Diputat experimentat d'un partit en transició

Final de cicle de la política espa­nyola

I així veu Xuclà la situ­ació que ens ha por­tat fins aquí: “El desem­bre pas­sat, Rajoy se'n fotia amb fra­ses gran­di­loqüents, de la inca­pa­ci­tat política dels cata­lans per for­mar govern, però ara són els par­tits espa­nyols els que en cinc mesos no han sabut donar res­posta al clam democràtic de la majo­ria del poble de Cata­lu­nya i, en el moment en què l'agenda cata­lana va ser expul­sada de la vida política espa­nyola, s'han hagut de repe­tir les elec­ci­ons. Els par­tits polítics espa­nyols han inten­tat fer un cordó sani­tari al vol­tant dels par­tits sobi­ra­nis­tes cata­lans. Nosal­tres els ho vam posar més fàcil que molts d'ells entre ells matei­xos, però no ens dei­xen ni dia­lo­gar, i això diu força de la cul­tura democràtica a l'Estat espa­nyol. El ‘pro­blema català' és, en rea­li­tat, el pro­blema del final de cicle de la política espa­nyola”, afirma. Per al can­di­dat con­ver­gent, els pre­ce­dents històrics expli­quen mol­tes coses: “Des de la pri­mera Cons­ti­tució espa­nyola, la del 1812, fins a la penúltima, la de la Segona República, cap no ha estat refor­mada: totes s'han col·lap­sat, per un canvi de règim, un cop d'estat, etc. La cul­tura política espa­nyola no està acos­tu­mada a refor­mar les coses quan toquen i, si hagues­sin refor­mat l'actual Cons­ti­tució fa uns anys, no hauríem arri­bat fins aquí, però el PP ha pre­fe­rit actuar com el gran patro­ci­na­dor de l'inde­pen­den­tisme.”

Per a Xuclà hi havia almenys “tres fórmu­les pos­si­bles per evi­tar les elec­ci­ons, com a mínim”, que són aques­tes: “La pri­mera hau­ria estat una entesa entre el PSOE, Pode­mos i els par­tits naci­o­na­lis­tes, com a for­ces que volien el canvi, però els soci­a­lis­tes arros­se­guen un gran llast, que és el gran lobby con­ser­va­dor del PSOE andalús; la segona seria la fórmula clàssica, un acord entre el PP i el PSOE, que ja veu­rem si final­ment es pro­du­eix, i la ter­cera seria la via més ima­gi­na­tiva: un govern tècnic a la ita­li­ana, pre­si­dit per un inde­pen­dent.” No se sap si del
26-J sor­tirà un d'aquests esce­na­ris –Xuclà dubta sobre­tot del ter­cer, jus­ta­ment pel fet de ser el més “ima­gi­na­tiu”– o un altre qual­se­vol deri­vat de la gran incògnita d'aquests nous comi­cis, però el can­di­dat gironí sí que té molt clara una cosa: “En un esce­nari en què segur que no hi haurà majo­ries abso­lu­tes ni esta­bles, nosal­tres tenim més marge per treure'n coses de pro­fit. Hi veig una opor­tu­ni­tat que no veia amb la majo­ria abso­luta del PP ni amb Zapa­tero. Com afirma la dita cas­te­llana, a río revu­elto, ganan­cia de pes­ca­do­res. Crec que serà la nos­tra gran opor­tu­ni­tat per treure les comar­ques giro­ni­nes de la lamen­ta­ble situ­ació en què es tro­ben com a penúltima demar­cació de l'Estat en inversió per càpita.”

Des­cons­truint l'herència del PP

De moment, Jordi Xuclà no dóna
per per­duts els 188 dies que ha durat l'onzena i més breu legis­la­tura de la democràcia espa­nyola: “Durant aquests mesos, nosal­tres hem votat i hem tre­ba­llat com bojos. Jo he estat pre­si­dent de la comissió de coo­pe­ració i desen­vo­lu­pa­ment del Congrés, en la qual hem tin­gut una acti­vi­tat molt alta, perquè tots els par­tits de l'opo­sició volíem la des­cons­trucció de l'herència del PP en aquest àmbit i desen­vo­lu­par polítiques alter­na­ti­ves en temes com ara la immi­gració, de les quals hem creat com un esbós per poder-les tirar enda­vant en la pro­pera legis­la­tura. Tant de bo no es pro­du­eixi un pacte entre PP i Ciu­da­da­nos, perquè les atu­ra­ria.”

