Política

Política catalana

Divisió territorial

Les diputacions, en defensa dels serveis de proximitat

Els quatre presidents de les diputacions, reunits en un esmorzar d'Alcaldes.eu, destaquen el paper i la capacitat d'aquesta administració a l'hora d'atendre el territori i sargir-ne els desequilibris

D'una manera o d'una altra, amb opinions més o menys contingudes sobre les estructures administratives de futur o sobre com es podrien convertir en vegueries, els presidents de les quatre diputacions catalanes van fer una defensa contundent del paper d'aquests ens. Reunits pel cicle d'esmorzars d'Alcaldes.eu al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, amb el suggeridor títol de Diputacions: actors o observadors dels canvis del país?, els quatre presidents van relatar per què tant avui dia com en una eventual Catalunya independent, es diguin diputacions o vegueries, tenen un paper cabdal.

Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat i presidenta de la Diputació de Barcelona des de fa un any, va insistir en el fet que les diputacions “redistribueixen els recursos arreu del territori per donar oportunitats a tots els ciutadans”, i va recordar “la base sòlida de finançament” de què disposen, ja que gestionen –previ pas estatal– els ingressos derivats de l'IRPF, l'IVA i l'impost de societats. A més, va posar damunt la taula alguns dels serveis que desenvolupen, tot i que sovint “no en som conscients”. És el cas del servei de biblioteques i el dels parcs naturals. Una tasca que va emparentar amb la que va fer la Mancomunitat de Catalunya entre els anys 1914 i 1923. Responent la pregunta que donava títol a l'esmorzar, hi va afegir: “Ens considerem actors: podem ajudar a millorar el país, de comú acord amb la Generalitat, sempre defensant l'autonomia local.”

“Som un ens supralocal que dóna suport a les persones, als municipis i a les comarques, un agent de transformació”, va resumir l'alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, que dirigeix la Diputació de Tarragona des del 2007. A tall d'exemple, es va referir a l'avançament de liquiditat als ajuntaments que va dur a terme aquest ens quan més estretors passaven.

Paper central

“No s'ha entès el paper central de les diputacions; hem de transmetre que no funcionem de manera piramidal”, va indicar l'alcalde de Llançà, al capdavant de la Diputació de Girona, Pere Vila, que, al mateix temps, va reiterar el seu suport a la Generalitat “sense fissures”, “quan convingui”. “El nostre compromís és infranquejable”, va assegurar. Actualment, els presidents de les quatre diputacions són alcaldes de CDC. Vila també va assenyalar la via de futur de les diputacions, tant si es mantenen així com si finalment es fa la divisió per vegueries: creu que han de passar per “l'administració electrònica, la finestreta única i la transparència”. El procés de digitalització també el va esmentar Conesa com a fórmula perquè, sigui quina sigui
la forma que prenguin les entitats supramunicipals, arribin a tot arreu.

“El nom no fa la cosa”, va assenyalar Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida des del 2011 i alcalde de Fondarella, referint-se al debat entre diputacions o vegueries, i en va reiterar el fonament: “Hi ha serveis que són més efectius si es donen des de la proximitat.” En aquesta línia, hi va afegir: “Potser no es diran diputacions, però existiran entitats supramunicipals. La meva il·lusió és poder negociar-ho amb el govern del meu país.” Això sí, va advertir que “és necessari un sistema ben travat d'administracions”.

Dins un estat català

A través de les diverses intervencions, els presidents de les quatre diputacions van anar teixint com s'imaginen els ens supramunicipals en un futur estat català. Per Conesa, els ingressos que les entitats supramunicipals haurien de rebre dins d'un estat català haurien de doblar el percentatge que ara reben de l'Estat espanyol: del 10%-11% actual, caldria acostar-se al 20% que hi destina, per exemple, Suècia, va proposar. “L'administració local ha de tenir un paper clau en un futur estat”, va subratllar.

La futura convenció municipalista que la Generalitat convocarà a la tardor servirà per començar a construir l'organització municipalista i territorial del país. Entre les coses per decidir, hi haurà el paper dels consells comarcals. “Catalunya haurà de decidir com s'organitza. Jo sóc un defensor dels consells comarcals, i considero que el debat sobre l'aprimament de les administracions s'ha de fer amb coneixement de causa”, va remarcar Vila.

