Política

MIQUEL CALÇADA

CAP DE LLISTA DE CDC AL SENAT PER BARCELONA

“Potser caldrà fer el RUI”

“He estat d'un espai sociològic majoritari d'aquest país que s'ha sentit atret tant per la visió de CDC com per la d'ERC”

“Per qualsevol ciutadà de Catalunya és un privilegi poder accedir al màxim lloc en la carrera institucional”

“Si no hi anem hi anirà un altre”

“Tota la qüestió dels prejudicis em sembla una mica infantil”

L'últim vol
Miquel Calçada va intentar demostrar amb el Grup Flaix que era “fals” que en català no es podia fer segons què i fer negoci. Ha trepitjat un centenar de països en les set temporades d'Afers Exteriors. Fa sis anys va marxar als EUA per formar-se. El primer vol en política el va agafar com a 74 de JxSí. Abans, va ser comissari dels actes del Tricentenari. És llicenciat en periodisme; màster en diplomàcia i acció exterior per la UPF i el Diplocat; i en relacions internacionals i en administració pública per la Maxwell School de la Syracuse University.

Miquel Calçada va fer les maletes fa sis anys cap als Estats Units per formar-se. Era l'inici del seu pas cap a la política. El procés era impredictible però l'independentisme guanyava transversalitat. Diu que, des dels inicis de la seva carrera professional com a periodista, ha treballat per la independència del país. Ara encapçala la llista de CDC per Barcelona al Senat com a independent.

Per què CDC i no ERC?
És tan senzill com que t'ho proposin o et vinguin a buscar. He estat, com la majoria, d'un espai sociològic majoritari d'aquest país que s'ha sentit atret tant per una visió com per l'altra. En alguns aspectes més amb l'una i, en altres aspectes, més amb l'altra. Vaig fer el salt amb la candidatura de JxSí, que em sembla un magnífic artefacte. Hi hauria d'haver hagut un cert conjur perquè fins que no arribem on hem d'arribar, o fins que no hagi passat un temps relativament curt, en qualsevol contesa electoral haguessin anat junts. No ha estat possible. M'agradaria que fos així fins al dia de la proclamació.
El mal que pateix el procés és la lluita interna entre CDC i ERC per l'hegemonia?
El mal més gran és que hi ha un Estat espanyol que hi ha en contra i es nega a qualsevol mena de diàleg. I a més, explícitament. No hi ha voluntat d'assumir que hi ha un problema d'encaix, que hi ha estat sempre, i que en l'època que ens ha tocat viure la gent civilitzada soluciona anant a votar. L'altre problema és que no existeix un manual d'instruccions per a països que volen fer la independència. Ens podem fixar en l'A, el B, el C, el D, l'E, l'F... i estem intentant fer el G, que és un magnífic manual i té unes contrapartides. Una és la que vostè estava apuntant. Si tots anéssim units cap a l'aplec aniríem millor? No en tinc cap mena de dubte. Si som capaços de preservar la unitat malgrat totes les diferències, estarem en unes magnífiques condicions d'aconseguir allò que ens proposem si realment ho volem. Si no, ens podem omplir la boca de milions d'excuses.
Pot ser que des de CDC s'ataqui ERC durant la campanya per marcar perfil. Es pot perjudicar encara més la unitat?
Si fos com vostè diu, efectivament perjudicaria, però francament crec que no serà així. Tenim molt clar i identificat qui són els adversaris de Catalunya, els que retallen cada divendres el nostre autogovern.
Entre els adversaris hi ha En Comú Podem?
Els d'En Comú Podem, els 100.000 vots d'UDC i una part de l'electorat del PSC-PSOE, els hem de poder comptar en una banda o en una altra. Estem amb la legitimitat d'exigir un cert posicionament.
Com veu el referèndum unilateral d'independència (RUI)?
El 9-N, en el fons, va ser una fase més per arribar a això. En qualsevol altre país hagués posat llum sobre tot plegat, però no ha estat així. Potser sí que caldrà fer-lo en funció de la normativa que digui el Parlament. Hi ha una altra dinàmica en aquests moments que esperem que sigui més favorable. Si no ho és, hem de continuar amb el full de ruta de JxSí.
Sense descartar el RUI...
No crec que s'hagi de descartar.
Les diferències amb la CUP són de fons? Ideològiques i de concepció del procés?
El vicepresident Junqueras ho ha expressat per activa i per passiva. Quan es reuneixen pels pressupostos, de què parlen? En un tant per cent limitat, del pressupost i, la resta, de confiances. Doncs no anem bé. Si la CUP es va presentar per accelerar el procés, està fent just el contrari del que va dir. I entenc que hi volen arribar.
La CUP creu que CDC tapa la seva crisi interna i que no va de debò respecte al procés.
Em van ensenyar a jutjar la gent pel que diuen i pel que fan. Aquí hi ha quatre persones imputades per fer una cosa que l'Estat espanyol deu haver considerat que és greu. Ha estat la rebel·lió més increïble que s'ha fet en els últims 302 anys. Tota la qüestió dels prejudicis em sembla una mica infantil.
El Senat és una de les institucions més desprestigiades de l'Estat espanyol.
Si m'haguessin dit de fer de defensa o de lateral hauria dit: “Què hem de fer?” El Senat no respon exactament a l'objectiu pel qual no acostumen a crear-se els senats, que és una certa redistribució territorial del vot i una cambra de segona lectura. No hi ha codecisió ni veta definitivament. Però continua sent una eina important de control tant al govern com als ministres. També suposa accedir a relacions exteriors i a informació. Entenc la gent que diu que no hi hem d'anar a fer res. No hi haurem d'anar fer res un dia, però mentrestant s'hi estan prenent unes decisions que ens afecten. Si no hi anem nosaltres, hi anirà algú altre.
Participarà en la refundació de CDC?
En aquests moments el meu interès és contribuir al procés anant al Senat. El 26 veurem si es concreta o no i, en funció d'això, farem o no farem.
En ‘El convidat' de TV3, va declarar que seria un “privilegi” ser president de la Generalitat.
És una afirmació que continua sent certa per a tothom. Per a qualsevol ciutadà o ciutadana de Catalunya és un privilegi poder accedir al màxim lloc en la carrera institucional. Són els partits o els parlamentaris els que proposen el president, però en un nou escenari, si ho fes directament la ciutadania com en altres països, estaria molt bé.
Es veu aspirant-hi, algun dia?
Em veig ajudant a empènyer per arribar a la independència. Un cop hi haguem arribat, m'agradaria portar una vida tranquil·la i normal. És molt cansat, tota la vida hem estat d'aquesta manera. Catalanista? Jo aspiro a ser català. Diré més: m'agradaria ser com la bona gent de C's que no són d'enlloc, o ciutadà del món, que, com han vist, hi tinc tirada. M'agradarà quan el passaport respongui a allò que em sento.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.