Montoro imposa el 0,7% de dèficit en contra de Catalunya
Montoro dóna un any més a les comunitats per arribar al 0% el 2019
El primer pagament als proveïdors del FLA arribarà el 16 de maig
“Si l'Estat complís, no ens caldria”, rebat Junqueras
Amb l'oxigen addicional que espera que li doni Brussel·les, el ministre d'Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, va aplegar les comunitats ahir en el Consell de Política Fiscal i Financera i els va imposar que el 2016 tanquin el dèficit al 0,7% i no al 0,3% inicial, tot un desafiament encara en el cas de la Generalitat perquè parteix de l'1,95%. El nou camí de reducció del dèficit, que suposa donar un any més de pròrroga a les comunitats fins a tenir equilibri o dèficit zero el 2019, es va imposar amb el vot en contra de tot l'arc mediterrani –Catalunya, el País Valencià i les Balears– i a pesar del visible enuig del debutant conseller Oriol Junqueras. “0,7% és millor que 0,3%, però queda a anys llum del que ens correspondria”, va avisar.
A més de donar oxigen en l'objectiu d'aquest 2016 amb quatre dècimes no previstes, Montoro va imposar ahir el nou –i més suau– camí cap a l'anhelat dèficit zero, que hauria d'arribar el 2019 gràcies a una pròrroga d'un any, i que culminaria en el 0,5% el 2017 i en el 0,3% el 2018. “És un itinerari més suavitzat i també més realista”, va remarcar ahir el titular d'Hisenda en funcions, que en la reunió anterior del Consell de Política Fiscal, el 15 d'abril, va viure una rebel·lió dels territoris –inclosos els governats pel PP com ara Castella i Lleó– per la incapacitat d'arribar a un 0,3% que tots els experts independents jutjaven inassumible.
‘Manu militari'
En un ambient molt més relaxat que el de fa tretze dies, però, Montoro també va topar amb la resistència de Catalunya el dia que el vicepresident Junqueras s'estrenava al Ministeri d'Hisenda –perquè el
15 d'abril qui va representar la Generalitat va ser el conseller Afers i Relacions Institucionals i Exteriors, Raül Romeva–. Junqueras va traslladar a Montoro que l'objectiu del 0,7% està molt lluny del terç que li correspondria a Catalunya en funció de la despesa pública de cada administració i va culpar l'administració espanyola de protagonitzar la majoria de les desviacions. Fonts de la vicepresidència van denunciar que el govern espanyol “sent però no escolta” i insisteix a “obligar manu militari” les administracions que assumeixen la pràctica totalitat de la despesa sanitària i educativa públiques abans que aplicar noves retallades amb un impacte directe en la qualitat de vida dels ciutadans.
En conjunt, el 2015 les comunitats van tancar amb un dèficit de l'1,66% del PIB, quan la fita era el 0,7%, i la Seguretat Social també es va desviar fins a l'1,26% (l'objectiu era del 0,6%). Entre els territoris, però, la Generalitat és la que afronta el repte més colossal, perquè parteix de l'1,95% i cada dècima del PIB català equival a uns 200 milions. “El ministeri no està demanant retallades, en absolut! El que estem demanant és moderació en l'augment de la despesa”, aclaria Montoro.
I hi afegia un avís per
si hi ha cap temptació de desobeir: “N'hi ha que estan tot el dia omplint titulars i diuen: «Nosaltres ens negarem a fer el que diu el Ministeri d'Hisenda...» No s'hi poden negar, és la llei.”
Mesures coercitives
A l'hora d'ajustar-se al nou aprimament del dèficit, Montoro va advertir fins i tot que aplicarà “mesures coercitives” si avui no rep els acords de no-disponibilitat de la despesa catalana que permetin al govern de Catalunya anticipar que complirà.
En paral·lel, Hisenda obrirà dimarts que ve la plataforma en què Catalunya i la resta de territoris han de penjar cada factura dels proveïdors per ser “examinades una per una” abans d'entregar el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) d'aquest 2016. Hisenda es compromet a pagar el primer tram del FLA per a proveïdors el 16 de maig. “Si el govern espanyol complís amb totes les seves obligacions, el FLA seria innecessari”, va etzibar ahir Junqueras.
LES FRASES
El Consell de Ministres ajustarà avui 2.000 milions
El Consell de Ministres del govern espanyol en funcions aprovarà avui el pla estatal de reformes del 2016 i l'actualització del programa d'estabilitat 2016-2019, que inclourà dos retocs: la rebaixa de la previsió de creixement al 2,7% del PIB i l'augment de l'objectiu de dèficit públic al 3,6%. Per contenir el dèficit, alhora, aprovarà la no-disponibilitat de 2.000 milions de despesa.
L'ajust de 2.000 milions –que no són pròpiament una retallada, sinó una partida ja pressupostada i que no serà gastada– és, per Montoro, l'exemple que ha de guiar la conducta de les comunitats, de les quals espera acords de no-disponibilitat similars per garantir que el dèficit de tots els territoris en conjunt passa de l'1,66% al 0,7% fixat.
Després de l'aprovació en el Consell de Ministres d'avui, Espanya enviarà aquests dos documents a Brussel·les, que encara no ha beneït que es doni un any més de pròrroga al govern de Mariano Rajoy per situar el dèficit per sota del 3% el 2019. El 2015 ja va ser un any d'incompliment: Espanya va faltar a la paraula de contenir el dèficit al 4,2% i va tancar l'any en el 5%, una desviació de 8.000 milions.
