Màxim suport parlamentari a la comarca del Lluçanès
Tots els grups polítics catalans estan d'acord a aprovar l'elaboració d'una proposició de llei
Es tramitarà a la cambra per la via de la ponència conjunta
Consens absolut entre tots els grups parlamentaris catalans al voltant de la creació de la futura comarca del Lluçanès. Dimarts es va signar un document subscrit pels portaveus de Junts pel Sí (Marta Rovira), el PSC (Eva Granados), el PPC (Josep Enric Millo), Ciutadans (Carlos Carrizosa), Catalunya Sí que es Pot (Joan Coscubiela) i la CUP (Joan Garriga), en què se sol·licita la creació d'una ponència parlamentària conjunta per elaborar una proposició de llei amb l'objectiu de crear la nova comarca.
Isaac Peraire, alcalde de Prats de Lluçanès i president del Consorci del Lluçanès, destaca que el fet d'haver assolit aquesta unanimitat significa “un altre pas rellevant històric i el compliment dels compromisos que van assolir amb nosaltres”, en referència a les reunions que el 17 de març passat van tenir al Parlament de Catalunya una delegació d'alcaldes del Lluçanès –formada pel de Prats, Olost, Oristà i Sant Feliu Sasserra– amb representants de gairebé tots els grups. “Estem molt contents, i el fet que sigui per unanimitat, i no per majoria, tot i que ja s'hauria pogut sol·licitar si hagués sigut així, ens dóna molta potència”, comenta l'alcalde de Prats de Lluçanès. Aquest nou pas en la consecució de la nova comarca, així com l'anàlisi de l'estat actual del procediment, serà un dels temes que es tractaran en la reunió que el dissabte 7 de maig tindran tots els alcaldes de la zona a Sant Martí d'Albars.
Una llei per debatre
Arribats en aquest punt, el procediment ha de seguir el seu curs. És a dir, la mesa del Parlament, que en la pròxima reunió ja tindrà aquesta qüestió sobre la taula, la passarà a la comissió de Governació, que és l'òrgan del qual depèn la proposició de llei. Tot indica, però, que aquests passos seran un mer tràmit: “Quan la presidenta del Parlament va venir de visita al Lluçanès ja va mostrar la seva opinió favorable a la creació de la comarca”, explica Peraire. D'altra banda, la direcció d'aquesta comissió correspon al diputat Joan Garriga, de la CUP, també partidari de la nova unitat territorial.
Tot i que en aquest moment encara es fa difícil concretar terminis, l'alcalde de Prats de Lluçanès confia que l'assoliment de la comarca del Lluçanès no es demori massa. “M'agradaria pensar que hauran fet la feina aquest any”, indica. Amb tot, destaca que, a diferència de la comarca del Moianès, que es va crear per lectura única i aprovació directa al Parlament, en aquest cas la llei es farà pel procediment de ponència conjunta. Amb aquest sistema, “la llei es pot treballar més a fons i a un ritme més pausat perquè es pugui debatre tot al voltant del nou model de comarca”.
En aquest sentit, Peraire subratlla que els tretze alcaldes del Lluçanès han decidit “treballar conjuntament i cap alcalde s'ha mostrat contrari; tots tenen voluntat d'esforçar-se per al Lluçanès i per això s'ha renovat el Consorci, per exemple”, diu en referència als cinc municipis on va guanyar el no en la consulta.
LES FRASES
Suport a la cambra i també al territori
Els resultats del procés participatiu que es va fer als pobles del Lluçanès el 26 de juliol del 2015 fan necessari buscar fórmules perquè tothom se senti còmode amb la que seria la 43a comarca de Catalunya. Nou mesos després de la consulta, en què hi va haver un 55% de participació i el sí es va imposar amb un 70%, cal avançar sense perdre de vista que gairebé la meitat de la població en aquell moment no es va pronunciar i que, dels tretze municipis que hi podien participar, en gairebé la meitat, cinc en total, va guanyar l'opció contrària a constituir-se en una nova comarca. El suport que, de manera conjunta, fins ara han mostrat els grups polítics catalans per tramitar la llei, caldrà veure com es tradueix en un major consens al propi territori.
En la reunió que van mantenir el març passat els alcaldes amb els grups parlamentaris, alguns representants, com ara Eva Martínez, diputada del PSC, ja van dir que la política dels socialistes era fer costat “a tot allò que surt del territori”. Marta Ribas, de Catalunya Sí que es Pot, també va confirmar la confiança del seu grup polític, tal com en el seu moment ja havien fet com a ICV: “És una reivindicació lògica, sensata i útil per als municipis”, va expressar llavors. La sorpresa, tant en aquelles reunions amb els alcaldes com en la signatura d'aquest nou document rubricat aquesta setmana, ha vingut de partits tradicionalment unionistes com ara el PP i, en aquesta ocasió, també de Ciutadans, poc proclius a les secessions. En tot cas, s'ha fet un nou pas endavant.