Ningú no gosa cruspir-se el rival

Tot va començar el 2006 amb un comptador anomenat panellòmetre. Pasqual Maragall havia convocat eleccions anticipades per un dimecres de Tots Sants, contra tot pronòstic, i a la pastisseria Escribà van treure punta a l'esdeveniment fabricant uns panellets de llimona i gerds, emulant la senyera, amb caricatures dels candidats alçant els braços en senyal de victòria: Artur Mas, José Montilla, Josep-Lluís Carod-Rovira, Joan Saura i Josep Piqué. Mas va guanyar tant les eleccions com el panellòmetre, però no va governar. Sí, d'allò ja fa uns anys, i encara després aquest diari va organitzar el 2010 un altre esmorzar de candidats amb el mestre pastisser. Les bones idees mai no moren i la iniciativa dels panellets ha reviscolat adaptada al solstici d'estiu: la coca electoral de Sant Joan.

Christian Escribà i el cèlebre caricaturista Joan Vizcarra –parella de ball en aquesta disciplina que lliga la pastisseria amb la política– en van fer ahir la presentació oficial a la pastisseria de la Gran Via. Hi van ser Xavier Domènech, Gabriel Rufián, Francesc Homs i Dolors Montserrat, que substituïa Jorge Fernández Díaz. Meritxell Batet i Juan Carlos Girauta es van perdre el tast de bon matí: un brioix fet amb poc sucre i amb cireres naturals (en compte de les típiques confitades), que quan acaba de sortir del forn és regat amb Kirsch (un aiguardent fet de cireres silvestres).

La caricatura, feta de xocolata blanca, corona la coca: n'hi havia d'individuals o de grans, amb tots els caps de cartell. I, llavors, el dilema dels candidats, un cop fets els honors: menjar-se el rival o un mateix?

Detalls. Mariano Rajoy i Albert Rivera hi apareixen despullats. Un es tapa les vergonyes amb l'albatros popular i, l'altre, amb el Naranjito de la copa del mundial de futbol del 1982. Domènech alça el puny. Rufián, amb el posat ben dret, carrega una estelada. Homs, que sembla més cansat, es recolza sobre un faristol on diu “Convergents”. Sánchez, vestit de manyà, és el que en surt més ben parat: ensenya la clau de la governabilitat amb un somriure que difícilment podria sostenir amb els resultats de les últimes enquestes, en què Units Podem figura com a segona força al Congrés, i després del discret paper en el debat televisiu a quatre. Els socialistes, si haguessin vingut al tast, potser n'estarien contents, de la caricatura del líder.

El cas és que, arribat el moment, ningú no gosa menjar-se l'adversari davant del núvol de càmeres que inunda la pastisseria. Es busquen a si mateixos, ara l'un ara l'altre. Montserrat troba Rajoy. Davant del dubte, val més assegurar, encara que les eleccions tractin justament del contrari, i fora d'aquí les esgarrapades dialèctiques vagin a la velocitat de la llum. A mastegar. “De què té gust?”, pregunta un periodista. “De victòria!”, diu Rufián, veloç.

La cosa no acaba aquí. Hi haurà un cocòmetre, o com se n'hagi de dir. Els que comprin coques podran votar dipositant una merenga a l'urna. Escribà anuncia que fins i tot es garantirà el secret del vot amb una cortina i els que no s'avinguin al teatre també seran comptats gràcies a les totpoderoses caixes enregistradores. Després, a cada botiga Escribà se sortejarà una coca gegant entre els participants per celebrar la nit de Sant Pere. La festa de la democràcia en versió revetlla non stop.

Qui sap si el recompte de coques serà un sondeig fidel del que ha de venir. ¿Encertarà a l'hora de dir a quines seus electorals es brindarà amb cava la nit del 26 i a quines altres la digestió, vistos els mals resultats, serà més complicada? Entre rialles disteses i per uns minuts, els candidats semblaven no pensar-hi gaire, despreocupats i deixant-se endur per aquella màxima de les campanyes segons la qual el candidat ha d'estar disposat a fer (gairebé) de tot per guanyar-se la simpatia de l'electorat. Una foto dolça com la d'ahir, ja se sap, és un regal per als directors de campanya. Un cop esmorzats, els caps de cartell van reprendre les agendes respectives, que el dia és llarg i encara en queden molts per venir. Diumenge es retrobaran en el debat de candidats a TV3. Aquest cop sí que aniran a cruspir-se, i sense cireres ni Kirsch.