Francesc Homs
Candidat de CDC per Barcelona
Contra pronòstic, en una “taula” que no li han parat com volia
“Som davant d'una campanya que no és fàcil i que no tocava, però és estimulant per a CDC”, afirma
Diu que la seva prioritat és la independència i que els alts i baixos són normals en un camí com el que ha emprès Catalunya
“No tinc la sensació de rebre un suport suficient per part de la gent”, diu Homs, preocupat pel seu futur
tot i tenir capacitat, no
té ara mateix, cap projecte per al segle XXI
El dia és radiant. Després de les pluges dels últims dies, les Guilleries llueixen més verdes que mai mentre enfilem l'eix transversal, rumb cap a Osona. Paisatge esplendorós d'un país divers i ple de contrastos que busca un futur millor en un procés llarg i difícil. Efectivament, país de contrastos: en arribar a la plana, la boira enterboleix el paisatge. Escamparà aviat, però, de moment, predominen els grisos i això fa persistir un fred poc habitual arribats a aquest punt del mes de juny.
En arribar a Taradell, on resideix Francesc Homs, el candidat de CDC a les eleccions del 26-J, el sol ja llueix amb força. Ens trobem al centre cultural Can Costa i Font, una antiga fàbrica tèxtil reconvertida en epicentre del poble i que Homs ha escollit per fer l'entrevista. Són les deu del matí, però el polític convergent ja fa hores que roda, malgrat que la jornada serà llarga, ja que a la nit hi ha debat de candidats a TV3. “Cap a les set ja enfilàvem amb la bicicleta cap a Viladrau. Cinc graus marcava el termòmetre”, explica.
Fa sis mesos, un dia molt més fred de desembre, ens vam trobar també a Taradell per fer una entrevista similar a
la d'avui. Llavors Homs debutava com a cap de llista. Sis mesos després, repeteix en una campanya en què no sembla que se senti còmode. “La campanya va molt bé, però no és fàcil. És una campanya que no tocava, que ens ha caigut a sobre com un paracaigudista. Però, com que nosaltres, de la necessitat, mirem de fer-ne virtut, i estem acostumats a lluitar contra pronòstic, ha acabat sent estimulant per a CDC”, afirma el que va ser home de confiança del president Artur Mar en l'anterior govern de la Generalitat.
Candidatura conjunta
Homs tampoc està content de com ha anat tot plegat amb ERC, el seu soci al govern i al Parlament, a través de Junts pel Sí, ni tampoc del paper que han tingut les entitats civils: “Jo no volia que anéssim separats. Penso que era millor repetir una candidatura conjunta. De fet, penso que seria millor anar junts en totes les eleccions d'aquí fins a la independència. Però no ha estat així. Aquesta és la taula parada que ens ha imposat ERC.” “Suposo que, a còpia d'anar fent eleccions sense anar junts i anar veient que les guanya un tercer, arribaran a la conclusió que estan equivocats. Però aquí anem a poc a poc
a l'hora de prendre segons quines decisions. Ja ens va passar al desembre i ha tornat a passar ara”, rebla l'exconseller.
El candidat de CDC no entén que rebi crítiques per haver discrepat públicament amb els republicans. “Si anem separats i no hi ha d'haver cap discrepància, llavors no entenc el motiu d'anar separats. ERC deu tenir ganes i necessitat de marcar diferències. Aleshores algú es queixa de per què es marquen diferències?”, assegura Homs, que creu que el fet de no anar junts treu rellevància a la qüestió catalana. “Com que no s'ha fet un JxSí, la pregunta principal de les eleccions és qui governarà Espanya, i nosaltres quedem diluïts. Si haguéssim anat plegats, la campanya, en canvi, estaria molt polaritzada sobre la qüestió catalana, i això hauria obligat a mullar-se la gent d'En Comú Podem, que ara es limita a passar-hi de puntetes.”
I adverteix que l'independentisme ha d'estar preparat per respondre a algunes de les lectures que es faran la nit del 26-J si el resultat no és prou bo. “El problema no el tindrà CDC ni ERC, el tindrem tots. Perquè si, tots juntets, de 47 diputats en total només en tornem a obtenir entre 17 i 19, com explico a l'ambaixador britànic o al dels Estats Units que anem seriosament cap a la independència d'aquí a quatre dies?”, es pregunta el candidat, que hi afegeix que la culpa no serà exclusivament dels polítics.
“Ja em veig venir que algú ho dirà. Però és culpa de tots si això encara no funciona prou bé. L'ANC i Òmnium també són actors del procés i el que han fet tot aquest temps també ha tingut valor. L'ANC també es va mullar a favor de llistes separades. Aquí tots en som responsables. Tots. Jo, el primer. El que passa és que tinc esperança. De les pedres, diuen que els catalans en fem pans, i la moció de confiança plantejada pel president Puigdemont ens dóna una oportunitat per aprendre'n”, assegura Homs.
Confiança
En aquest sentit, creu que la proposta del president obre un futur molt esperançador en un procés cap a la independència, que, recorda, té les dificultats intrínseques i els alts i baixos previsibles de quan es tira endavant una cosa gran. “Aleshores, en un d'aquests atzucacs del procés, ara provocat per la CUP, el president Puigdemont introdueix la paraula confiança, en un moment en què aquest concepte no està de moda, perquè el món viu un període de trasbals i incertesa, durant el qual la gent té tendència a malfiar-se”, comenta Homs, que creu que la qüestió de confiança proposada per Puigdemont és més que una previsió legal que un president té com a potestat de plantejar. “Depassa això i obligarà l'independentisme a fer un replantejament en algunes coses”, afirma.
I la CUP el farà, aquest replantejament? Homs creu que sí, com la resta de partits i entitats independentistes. “Veig símptomes de canvi. La CUP s'ha de purgar i aclarir-se, i ho farà. De la mateixa manera que CDC va actuar en conseqüència trencant amb Unió quan se'ns deia que no era compatible que s'apostés pel procés mentre hi havia una persona
a dins que es deia Duran i que afirmava tot el contrari. Tothom ha d'actuar en conseqüència. ERC també ho ha de fer. El marc és anar a fer la independència. No anar a fer un país d'esquerres o de no sé què”, conclou el candidat, que adverteix dels perills d'intentar ampliar la base de l'independentisme, renunciant a determinats conceptes: “La prioritat és la independència. No canviem els marcs.”
Homs també exigeix confiança per a CDC i no entén que algú pugui dubtar encara del compromís del seu partit amb el procés. “Utilitzo el que va dir Lluís Llach fa uns dies: «Si algú no ha d'acreditar que està a favor de la independència, aquest algú és CDC.»” Homs explica que els convergents sempre han treballat en el marc d'alguns prejudicis, “un signe inequívoc de la centralitat” que ocupen, diu.
I no s'està de recordar que si CDC no estigués compromesa amb el procés, per què hauria hagut de fer alguns dels sacrificis que ha fet, com trencar amb Unió després de guanyar les municipals, buscar una candidatura conjunta per al 27-S i permetre que el president Mas fes un pas al costat: “Si algú dubta de CDC, és que té més ell el problema que no pas nosaltres. El que fem és per convenciment. A vegades dic això mateix a la premsa de Madrid, però allà els sembla tan impossible que es plantegi això que, quan veuen que els ho dic fermament, els impressiona.”
Espanya, sense projecte
Parlem ara d'aquests últims sis mesos a Madrid, d'Espanya i dels quatre grans partits que, de la mateixa manera que han estat incapaços de pactar i han provocat unes noves eleccions, també veu impossible que algun dia puguin respondre als reptes plantejats pels catalans.
“Nosaltres tenim un projecte col·lectiu transversal i amb moltes sensibilitats diferents que aposta per tenir un estat propi. I cap aquí anem i cap aquí prioritzem els nostres esforços. Però, Espanya, quin projecte polític té? La política espanyola la veig malalta. Espanya, tot i tenir capacitat, no té, ara mateix, cap projecte per al segle XXI. Té un estat, això sí, molt potent, que no és una broma, però l'únic projecte que tenen és «ara mano jo, ara manes tu»”, rebla Homs.
També veu la política espanyola incapaç de fer cap canvi respecte a Catalunya. “Acabem de recordar els deu anys de l'aprovació, en referèndum, de l'Estatut. Fa quatre dies. Un Estatut que l'Estat es carrega, i no un Estat governat per la gent del PP, sinó per aquells que, teòricament, apostaven per una Espanya federal. I ara va Pablo Iglesias i diu que el seu referent és Zapatero. Per a mi, tenen credibilitat zero. Tots plegats. I l'única diferència en aquest tema entre la dreta
i l'esquerra és que l'esquerra menteix més. Almenys la dreta diu clarament el que pensa”, afirma Homs, que recorda que l'única cosa que uneix els partits espanyols és anar contra Catalunya. “Però també els unia anar contra la pèrdua de les colònies i les van perdre.”
En aquests últims sis mesos al Congrés –reivindica que encara s'hi ha de ser per estirar coses per a Catalunya–, diu que ha vist els polítics espanyols en una situació de trasbals i de confusió. “Tant que han acabat repetint eleccions. Un fet que no havia passat mai a Europa.”
Ens acomiadem comentant la querella que li ha posat l'Estat per la consulta del 9-N, un tema que l'amoïna. “Podria anar a la presó i m'hi jugo la meva carrera política i el meu patrimoni personal”, afirma Homs, que diu que té la sensació que no rep prou suport per part de la gent. “I no ho acabo d'entendre”, conclou.
Lloc central de Taradell
Francesc Homs ha escollit per a la conversa amb El Punt Avui un punt de trobada clau de Taradell, el centre cultural Can Costa i Font. Antiga fàbrica tèxtil, té una biblioteca, sales de reunions per a les entitats, dues sales d'actes polivalents i una d'exposicions, així com El Cafè de Can Costa, l'establiment on ens trobem, un lloc especialment tranquil aquest diumenge al matí. Homs, que viu a Taradell amb la seva dona i les seves dues filles, diu que Can Costa i Font és com la seva segona casa.