“És injust que no tinguem descomptes a la C-16”

Nosaltres ja del 2007 al 2011 teníem un acord de col·laboració amb el PSC sense entrar a l'equip de govern. Però quan jo vaig accedir a l'alcaldia ja ho vaig fer de la mà del PSC. Des de llavors estem governant de forma conjunta. En faig una valoració excel·lent perquè en tot moment prima l'interès del municipi i de tirar endavant els projectes del poble més enllà de qualsevol altra cosa.

No, no queden fora. Ells sempre hi han votat a favor. També tenim acord en el procés que està vivint el país. Però quan estem a l'ajuntament ens posem la samarreta de Sallent.

Un és el pla estratègic del municipi, per desenvolupar estratègicament com ens agradaria que fos Sallent el 2025. En els últims anys Sallent s'ha anat desenvolupat molt nivell a nivell industrial però estem patint una davallada a nivell d'habitants. Hem de planificar cap on volem caminar i ens agradaria molt que això fos una cosa consensuada de forma àmplia per la ciutadania. A banda, tenim un altre tema que ens preocupa molt que és la mineria i el desenvolupament futur de la marxa de la mineria del nostre poble. El tercer objectiu és la consolidació industrial del nostre municipi. Volem consolidar les empreses que tenim i atraure'n tantes com sigui possible. Ja es va fer una aposta fa quinze anys que ens ha anat molt bé. En l'última legislatura som el poble de la comarca que ha rebut més inversió industrial, deixant de banda Súria amb el tema de la mina. Creiem que la millor política social que podem fer és generar ocupació. No volem crear la cultura del subsidi. Treballem en atraure empreses, en subvencionar les petites empeses que contracten gent de Sallent a l'atur, hem incrementat els plans d'ocupació, hem tirat endavant el viver empreses i estem amb la dinamització de locals buits per a nous negocis.

Està funcionant. Tenim un índex d'atur per sota de la comarca del Bages i per sota de Catalunya. No ens atribuïm el mèrit, però la tendència és positiva. Queda un últim gran objectiu de mandat que és la construcció de la nova residència. Fa més de deu anys que Sallent té aquest objectiu. Ens ha costat trobar la fórmula per tirar-la endavant. La construirem amb fons de l'ajuntament perquè no volem tenir la pressió d'una explotació per poder-la pagar. Després ja veurem com la gestionarem. Serà la primera gran inversió i ha de ser una realitat aquesta legislatura. La segona és acabar el teatre que ja l'estem acabant. També fem una aposta per la participació ciutadana.Fem assemblees obertes. En total n'hi haurà tres. En el pròxim plenari hi passen les propostes ciutadanes ratificades per l'assemblea. S'executaran, per tant. També vam fer una votació oberta a tota població major de 16 anys i als consells infants per decidir les inversions d'aquest mandat. Va votar menys un 10% poblacio. No ho valorem positivament però és el cami que hem d'anar seguint.

Confiem que la marxa de l'explotació minera cap a Súria s'ha de poder fer de forma ordenada, tant socialment, perquè els treballadors puguin anar a treballar a Súria, com econòmicament perquè el trasllat sigui viable. Com també ambientalment. Des d'ara mateix hem de saber com tractarem els residus que queden al municipi, què se'n farà i quin pla hi ha perquè acabi desapareixent. Ho hem de poder fer de forma sostenible.El futur? Ens agradaria que l'espai que ocupa actualment la mina es pugui desenvolupar com un nou sector industrial que pugui acollir noves activitats, si pot ser relacionades amb la sal, millor, perquè serà una garantia que la muntanya acabi marxant. I volem compaginar-ho amb l'àmbit turístic. El millor atractiu de Sallent seria poder baixar a 600 metres sota terra, i pujar a 500 metres sobre el nivell del mar: que en un matí puguis baixar a la mina, sentir l'escalfor de la terra, i poder pujar a la muntanya de sal i poder sentir la vista del Bages, que és impressionant des de dalt.

Creiem que seria bo fer-ho conjuntament amb Iberpotash, perquè en són els titulars, els que coneixen el que hi ha allà i els que han de poder garantir que això sigui factible. N'estem parlant.

El 30 de juny del 2017 no es pot abocar més sal a la muntanya del Cogulló per sentència judicial i el primer trimestre del 2020 és quan podran anar cap a Súria de forma plena. Aquí apareix un període transitori d'uns dos anys i mig, en què s'ha de seguir explotant aquí a Sallent. I si s'explota hi ha sal. I aquesta sal s'ha de poder dipositar en algun lloc. Com que no pot anar al Cogulló, hem de buscar què es pot fer amb la sal. La primera solució seria parar la producció, i, si algú ha d'anar al carrer, que hi vagi. Però nosaltres creiem que s'ha de poder seguir explotant en aquest període transitori per fer que el trasllat sigui socialment, econòmicament i ambientalment sostenible. El que hem de fer és trobar una solució per a la sal. L'empresa ja ha fet una proposta per endur-se una part de material cap a Súria i, per tant, redueix la sal. I el pla director de la mineria dóna 11 alternatives. Se n'ha de triar alguna. A l'Ajuntament de Sallent encara no estem en condicions de dir quines son les idònies, però sí que n'hi ha algunes de molt dolentes. I algunes de bones.

