tribunals
cas nóos
Manos Limpias manté 8 anys de presó per a Cristina i la fiscalia, 19,5 per a Urdangarin
Els acusats del cas Nóos seuen aquest divendres de nou al banc dels acusats per escoltar les conclusions
El sindicat Manos Limpias, única acusació que reclama pena de presó per a la Infanta Cristina en el marc del cas Nóos, ha acordat mantenir la seva petició de vuit anys de presó contra l'exduquessa, ja que la considera la cooperadora necessària dels dos delictes fiscals que el seu marit, Iñaki Urdangarin, hauria comès el 2007 i el 2008 a través d'Aizoon, empresa de la qual tots dos són propietaris al 50%.
Per la seva banda, el fiscal anticorrupció Pedro Horrach també manté la petició de 19 anys i mig de presó per a Iñaki Urdangarin, i de 16 i mig pel seu exsoci, Diego Torres, per urdir i liderar una trama empresarial amb la qual van aconseguir apoderar-se de fins a 6,2 milions d'euros de les Administracions públiques eludint els requisits exigits per les normes de contractació pública.
Segons han informat fonts jurídiques a Europa Press, el representant del Ministeri Públic ha decidit no modificar la seva sol·licitud després que cap dels dos acusats hagi mostrat penediment ni hagi retornat la quantitat suposadament defraudada.
Sobre Cristina, segons han confirmat a Europa Press fonts del cas, han precisat que Manos Limpias considera que no hi ha motius per rebaixar la sol·licitud de pena, ja que la germana del rei Felip VI, al seu judici, no ha col·laborat amb les investigacions i, a més, es va negar a respondre durant la seva declaració en el judici a les preguntes que no procedissin del seu advocat.
És més, per justificar la seva sol·licitud de vuit anys de presó --quatre per cadascun dels dos delictes contra Hisenda--, la lletrada que representa Manos Limpias en aquest procés, Virginia López Negrete, apunta que l'acusada va incórrer en una agreujant, que va ser haver interposat una societat, Aizoon, per ocultar la veritable identitat dels obligats tributaris.
De fet, sosté que la Infanta va contribuir, com a sòcia d'Aizoon, al fet que el seu espòs pogués valer-se d'aquesta empresa pantalla per facturar a través d'aquesta, com si de rendiments d'activitats econòmiques es tractessin, i no personals, les retribucions que va cobrar de nombroses entitats privades de les quals era conseller assessor, i d'aquesta manera tributar menys a la declaració de la renda.
El sindicat reclama, així, per a la Infanta el pagament de 2.022.861 euros, i que se l'impedeixi obtenir subvencions o ajudes públiques i gaudir de beneficis fiscals durant un període de sis anys.
L'advocada manté intacte, d'aquesta manera, l'escrit de qualificació que va presentar abans que el jutge José Castro obrís judici oral contra l'exduquessa i els altres 16 acusats de la causa.
La lletrada subratlla que la defraudació presumptament efectuada per Urdangarin, que ascendeix a un total de 337.138 euros, “mai hauria pogut tenir lloc” sense la “necessària intervenció” de Cristina de Borbó.
“La Infanta sabia que tot el que estava fent era il·legal, però encara així va fer com si mirés cap a un altre costat.
Però això sí, mantenint viva la mercantil Aizoon malgrat els advertiments d'il·legalitat que pesaven sobre aquesta”, afegeix en l'escrit d'acusació provisional el contingut del qual manté inalterat.
L'empresa del matrimoni està considerada una de les societats pantalla que integraven l'entramat teixit entorn de l'Institut Nóos perquè Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres poguessin apoderar-se dels fons públics de les Administracions amb les quals contractaven.
De fet, la mercantil va arribar a nodrir-se de forma presumptament irregular de més d'un milió d'euros de la trama Nóos.
En aquest context, Manos Limpias sosté que Aizoon va ser creada “amb el deliberat propòsit de servir com a camí per al repartiment dels beneficis que, malgrat la seva proclamació com a entitat mancada de lucre, obtenia i il·lícitament per l'Institut Nóos”, a més d'utilitzar-se per facturar els “hipotètics serveis personalíssims” prestats per Urdangarin a diverses entitats privades, “sostraient-los així de les declaracions que sobre l'IRPF estava obligat a realitzar”.