Símptomes que avisen

Tot i que en el Parlament Europeu els grups majoritaris són els formats pels diputats dels partits populars i socialistes, la veritat és que cada vegada hi tenen més presència grups diversos, sovint antieuropeus. I en l'àmbit dels estats membres també assistim a resultats electorals que donen força a partits que aposten per limitar les llibertats individuals, per tancar-se en el propi estat, contra la immigració i amb forts trets populistes. Fa uns anys, quan s'iniciaven aquests moviments, es veien com fora de lloc i marginals, però actualment ja formen part de la realitat política. Franca, el Regne Unit, els Països Baixos, Hongria o Àustria en són ben conscients. La realitat és que aquests partits reben molts vots, també de treballadors i classes desfavorides. El debat sobre per què passa això és dens, complex i de ben segur que hi intervenen molts factors. La crisi econòmica en pot explicar una bona part, però també la gestió de la política hi té a veure. La crisi ha provocat que sectors abans benestants estiguin avui en dificultats i d'altres, especialment els joves, amb molt problemes per accedir al mercat de treball i, quan ho aconsegueixen, amb sous ridículs que no els permeten emancipar-se, ni formar una família. L'evolució frenètica de les noves tecnologies provoca que la societat, les empreses i els ciutadans, canviïn ràpidament els seus hàbits per adaptar-se a la nova realitat. I amb tot això hi ha la política tradicional, sempre lenta, amb els dos grans partits, els conservadors i els socialdemòcrates, cada vegada més iguals, especialment en els programes econòmics i amb poques ofertes de canvi i adaptació a la nova realitat social. Tot plegat genera una desconnexió entre la societat, cada vegada més desigual, amb atur, especialment juvenil, amb bosses de pobresa i exclusió social, i la política tradicional, que no dóna resposta a aquests sectors desfavorits, ni als problemes reals, com la sortida de la crisi o el drama dels refugiats. I és en aquest escenari que hi troben un camp adobat els partits que aposten per les pors, cercant solucions estatals i foragitant els altres, i s'enduen un bon grapat de vots. És evident que els vots surten dels ciutadans que fan cas a les pors i en canvi no fan cas, perquè no hi connecten, als partits tradicionals. Cal fer revertir la situació i afrontar els problemes de cara, amb voluntat política, generositat i solidaritat i amb visió europea. Cal fer una societat més justa. Així la ciutadania veurà que el camí no és tancar-se, sinó ser solidaris i apostar per una política europea. Però perquè això sigui possible, els governs actuals i els partits tradicionals han de canviar, han de deixar de banda els interessos particulars i el curt termini i apostar per resoldre, des de la cooperació i generositat, els problemes que té la societat i fer-ho amb els valors de la UE que són la democràcia, la solidaritat, el respecte a les minories i als drets humans. Si es fa així, segur que la ciutadania tornarà a confiar en els polítics i en el projecte europeu.