Cada cop més lluny

Quan un polític asse­gura que s'ha d'usar més el trans­port públic i va arreu amb cotxe ofi­cial; quan parla de millo­rar la con­vivència i fa mesos que no tre­pitja cap barri de la seva ciu­tat; quan defensa que una reforma, com ara reduir la velo­ci­tat d'entrada a Bar­ce­lona, és bona per a la salut, però no té cap dada que ho demos­tri; quan deci­deix tirar enda­vant una reforma que la ciu­ta­da­nia dema­nava des de feia mesos, com ara el metro noc­turn, a pocs dies de les elec­ci­ons; quan no ordena mesu­res poli­ci­als con­tra una acti­vi­tat il·legal perquè no se'l qua­li­fi­qui de xenòfob; quan pro­met uns ajuts a l'habi­tatge que després es cobren amb 18 mesos de retard; quan falta al res­pecte als seus com­panys amb insults que cacen micròfons oberts o via SMS... Al final, la con­seqüència és que la des­a­fecció dels ciu­ta­dans cap a la política creix dia a dia, com es demos­tra en la par­ti­ci­pació en els dar­rers comi­cis elec­to­rals. La notícia del dia, però, la detenció, entre d'altres, de l'alcalde soci­a­lista de Santa Coloma de Gra­me­net, i d'un excon­se­ller con­ver­gent de la Gene­ra­li­tat, és de les que fan mal a la classe política. I més quan encara no ens hem recu­pe­rat de l'esglai del cas Millet. Esglai no perquè hi hagi un lla­dre més, sinó perquè van fallar els meca­nis­mes de con­trol del diner públic. La justícia ha de diri­mir ara fins a quin punt hi ha hagut res­pon­sa­bi­li­tats penals, però el que està clar és que els ciu­ta­dans estan cada cop més lluny dels polítics.