Assetjat per la pressió i després d'haver-ho negat, el cap de govern britànic, David Cameron, va admetre ahir al vespre que va tenir accions per valor d'uns 37.500 euros en un fons d'inversió offshore creat pel seu pare, mort el 2010, Ian Cameron.
El primer ministre reconeix per primera vegada que va ser titular, juntament amb la seva dona, Samantha, de 5.000 títols de Blairmore Investment Trust, una societat registrada a les Bahames entre el 1997 i el gener del 2010, fins quatre mesos abans d'assumir el càrrec.
Cameron va assegurar en una entrevista a la cadena ITV que no té “res a amagar”, després que les filtracions d'11 milions de documents dels papers de Panamà provinents del bufet panameny Mossack Fonseca revelessin negocis en paradisos fiscals del seu pare.
El diari The Guardian va revelar ahir que Ian Cameron va contractar els serveis de la firma londinenca Simmons & Simmons per conèixer els avantatges i els inconvenients de moure l'empresa de Panamà a les illes Caiman o les Bermudes. El 2012, Blairmore es va establir fiscalment a Irlanda, país que també ofereix beneficis a les empreses extraterritorials. Des que va ser fundada el 1982, Blairmore mai no ha declarat un penic al Regne Unit. Quan va ser elegit líder del Partit Conservador el 2005, Cameron va declarar que l'evasió d'impostos era una pràctica “moralment equivocada”. Aleshores el seu pare ja era director de Blairmore.
Unes hores abans, membres de Vote Leave, l'organització que fa campanya per sortir de la Unió Europea (UE), havia acusat Cameron de tractar de desviar l'atenció dels papers de Panamà amb l'anunci ahir d'un polèmic fullet a favor de continuar a Europa. El fullet costarà 9 milions de lliures (uns 11 milions d'euros) als contribuents i serà enviat a tots els ciutadans britànics cridats a votar el 23 de juny per decidir la continuïtat del Regne Unit dins de la UE.
El parlamentari laborista Graham Stringer, que dóna suport al Brexit, va denunciar que la notícia del fullet era un intent “de desviar l'atenció dels problemes immediats que el primer ministre té sobre els seus ingressos”. Des del govern de Cameron, però, havien desvinculat aquest anunci de cap estratègia política.
En saber-se que Blairmore Holding Inc va estar vinculada amb la firma Mossack Fonseca, Cameron es va limitar d'entrada a negar cap relació. Des de llavors, fins ahir, ha defugit el tema al·legant que es tracta d'un afer privat. I el líder de l'oposició, Jeremy Corbyn, li ha recriminat aquesta actitud.