Sobre els resul­tats de les elec­ci­ons del 20 de desem­bre, Xuclà sí que comenta una cosa posi­tiva: la reno­vació dins de la cam­bra baixa. “Dels 350 dipu­tats, en aquesta ocasió només repetíem 126, en part per la irrupció de Pode­mos i Ciu­da­da­nos. Això ha repre­sen­tat una arri­bada d'aire fresc que almenys ha estat posi­tiva com a revul­siu. Una altra cosa és que aquests novíssims hagin vin­gut a fer-ho tot de nou, com pre­te­nien. En rea­li­tat, Ciu­da­da­nos ha actuat com una franquícia de l'Íbex 35 de la borsa de Madrid, i Pode­mos ha por­tat a terme una política més enfo­cada a pro­vo­car unes noves elec­ci­ons que a pos­si­bles pac­tes.”

Recu­pe­rant la idea que tor­nem a les urnes per la inca­pa­ci­tat dels par­tits espa­nyols per afron­tar el “cas català”, el cap de llista de CDC a Girona fa aquesta reflexió, amb un xic d'iro­nia, sobre la indi­ferència que no han de pro­vo­car aques­tes elec­ci­ons en els sec­tors sobi­ra­nis­tes: “Ja que han tin­gut el bon gust de fer-nos l'home­natge de dedi­car-nos aques­tes elec­ci­ons, demano la mobi­lit­zació del poble català –encara que coin­ci­dei­xin amb el pont de Sant Joan– per donar-nos suport i reforçar les nos­tres posi­ci­ons perquè s'ho tro­bin a la cara. Tot i que el futur del nos­tre país passa en rea­li­tat pel que es deci­deixi al Par­la­ment de Cata­lu­nya, men­tres­tant es pre­nen deci­si­ons a Madrid que fan mal als cata­lans, com la nega­tiva a un finançament just o a la llei de dependència que ens cal. Per tant, de moment hi hem de ser pre­sents per deci­dir de manera pràctica. Nosal­tres no anem allà a pac­tar un referèndum, perquè ja sabem que Espa­nya no el vol, sinó a defen­sar els interes­sos dels cata­lans men­tre no tin­guem un estat propi.”

Aquests interes­sos que Xuclà està dis­po­sat a defen­sar inclo­uen “la can­cel·lació d'algun dels grans rep­tes pen­dents de les comar­ques giro­ni­nes”, sobre­tot pel que fa a grans infra­es­truc­tu­res com ara l'N-II i les obres eter­nes per des­do­blar trams com ara el de Sils a Maçanet (“Un autèntic engany al con­tri­bu­ent”), l'eix piri­nenc, la inversió en cos­tes –plat­ges, camins de ronda i pas­se­jos marítims–, la cre­ació d'un bai­xa­dor fer­ro­vi­ari a l'aero­port, la nova seu de l'arxiu pro­vin­cial, la vari­ant d'Olot com a “peça més dèbil de l'eix trans­ver­sal”... Xuclà recorda també que el 2021 fina­lit­zarà la con­cessió del tram nord de l'AP-7 fins a la fron­tera fran­cesa com a auto­pista de peatge, però ara mateix no sem­bla tan clar el seu res­cat sense que repre­senti un cost inas­su­mi­ble per a l'admi­nis­tració. “En aquesta nova legis­la­tura hem de mirar la lle­tra petita dels con­trac­tes per evi­tar que aquest con­tinuï sent un país de peat­ges”, afirma Xuclà, que també ha denun­ciat rei­te­ra­da­ment el cas TP Ferro (“el Cas­tor gironí”), l'empresa his­pa­no­fran­cesa amb par­ti­ci­pació de Flo­ren­tino Pérez a qui Álva­rez-Cas­cos va adju­di­car la con­cessió del túnel del Pertús per al tren d'alta velo­ci­tat. “Per una pla­ni­fi­cació pèssima, TP Ferro es troba ara en una situ­ació crítica i reclama uns 675 mili­ons d'euros als estats espa­nyol i francès. Per què Espa­nya és un mal negoci per als cata­lans? Per coses com aquesta.”