Regne Unit
El referèndum sobre la Unió Europea
Quedar-se o marxar
Uns 45 milions de britànics decideixen avui el seu futur en la votació més important de la seva història recent
Els proeuropeus tenen un lleu avantatge, però hi ha un 10% d'indecisos
Se sabran demà
Avui és el dia clau per als britànics per decidir si volen seguir a Europa o si hi volen trencar. Estan cridats a les urnes 45 milions de ciutadans, els mateixos que poden votar en les eleccions parlamentàries més els ciutadans de Gibraltar i els 788 membres de la Cambra dels Lords, que només poden votar en els comicis locals.
Han de respondre a la pregunta: “S'hauria de quedar el Regne Unit a la UE o n'hauria de marxar?” Els col·legis estaran oberts des de les set del matí fins a les deu del vespre (les 11 a Catalunya). Un cop tanquin, les urnes seran transportades als 382 punts d'escrutini distribuïts per tot el país.
El recompte durarà tota la nit. S'aniran donant els resultats punt a punt. Aquests 382 punts han estat agrupats a la vegada en dotze zones electorals. El primer resultat que s'espera serà el de Sunderland, al nord-est d'Anglaterra, una ciutat contrària a Europa que marcarà la pauta de la nit. S'espera que cap a les cinc de la matinada ja es pugui tenir una idea bastant formada sobre l'esdevenir de la votació i que cap a les set del matí la comissió electoral doni el resultat definitiu.
Ningú no sap què passarà. Les enquestes segueixen a favor dels proeuropeus, però el marge és molt petit i el nombre d'indecisos, massa gran, de prop del 10%. És la votació més important del Regne Unit, de la seva història recent, i això es pot palpar als carrers, on tothom es pronuncia per mirar d'influir el veí. El país s'hi juga molt, i també la UE. L'altra nit, la Tate Modern va projectar una imatge amb el lema de la permanència en la seva característica xemeneia. I els viatgers francesos que tornaven a París des de l'estació de St. Pancras de Londres amb l'Eurostar penjaven missatges per als britànics perquè es quedessin a la UE.
Hi ha 1,7 milions de ciutadans de la UE que viuen al Regne Unit. La UE representa aproximadament la meitat del mercat britànic, la meitat de les seves importacions i exportacions. Hi ha massa vincles des que el Regne Unit va entrar a la UE el 1973. Els dos mesos de campanya han estat tensos i durs, i han estat marcats per la mort de la política laborista Jo Cox. Ahir els polítics dels dos bàndols enviaven els seus últims missatges als votants. “Acceptaré les instruccions que em donin els britànics”, va dir el primer ministre, David Cameron, que, a més, es juga el seu futur polític avui, en una entrevista a la televisió ITV. “No estem encadenats a un cadàver, la UE s'està recuperant”, va dir.
Cameron va recordar l'estatus especial que té el Regne Unit amb Brussel·les i que ell va negociar el mes de febrer passat.
Últims cartutxos
Aquest estatus permet al Regne Unit la possibilitat de posar un fre d'emergència a la immigració comunitària durant un període de set anys, limitar l'accés dels comunitaris als seus serveis públics i fer fora els que no trobin feina en sis mesos, i la seguretat que mai no els obligaran a entrar a la zona euro, i la garantia de no-discriminació dels serveis financers i de continuar influint.
“Tenim el millor dels dos mons”, va dir Cameron, que va voler deixar clar que és “un profund patriota” i que mai no acceptarà uns Estats Units europeus, que és la principal por dels britànics que no volen seguir a Europa. Per part del Brexit, Michael Gove va comparar l'alarmisme de les grans institucions financeres sobre l'economia del país fora de la UE amb la campanya dels nazis contra Einstein perquè era jueu.
Per la seva banda, Boris Johnson, en debat final de la BBC dimarts al vespre, va dir: “Aquest dijous pot ser el dia de la nostra independència.” Si guanya el Brexit, començarà un procés de separació que, segons els experts, pot durar de dos a set anys.
Últim adéu a Jo Cox el dia que hauria fet 42 anys
Daniel PosticoMilers de persones van participar ahir en ciutats de tot el món en un homenatge a Jo Cox, la diputada laborista assassinada en plena campanya per un extremista de dreta, el dia que hauria complert 42 anys. Es va celebrar al seu poble, Birstall, on hi havia els seus pares, i a Nova York i París. A Londres, el marit i els dos fills –de 5 i 3 anys– van viatjar amb la barca on vivien al memorial flotant que es va instal·lar al Tàmesi davant el Parlament. Després es van traslladar a Trafalgar Square, on Brendan Cox, el marit, i Malala van pronunciar emotius discursos. Va actuar la banda Diddley Dee, la seva preferida. Es va connectar amb Batley, on hi havia la seva germana. La mort de Jo Cox ha provocat un fort impacte al Regne Unit i ha posat en evidència la manca de seguretat dels polítics. Ahir la diputada laborista Yvette Copper va denunciar amenaces de mort. La policia està incrementant la seguretat dels polítics a tot el país.
