“Anem a Madrid sabent que estem fent les maletes”

El que diferencia aquestes eleccions i les del desembre passat és que tenim president i tenim govern de la Generalitat. Per tant, tenim més motius per felicitar-nos pel procés i per les majories que hem pogut articular des del setembre. Si mirem enrere, veurem que hi havia un estat de desànim al país. Arran de la investidura de Carles Puigdemont i d'altres accions determinades creiem que hi ha prou motius per a l'esperança, la satisfacció i la il·lusió.

Ser a Madrid és tan important com ser aquí. És una de les coses que hem de saber explicar bé. Podríem decidir que renunciem a tot allò que es decideix a Madrid i anar per lliure, però encara no tenim les eines preparades perquè això sigui així. Mentre les decisions que es prenguin al Congrés o al Senat afectin Catalunya, hi hem de ser. Seria molt temerari renunciar-hi.

És possible que si hi ha algun moment de la història en què això hagués de passar, és aquest, perquè és evident que estem en el temps afegit. Quan anem a Madrid sabent que estem fent les maletes o recollint les coses que hi tenim per marxar, és cert que tenim una sensació de provisionalitat i no de fer un projecte. És normal que hi sigui, i per a les dues parts.

Dependrà de com gestionem els últims esdeveniments i els immediatament propers. Perquè la configuració del Congrés l'endemà de les eleccions marcarà moltes coses i el ritme que portarem aquí.

Espero que l'hagin arreglat abans, perquè si no ens tocarà fer-ho a nosaltres. Esperem que puguem marxar en catorze mesos amb les obres fetes. Però allà hi ha molta feina a fer, perquè han estat molts anys de deixadesa i menysteniment envers les comarques gironines.

Un escenari en què no hi hagi una majoria absoluta del PP obre la porta perquè els grups catalans puguin dir-hi la seva i hi hagi joc. Nosaltres ja hem explicat els punts de partida i els mínims que volíem per donar suport a la investidura d'algun dels candidats que ho proposessin, i a partir d'aquí hi ha molt de marge. Si participem d'una investidura d'un govern espanyol, en el moment que ens trobem aquí ha de ser a canvi d'alguna cosa gran, com un referèndum pactat. Si aquest punt ja no es pot ni discutir, doncs no té sentit que ens asseiem a parlar de res.

Abans n'he apuntat una de molt important, que són les obres de l'N-II. Aquí hi ha un marge per exigir i per demanar que hi hagi celeritat per arreglar les coses. Una altra d'important, de la qual actualment no es parla
gaire, és l'aeroport de Girona, una infraestructura compartida que té una incidència molt clara en el turisme de la demarcació. A banda, també la deixadesa del govern espanyol en altres aspectes com els equipaments culturals o el parc d'habitatge públic.

De la consulta del 21 de maig vam extreure, entre d'altres conclusions, que al partit li
faltava una sacsejada en molts aspectes, i un d'aquests és
que la ciutadania necessitava veure cares noves i tenir altres referents per poder engrescar més gent amb el nostre projecte
i perquè ens donin suport electoral.