Nosaltres veiem inviable la construcció d'un nou dipòsit, l'abocament a sobre de la Botjosa, i abocar al Cogulló és inviable perquè no es permet a nivell jurídic. Creiem que s'ha d'estudiar d'una forma seriosa el tema de retornar el material a dins la mina. Tècnicament és molt complicat però, si hi ha tècnics que creuen que és factible, en volem parlar. Cal fer un esforç perquè es pugui reintroduir dins la mina. Si no, creiem que cal veure quanta sal es pot retornar a l'actual col·lector, per dissolució. Cal fer un estudi per veure quanta sal pot engolir. A més, creiem que cal analitzar quanta es pot treure amb tren, o amb camió per a la resta.

La nostra aposta amb visió a llarg termini és que hi hagi la instal·lació d'una planta de tractament de la sal a Sallent que pugui garantir la venda d'aquest recurs. Perquè el que s'està dient de tirar-la al mar o portar aigua per dissoldre-la crec que té uns costos ambientals molt més alts del que podem imaginar.

Ens fa por, ens fa por. Per tant, creiem que hem de fer una aposta per poder augmentar la població de Sallent. Veurem què diu el pla estratègic. Però creiem que hem de pensar a desenvolupar nou terreny perquè qui vulgui fer un habitatge pugui trobar sòl per fer-lo. Ara no passa, costa molt trobar llocs on construir. Hi ha molt pis buit i pis tancat i casa vella. Però de vegades no és el que busca el mercat. Hi ha gent jove que es volen emancipar i que volen un pis vell d'aquests tancats, però també n'hi ha d'altres que volen poder construir alguna cosa. I ara aquests se'n van a Artés, a Santpedor o a Sant Fruitós.

Treballem en dues línies en relació amb l'habitatge. La primera és que tots els que siguin públics estiguin llogats. També estem treballant perquè els pisos dels grans tenidors, és a dir dels bancs, surtin al mercat de lloguer. La tercera línia és que volem que els pisos buits de propietaris particulars puguin sortir al mercat de lloguer. Hem fet un projecte en què cada propietari que tingui un pis tancat el pot cedir a l'Ajuntament, que hi farà les reformes necessàries i el llogarà amb lloguer social.

Respecto la seva decisió d'ocupar però no la comparteixo. Perquè el que hem de fer és treballar per aconseguir que els pisos surtin al mercat de lloguer. Certament tenim un problema de pisos buits, amb blocs sencers buits. Però el primer problema és l'ocupació. Justament vaig tenir una reunió amb joves que em van dir que es volien emancipar. I el que els vaig dir que el primer és aconseguir que tinguin feina.

El barri de l'estació és un barri que s'ha hagut de desallotjar tot. En aquest moment només queden tres famílies que estan pendents d'una solució. La resta està tot enderrocat. Teníem aquest problema sobre la taula i hem decidit, en comptes de fer el projecte nosaltres, posar-nos en contacte amb la UPC per veure quina solució podem trobar. Les idees fresques, la visió externa i el coneixement dels joves ens podrien ajudar. Una assignatura del màster l'han fet sobre el barri de l'estació. Ens han presentat set propostes diverses, complementàries i molt interessants. Ara preparen les maquetes, i aquest estiu fins al setembre o l'octubre ho tindrem exposat a Sallent perquè puguem decidir cap on tirar. El projecte s'ha d'executar per fases i hem d'anar a veure la Generalitat, perquè els terrenys són seus, per veure com desenvolupem el futur parc de l'estació. Ens agradaria tenir la primera fase feta aquest mandat.

Creiem que és absolutament injust que hi hagi una desigualtat tan gran entre municipis limítrofs. I, per tant, que és un greuge comparatiu per als veïns de Sallent, per a les nostres empreses i per als treballadors que vénen al nostre municipi, que en són molts. Reclamem al govern un tracte igualitari amb els altres pobles de la comarca que sí que gaudeixen dels descomptes.

Hi ha una negociació en marxa. Estem en converses amb el secretari de mobilitat de la Generaliat per estudiar possibilitats i alternatives. Som conscients de la dificultat econòmica que suposa per al govern però posem més èmfasi en la pèrdua de competitivitat. La nostra via natural és la C-16 però té el preu és un handicap.

La veig molt complicada. Però hem de tenir un peatge assumible.

Ens afecta poc com a municipi. Però sí que crec que per a determinats municipis de la comarca és important.

No ho sé, però em presentaré a la terna de la comarca. Per tant, amb gairebé tota probabilitat tornaré a anar-hi.

No n'hem sabut res més. L'Audiencia Nacional el que està fent és judicialitzar la política. Estem davant una qüestió política que s'ha d'afrontar. El fet d'anar buscant esquerdes jurídiques dins dels posicionaments dels ajuntaments és un error gravíssim.

Sóc dels que defenso que hem de crear un nou partit. I fins i tot crec que s'ha de dir diferent. No s'ha de dir Convergència perquè hem d'intentar ampliar l'espectre. Els de dins estem molt contents i orgullosos del nom de Convergència però en aquest moment no és un nom que suma. Hem de crear un nou partit que ocupi aquest espai central del país amb un nom, unes formes i unes persones renovades. Un partit polític en el segle XXI no es pot gestionar igual que en el segle XX. Les estructures han de ser més flexibles, s'ha de ser mes permissiu amb la discrepància. Fem un pas molt important ja amb les primàries del 26-J. Tothom diu que tothom som el partit més carca però som l'únic que farem primàries. Això ja demostra que les coses estan canviant.