“Ara no accepten Catalunya ni els catalans”

A punt de fer 87 anys, David Marca es refà d'una pneumònia que l'ha tingut fora de combat uns quants dies, i patint-ne encara les conseqüències accepta parlar dels anys en què va ser senador per CiU durant el govern de Felipe González. Apartat de la política des de fa temps, recorda aquells anys en què el grup català, encapçalat per Miquel Roca, “treballava molt” a Madrid i tenia una bona relació amb el PSOE. Vocal en la comissió de pressupostos de l'Estat, més d'un cop els havia revisat i suggerit canvis. “Un cop, l'Almúnia [Joaquín] em va preguntar si faria el favor de mirar com funcionava el pressupost de l'Estat. Mare de Déu, quan vaig veure com portaven els pressupostos, quan tot són sumes, restes i percentatges...! Vaig ser-hi dos dies revisant-ho, i a cop d'ull ja els vaig dir què faria jo: acomiadar la meitat del personal!”, explica just després d'insistir que va tenir l'oportunitat de treballar amb els socialistes i que hi va estar molt bé. Una relació que no té res a veure amb l'actualitat i que, per Marca, ha empitjorat com mai.

“La situació està molt malament, molt, perquè encara que sembli que n'hi ha algun que ens escolta una mica, ho fan perquè callem, eh! Ara no és que no acceptin res del que pretenem, és que no accepten Catalunya ni els catalans. Pot ser que a vegades s'enganyi una mica... ‘Home, que hem aconseguit no sé què'... Res! Res, no s'ha aconseguit!” I tot seguit parla d'infraestructures, especialment de les carreteres. “Mira com estan les carreteres a Catalunya, és el lloc pitjor d'Espanya. Enlloc així. Devem una mà de diners a les institucions financeres i, en canvi, a Catalunya, ens deuen un dineral.” I llavors hi afegeix el cas del corredor del Mediterrani, dels embussos a les vies principals... Està convençut que “mai” hi havia hagut una situació com l'actual. “Estem molt malament. Vas a Palència, per exemple, i sí que en relació amb aquí estan encara molt enrere, però han avançat molt, un 200%; mentre que aquí nosaltres només hem avançat un 10%.” Ens tenen agafats, però és que també hem tingut molta gent falsa.” Assegura que ell no és separatista, que el que ell faria seria esborrar.

De les crítiques tampoc s'escapen els “nous”. “Aquesta colla de partits nous que semblava que eren gent nova, neta d'esperit i de tot, i que no fan res, només discutir entre ells... No era això el que ens van dir fa dos anys o tres. Van dir que traurien els mobles vells i posarien sang nova, i no pas que es barallarien per si en tindrien un de més o de menys.” I interrogat sobre quina solució veu a l'actual situació, reconeix que no en té ni idea. “No ho sé –afirma rient-– de veritat, potser s'hauria de tornar a començar pel número 1, com vaig fer amb els pressupostos de l'Estat... És un embolic que hi és des que es van voler fer les autonomies mirant cap a Alemanya, però només mirant!” I aprofita per recordar una vegada més el seu viatge a Alemanya quan era senador per fer un estudi sobre el reglament i les condicions en què estaven els lands. Per algun motiu, aquell viatge va ser un dels millors records que conserva David Marca de la seva època de senador. Aquell viatge, les plaques del despatx de senador que es van endur i nombroses fotografies d'un període marcat també per la guerra a Sèrbia, Croàcia i Bòsnia. D'allà, precisament, es va emportar el pitjor record d'aquells anys. Imatges de pobles cremats i restes de gent, l'atac al tanc en què viatjaven i les nombroses ferides rebudes, entre les quals una a l'esquena, que ara encara és ben present.