El referèndum europeu ha provocat un autèntic daltabaix al Regne Unit amb efectes que ningú no sap fins on poden arribar, que amenacen de trencar no només la unitat social, política i econòmica del país, sinó també de desestabilitzar la Unió Europea i els estats membres. La sortida de la UE és un camí completament nou que mai ningú no ha recorregut abans. Tot són interrogants. Ningú no sap què pot passar. Aquestes són algunes pistes per tractar d'entendre què pot succeir a partir d'ara.
No sortirà, com a mínim, fins d'aquí a dos anys i mig. Cameron va dir que serà el nou primer ministre qui haurà de negociar el divorci amb la UE. El nou líder es coneixerà el 9 de setembre. Aleshores, necessitarà uns mesos per preparar l'estratègia de negociació o per convocar noves eleccions. Tant Theresa May com Michael Gove, els dos favorits per succeir Cameron, han assegurat que fins l'any que ve no activaran l'article 50 del tractat de Lisboa, el mecanisme legal per separar-se la UE, que només pot prémer el Regne Unit. Tot i la pressió de Brussel·les perquè acceleri el procés, el govern britànic no l'activarà fins que no tingui ben clar què vol. Aleshores, les negociacions duraran dos anys i es podrien allargar a set. Alguns experts fins i tot diuen que el Regne Unit podria no sortir si veu que pot perdre Escòcia, Irlanda del Nord i Gibraltar.
De moment, no n'hi haurà. O almenys això és el que ha afirmat l'encara primer ministre, David Cameron, i és el que han assegurat els dos principals candidats conservadors a succeir-lo, Theresa May i Michael Gove. Tots dos, en la presentació de les seves candidatures, van descartar avançar eleccions abans del 2020 per dues raons: perquè encara els queden quatre anys de mandat i perquè no volen desestabilitzar més el país. Malgrat això, existeixen molts dubtes sobre la legitimitat que podria tenir el nou primer ministre en un escenari que no té res a veure amb el que hi havia quan es van celebrar les eleccions el 2015. Les presses que tenen els laboristes per fer fora Corbyn i escollir un nou líder responen al temor que, un cop els tories tinguin nou líder, al setembre, convocaran eleccions abans d'acabar l'any i no creuen que Corbyn pugui guanyar-les.
O bé Theresa May, o bé Michael Gove, tot i que May és la favorita. Hi ha, en total, cinc candidats: Theresa May i Stephen Crabb són els representants proeuropeus, i Liam Fox, Andrea Leadsom i Michael Gove, els del Brexit. Gove és l'ideòleg del Brexit, l'home que va convèncer Boris Johnson perquè donés la cara en la campanya i després va decidir no donar suport a la seva candidatura. Theresa May és la candidata del consens, la que pot unir els dos fronts del partit: l'europeista i l'euroescèptic. És una política sòlida, dura, treballadora, que ha fet molt bona feina al capdavant de la cartera d'Interior. Va ser escollida per fer front a Boris Johnson, però, amb l'exalcalde de Londres fora de competició, s'ha convertit en la principal favorita. Dins del partit, hi ha la percepció que el nou líder hauria de provenir del Brexit, però, ara mateix, aquest bàndol està molt dividit.
El Regne Unit vol negociar l'accés al mercat únic abans de prémer l'article 50, mentre que la UE ha estat molt contundent en aquest sentit i ha dit que el Regne Unit primer ha de sortir de la UE, o sigui arribar a un acord de divorci els propers dos anys, i només quan ja sigui fora de la UE podrà negociar el seu accés al mercat únic. Aleshores, hi haurà un altre conflicte important. Merkel va advertir que, si el Regne Unit vol accedir al mercat europeu de 500 milions de persones, haurà d'acceptar la lliure circulació de ciutadans, cosa que, ara mateix, no vol, i menys encara si el proper primer ministre prové del Brexit (Gove, Fox o Leadsom). L'europeu és el principal mercat britànic, representa la meitat de les exportacions i importacions. No en pot prescindir així com així. Els acords estaran en els termes mitjans.
El primer que va dir Nicola Sturgeon quan es va confirmar el Brexit va ser que Escòcia posava en marxa els mecanismes per convocar un nou referèndum d'independència. Les últimes enquestes indiquen que el 60% dels escocesos donarien suport a la independència per quedar-se a la UE. Hi ha dos factors que cal tenir en compte: els escocesos volen negociar amb Brussel·les i volen mantenir la lliura esterlina, i amb el referèndum per bandera ara mateix se'ls tancarien les portes. Sturgeon ha aconseguit que tots els partits excepte els conservadors, que es van abstenir, donin suport a la seva proposta d'obrir converses amb la UE i ha aconseguit ser rebuda a Brussel·les. De moment, guarden la independència com a última opció. Segueixen avançant de forma lenta i intel·ligent. L'objectiu és seguir a la UE i mantenir la lliura. La resta ja arribarà.
