Girona referma el seu sobiranisme

Victòria incontestable de l'independentisme una vegada més a la demarcació de Girona. Com ja va passar el 20-D, els gironins no van seguir el 26-J la vella estratègia de votar en unes estatals en clau espanyola sinó que, conscients del moment transcendental que viu el país, van dipositar la seva papereta en clau catalana per tal de refermar els partits sobiranistes. La cap de llista gironina d'ERC, Teresa Jordà, havia dit més d'una vegada les últimes setmanes que volien que els comicis fossin un revulsiu per al procés, i almenys a les comarques gironines així ha estat. Els dos partits sobiranistes, ERC i CDC, van arrasar a la demarcació, sobretot els republicans, tot i que els convergents van aguantar millor del que preveien les enquestes. En global, entre totes dues es van endur un 49,49% dels vots dels gironins –un punt més que fa sis mesos– i van repartir-se els dos primers llocs en 184 dels 221 municipis (un 83%). Dit d'una altra manera, només hi va haver 37 poblacions gironines en què alguna altra formació va aconseguir o bé guanyar –això va passar només a 16 localitats: en 10 va vèncer En Comú; en 3, el PP, i en 3, el PSC– o bé quedar segona. Pel que fa als globals comarcals, CDC i ERC es reparteixen també les dues primeres posicions a totes les comarques excepte la Selva, on va guanyar En Comú. On acaparen més vot conjuntament és a la Garrotxa, amb un 63,67%, i on menys sumen és a la Selva, amb un 41,25%.

Mirant-ho partit a partit, és clar que la gran guanyadora és ERC. Va ser la més votada al conjunt de la demarcació –amb un 26,25% dels vots, 1,8 punts més que el 20-D– i a cinc comarques (Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès i Pla de l'Estany), quan al desembre només havia guanyat al Gironès per poc més de 400 vots. A escala municipal, va ser la força vencedora en 129 poblacions (un 58,4% del total) i segona en 82 més. Només hi va haver 10 localitats on no va ocupar una de les dues primeres posicions: Blanes, Lloret, Roses, Vidreres, Castell-Platja d'Aro, Beuda, Pontós (tercera per un vot), Santa Llogaia, Vilamalla i Meranges. Al costat contrari, entre les localitats on va guanyar, hi ha poblacions tan importants de la demarcació com Girona, Figueres, Salt, Palafrugell, Palamós, la Bisbal, Olot, Cassà, Banyoles i Santa Coloma de Farners.

Pel que fa a CDC, va ser segona a la demarcació amb un 23,24% dels vots –1,75 punts menys que el 20-D– i va vèncer al Ripollès –també a la Cerdanya, on s'inclouen pobles gironins i lleidatans–. Al desembre havia guanyat arreu excepte al Gironès. Els convergents van mantenir-se com a partit més votat en 76 municipis gironins, un 34,4% del total. Sobretot va ser a pobles petits, però també a algunes ciutats com ara Ripoll, Llagostera, Castell-Platja d'Aro, Puigcerdà, Anglès, Sant Hilari i Sant Joan de les Abadesses.