Tiana recorda l'exili

Eduard Simó, Marcel·lí Garriga i Josep Roselló són els tres alcaldes republicans de Tiana que van haver de marxar un cop acabada la Guerra Civil. No ho van fer sols, desenes de tianencs i tianenques els van acompanyar a l'exili obligats per les seves idees. Alguns van tornar altres no ho van fer mai. Avui, com cada any, coincidint amb l'aniversari de la proclamació de la Segona República, l'entitat Records Republicans fa un homenatge a tots aquests exiliats. L'acte, que es farà a dos quarts de vuit a l'ajuntament, consistirà en una ofrena floral a la galeria dels alcaldes, on hi ha les fotos de tots els que han estat al capdavant del consistori tianenc entre els segles XIX i XX, i uns parlaments posteriors a la sala de plens.

L'entitat feia temps que reclamava un reconeixement institucional per als exiliats, que es va fer l'any passat, però han decidit mantenir l'acte del 14 d'abril. “És un homenatge fet pel poble per recordar alguns dels seus veïns”, explica l'historiador local i impulsor de l'acte, Josep Maria Toffoli.

Eduard Simó va ser alcalde de Tiana del 18 de juliol de 1933 al 17 d'octubre del mateix any. Escollit regidor el 14 d'abril de 1931, no va ser fins a la segregació de Montgat, el 17 de juliol del 1933, que va ocupar l'alcaldia de Tiana. Va marxar a França i no en va tornar fins als anys seixanta. Després de viure en diferents llocs, va acabar a Badalona, on va morir el 1989. Marcel·lí Garriga va ocupar el càrrec després de la dimissió de Simó, motivada perquè va acceptar un càrrec de la Generalitat. Va ser alcalde de Tiana fins a l'1 de febrer de 1934. Va morir a França, d'on no va tornar després de marxar exiliat.

Josep Roselló va ser el darrer alcalde d'ERC abans de la guerra. En les municipals de febrer del 1936 va ser elegit regidor de Tiana i el 20 d'octubre d'aquell any va esdevenir alcalde. Va marxar cap a l'exili dos dies abans de l'entrada de les tropes franquistes al poble. Tot i que es va quedar a viure a França, venia amb freqüència a visitar Tiana, on va demanar ser enterrat i on descansa des del 1988. L'any 2010, Tiana li va dedicar un carrer. Avui se'ls recordarà als tres i a tots els veïns que van marxar a l'exili.