Allà on es juguen els escons
Els partits es llencen a conquerir els espais on, segons les enquestes i els resultats del 20-D, poden ballar diputats
S'auguren disputes ajustades a totes les demarcacions, incloent-hi Lleida
Cada vot compta. L'eslògan recurrent de tots els partits per mobilitzar els simpatitzants a les urnes en totes les convocatòries electorals prendrà un sentit gairebé literal en les eleccions estatals del 26-J. Amb un referent idèntic tan proper, el 20-D, és fàcil preveure que aquelles circumscripcions on l'últim diputat va caure per un marge molt estret segons el repartiment de la llei d'Hondt ara pot tornar a anar de poc. A banda, les enquestes, sobretot la del CIS –amb 17.500 entrevistes, més de 2.000 a Catalunya– acaben d'orientar els partits sobre els indrets on poden guanyar o perdre diputats, i amb quina formació se'ls juguen, una informació bàsica per dissenyar la campanya i els missatges que hi llençaran. I és que, en uns comicis on les majories poden anar altre cop de pocs diputats, cada escó és or. I els partits posaran tota la carn a la graella per anar-los a guanyar allà on de debò es juguen les garrofes.
A Catalunya, el cas més paradigmàtic és el de Lleida, la demarcació més petita però segurament la més disputada. Amb només quatre escons en joc, Mariano Rajoy hi desembarca demà per fer el seu únic míting a Catalunya en campanya, ja que l'altra visita serà dimarts a Barcelona per un esmorzar informatiu. “Es considera una província prioritària, perquè pot decantar la balança”, assumeixen fonts populars. El PP fa el càlcul a partir del 20-D, quan es va quedar a tot just uns 1.800 vots d'obtenir escó en lloc del PSC. Els socialistes, precisament, també havien anunciat per ahir un gran acte de Pedro Sánchez a la capital de Ponent, però al final van canviar plans per fer-lo a l'Hospitalet, un dels seus feus més propicis al país. En tot cas, si pateixen a Lleida no serà només pel PP, ja que, de fet, van obtenir el seu únic diputat en disputa amb CDC, a qui van arrabassar el segon escó per un marge de tot just 650 vots. El CIS no augura canvis a la demarcació.
On sí que en vaticina, en canvi, és a Tarragona, on hi va haver un inaudit sèxtuple empat a un escó el 20-D, i ara el CIS creu que En Comú Podem podria pujar a dos per deixar CDC sense representació, fet que suposaria un daltabaix inèdit en democràcia. Els convergents, amb l'expresident Mas al capdavant, ja han fet unes quantes visites a la demarcació per mirar d'assegurar l'escó del cap de llista, Ferran Bel, i els del partit morat també estan fent una mica més d'èmfasi a les comarques del sud. Per exemple, amb l'acte que Xavier Domènech ja va fer a les Terres de l'Ebre, per intentar explotar la polèmica per la consulta sobre el monument franquista a Tortosa, la ciutat tot just d'on Bel és alcalde i on avui CDC fa el míting central.
És clar que, mirant els resultats del 20-D, hi hauria d'haver un veritable terrabastall perquè es mogués l'empat: l'últim escó, de fet, se'l va quedar el PP i no pas CDC, i per perdre'l hauria de baixar 7.000 vots, o caldria que En Comú Podem n'augmentés uns 14.000. Perquè els convergents es quedessin fora, haurien de perdre 20.000 vots respecte al 20-D, o que els morats en guanyessin 40.000. O perdre'n 10.000 i que els de Pablo Iglesias n'augmentessin uns 15.000 alhora. Pel que fa a la resta de forces, la campanya a la demarcació, on veuen estabilitzada la situació, serà força discreta, i dels partits estatals tan sols C's, amb Albert Rivera, hi hauran enviat el cap de cartell, en aquest cas per consolidar-hi una penetració ja força fonamentada.
A Girona, tant l'enquesta del CIS com els resultats del 20-D augurarien una estabilitat absoluta en els sis escons en joc, tot i que tant C's com el PP no es resignen a la condició d'extraparlamentaris, i no han amagat que posaran més èmfasi en la campanya per treure diputat, tot i que no hi enviaran ni Rajoy ni Rivera. De tots dos, el partit taronja va ser el que més a prop es va quedar, a uns 6.200 vots en detriment d'ERC, que en tot cas sembla consolidada, i a uns 9.000 de CDC. Així, ara només els podria donar opcions la davallada convergent d'uns 18.000 vots, improbable tenint en compte l'emergent lideratge de l'exalcalde i president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Més difícil ho tindrà el PP, que es va quedar a uns 10.600 sufragis d'entrar.
A Barcelona, en tot cas, és on es juguen amb diferència més diputats –31, el doble que a la resta del país junt–, i és lògic que sigui on hi ha més combinacions i, per tant, més canvis possibles, com ho és que tornarà a ser la plaça on tots els partits concentraran més esforços. En tot cas, la foto del 20-D hi sembla més fixa que a la resta de Catalunya, i el CIS assenyala pocs escons que ballen. Com a molt, un que es disputarien ERC i el PP, que en qualsevol dels dos casos els suposaria perdre'n un. L'enquesta de l'ens estatal, en canvi, ja dóna per fet que CDC en perdrà un i En Comú Podem en guanyarà dos, per la qual cosa, això sí, haurà d'incrementar notablement els vots. Fa sis mesos, el partit morat es va quedar a 37.000 d'obtenir un desè diputat barceloní, a costa del quart del PP. I no va ser el que es va quedar més a prop de créixer, ja que aquest va ser C's, a qui van faltar uns 15.000 vots per obtenir un cinquè diputat en què ara té esperances. En tot cas, la batalla electoral hi torna a estar servida, en especial a l'àrea metropolitana, on els partits d'àmbit estatal, com el PSC, tenen les majors bosses de votants.