En la mateixa línia, Poblet va defensar el món local de les estretors econòmiques imposades per la LRSAL, la polèmica llei
de l'administració local espanyola. “Quan des de la LRSAL ens diuen que som els causants del dèficit, cal recordar que el món local només significa un 4,5% del conjunt del deute espanyol.” Per reequilibrar el territori disgregat i les “asimetries” existents al territori, és necessari “el comarcalisme”. “Com més a prop, més bon servei”, va rematar Poblet. Sobre els consells comarcals, Conesa sí que va assenyalar que a les àrees metropolitanes “és més difícil que hi tinguin cabuda”.

El president de la Diputació de Lleida va advertir, això sí, que calia vigilar que les diverses administracions no dupliquessin serveis. I, arran d'aquesta afirmació, la dirigent de Barcelona va precisar que això no impedia que diverses institucions oferissin un mateix servei “de manera col·laborativa”, una possibilitat a la qual la LRSAL havia posat restriccions, abans de ser suspesa, en part, per una sentència del Tribunal Constitucional. Conesa va posar com a exemple l'entesa entre diputacions, consells comarcals i ajuntaments “per donar subvencions contra la pobresa energètica”, un dels temes que tampoc s'han escapat de la suspensió del Constitucional. Quant al que propugna la LRSAL, els dirigents de les diputacions van defensar l'autonomia local i la necessitat de respectar la identitat dels pobles, fins i tot dels més petits. Ara bé, pel que fa a com ha de ser la divisió concreta per vegueries, un debat que genera molts interrogants, es van mullar una mica menys.

Possiblement la col·laboració entre administracions comença pel grup de WhatsApp que tenen els quatre presidents, segons va revelar, entre somriures, el conductor de l'acte, Eduard Berraondo. Això va provocar uns minuts distesos. “Parlem de moltes coses; com que estem en horari infantil, n'hi ha que no es poden dir... No, és broma... Però sí que és cert que els polítics hem d'estar hiperconnectats i interconnectats”, va assenyalar el president gironí.

En resposta a preguntes dels estudiants de la UPF, els quatre presidents van reconèixer que fóra bo avançar cap a l'elecció directa dels líders de les diputacions, per bé que també van recordar que ara mateix els alcaldes no són triats directament pels ciutadans, sinó pels regidors del ple. “Com més clar tenen els ciutadans què voten, millor”, va resumir Poblet. I Vila va admetre que caldria donar “més bona informació” als ciutadans sobre la seva tasca.

LES FRASES

Tenim el precedent de la Mancomunitat i ens adaptem a les necessitats d'avui
Mercè Conesa
presidenta de la Diputació de barcelona
A les diputacions ens penalitza no tenir contacte directe amb el ciutadà
Pere Vila
president de la diputació de girona
La cohabitació de les comarques i les diputacions és imprescindible
Joan Reñé
president de la diputació de lleida
Els ciutadans no saben què fan les diputacions, però en reben els beneficis
Josep Poblet
presidenta de la diputació de tarragona
Pere Vila

A favor de la identitat pròpia dels municipis

Pere Vila és un ferm defensor de la identitat pròpia dels municipis i, en conseqüència, un detractor de la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL), que, entre altres coses, preveu una retallada dràstica del nombre de municipis. “No m'imagino que cap dels 222 municipis [que aplega la Diputació de Girona] vulgui renunciar al seu sentiment de pertinença”, afirma Vila, que posa com a exemple Medinyà, independitzat l'any passat de Sant Julià de Ramis (Gironès), un pas contra el qual el govern espanyol va presentar recurs al Tribunal Constitucional.

Joan Reñé

Serveis allà on no arriben els pobles petits

El territori que gestiona la Diputació de Lleida és el més extens de Catalunya (una tercera part del territori) i, en canvi, només hi viu el 6% de la població, segons el seu president, Joan Reñé. “Tenim més de 800 pobles i el 70% dels [231] municipis tenen menys de mil habitants. Això és complex de gestionar”, remarca Reñé. Aquí és on prenen sentit ens supramunicipals com la Diputació. Reñé explica que, per la seva dimensió, molts pobles no tenen accés als serveis jurídics, i la Diputació ha de posar tres milions d'euros l'any perquè contractin interventors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia