Terceres eleccions a la vista?

Ja només quedava Pedro Sánchez per aclarir la seva política de pactes i, si bé se li ha hagut d'arrencar amb pinces, ahir ho va fer: ni donarà suport a un govern del PP (amb o sense Mariano Rajoy) ni farà president Pablo Iglesias. Amb un PSOE enfonsat en les enquestes i sense possibilitats de repetir un intent d'investidura amb C's, l'únic que sembla factible ara mateix és el que el líder popular presentava com el “ridícul mundial”, unes terceres eleccions que, a hores d'ara, Rajoy no es veu capaç de descartar. Tant és així, que malgrat les proclames públiques negant la possibilitat d'una eventual repetició, les posicions irrenunciables d'uns i altres els desmenteixen.

Rajoy només pot aspirar a pressionar el PSOE i Sánchez –si és que l'endemà del 26-J encara és líder– no vol cap gran coalició ni vol sentir a parlar d'entendre's amb Units- Podem tant si queda segon com si queda tercer. El socialista ahir se situava per primera vegada en l'escenari del sorpasso per garantir que si d'ell depèn Pablo Iglesias no arribarà a La Moncloa, i va posar com a grans obstacles el programa econòmic d'Units-Podem i el referèndum, amb el benentès que els socialistes no es creuen que hagi deixat de ser línia vermella, a banda de no voler saber res de necessitar suports d'ERC i de CDC. Però si, al damunt, Iglesias només preveu una societat per governar amb els socialistes i si Albert Rivera continua exigint l'adéu de Rajoy o bé, com el 20-D, segueix representant un grup numèricament prescindible tant per al PP com per al PSOE, quina és l'alternativa que queda a la política espanyola si no és unes terceres eleccions?

El líder del partit taronja tornava a sortir ahir amb una mena de solució màgica que ja havia apuntat fa temps: un diputat “de consens”, que no hagi estat candidat per evitar que l'electorat els engegui tots plegats a dida. L'opció no és el “pla A”, però vist el panorama que se'ls presenta s'hauria de considerar “com a pla B o C”. “Si qualsevol de nosaltres és un escull, haurà de pensar-se altres fórmules”, reblava ahir el líder de C's, que tampoc no va voler avançar la llista de dirigents populars que C's estaria disposat a avalar com a relleu de Rajoy si obté la clau de la governabilitat.

Rajoy, mentrestant, procura no donar cap signe de feblesa pel que fa a la possibilitat de fer un pas al costat perquè un altre dirigent del PP provi sort en la investidura. Assegura que res no el farà enrere en el seu objectiu de quedar-se a La Moncloa i alerta que no ho vol, però que si hi ha terceres eleccions serà pel “caprici” d'alguns. Per evitar-ho, ha decidit centrar el tram final de campanya a la crida al vot útil; a no “llençar” la papereta en opcions que “divideixen”. El mateix argument que planteja Rivera per demanar el vot a electors populars i socialistes perquè, aquesta vegada, els taronja no tornin a fer curt en l'objectiu de ser “decisius”.

Rivera i Sánchez, sens dubte, han acabat patint l'efecte que tant temien: la polarització. Tant és així, que en el darrer dia que, oficialment, es poden publicar enquestes, la tònica general dels estudis és que Rajoy pot millorar les seves perspectives i que l'ensurt real seria que Units-Podem no quedés segon ja sigui en vots, en escons, o en les dues derivades.

Pel que pugui ser, Iglesias no es mou de la mateixa rajola de guanyador moral de la nit del 26-J i segueix adjudicant a Sánchez el paper d'“àrbitre” davant la disjuntiva de penalitzar-lo a ell o a Rajoy. Així, tot i haver escoltat el candidat socialista que no el farà president i altres dirigents de la formació assegurar que abans prefereixen deixar governar Rajoy que compartir taula al Consell de Ministres amb Units-Podem, el líder morat subratllava que li “consta” que hi ha sectors “sensats” dins el PSOE que són proclius a una entesa d'esquerres, i desitja que aconsegueixin fer valer el seu parer. El que no sembla gens fàcil és, tal com proposava Íñigo Errejón, que la mateixa nit electoral es comenci a negociar per no perdre més temps. Potser sí que, al final, entre tots seran capaços d'evitar unes terceres eleccions, però si es compleixen els sondejos, el camí per arribar a un acord es presenta tortuós.