MERCÉ CONESA
PRESIDENTA DEL CONSELL NACIONAL DE PDC
“El PDC ha de parlar més de les persones”
“El partit ha de posar l'estratègia política al servei dels ciutadans”
“Estem configurant una formació que enterra dinàmiques i divisió de sectors”
“Ja ho veurem, perquè si no aconseguim que el resultat d'un referèndum sigui reconegut i vinculant entrarem en un atzucac”
“Avalem la direcció del president i l'estratègia de Junts pel Sí”
Tenim un problema amb el calendari; se celebrarà la qüestió de confiança i el nou consell no estarà encara ni configurat
Als nostres associats els incomoda de manera absoluta qualsevol opció que passi per una aliança amb el PP
Conesa suma un nou càrrec a la seva targeta de presentació. El 23 de juliol passat, la dirigent va ser escollida per la militància del nou Partit Demòcrata Català (PDC) perquè porti la veu dels associats als nous òrgans de decisió que encapçalen l'expresident Artur Mas, la portaveu de govern, Neus Munté, i els diputats Marta Pascal i David Bonvehí. Després d'un procés de primàries conflictiu en què es va haver d'enfrontar al conseller de Cultura, Santi Vila, Conesa rebutja ara parlar de quotes de poder en el si del partit. Se la identifica amb la família socialdemòcrata que lidera el conseller de Territori, Josep Rull, però ara vol fer taula rasa i posar el partit a treballar per al ciutadà.
Per què una alcaldessa i presidenta de la Diputació decideix presentar-se a les primàries per presidir el consell nacional?
El consell nacional és un òrgan no executiu, sinó deliberatiu. El fet que no sigui executiu era important perquè puc compaginar la feina amb els meus altres dos càrrecs. Em permet estar activa dins d'un partit que comença a fer les seves primeres passes i aportar maneres de fer per tal que els consellers delegats puguin participar-hi tenint en compte que l'objectiu és que el consell sigui el màxim avalador i col·laborador de l'executiva i la presidència.
I quins canvis té previst introduir al consell nacional?
El PDC disposa de cinc òrgans que donen resposta a diferents funcions: l'assemblea delega al consell nacional la governança del partit entre congrés i congrés. D'acord amb els estatuts, té la funció de debat, participació, presa de decisions i control dels òrgans executius, com ara el comitè executiu, la direcció executiva i la presidència. Ara farem un protocol per veure com vehiculem les propostes del territori perquè arribin al consell nacional.
A vostè se l'associa amb la família socialdemòcrata que lidera Josep Rull; la presidència del consell nacional els atorga un contrapoder?
De cap manera, estem configurant un nou partit que enterra dinàmiques i divisió de sectors. El que volem tots és que neixi molt fort des de la base. I en tot cas, jo em vinculo a la militància, a les bases i membres de la direcció executiva i la presidència que van resultar escollits.
Diu que el consell pren decisions, però el fet és que el 28 de setembre el principal càrrec del PDC, el president Carles Puigdemont, ha d'afrontar una qüestió de confiança on plantejarà el full de ruta. En aquest escenari, què pot fer el consell nacional?
Bé, és cert que ara tenim un problema important de calendari. Tenim la qüestió de confiança al president quan encara estem configurant tots els òrgans del partit. El calendari és trepidant, però el consell ha d'esperar a celebrar la seva primera sessió quan s'hagin escollit els representants territorials, que no serà fins al 30 de setembre o principis d'octubre; per tant, fins al novembre no ens podrem reunir. Això no vol dir, però, que no treballem i informem els associats a través del web del partit on anirem abocant tota la informació.
Per tant, confiança absoluta amb l'estratègia de Puigdemont?
Avalem absolutament la direcció del president i l'estratègia de Junts pel Sí. No tinc cap mena de dubte que ja s'hi està treballant perquè, entre altres coses, hem de ser molt conscients que, si es perd, anem cap a unes noves eleccions. Estic segura que tindrem full de ruta i que serem capaços de fer-ho.
La CUP ja ha dit que posarà la convocatòria d'un RUI en la taula de negociació de la qüestió de confiança; què li sembla aquest mecanisme?
No podem acceptar un xantatge de la CUP. Els hem de demanar que tinguin un sentiment de responsabilitat vers el full de ruta que hem promès a la ciutadania de Catalunya i que els 72 diputats poden conduir. Demà el TC s'activa i, per tant, el que cal és una estratègia molt blindada a l'entorn de la qüestió de confiança si és que creuen que Puigdemont pot liderar el procés, i jo no tinc cap dubte que la resposta és afirmativa.
Parla de liderar el procés, però, és que hi ha moltes veus que apunten a la necessitat de posar fi al procés precisament amb la celebració del RUI; ho comparteix?
Hem de valorar si hi ha prou maduresa en aquest moment polític per tirar endavant un referèndum unilateral. Cal que els resultats siguin vinculants i reconeguts per la comunitat internacional i, en canvi, ens podem trobar que ens precipitem i ens fiquem en un carreró sense sortida. Si no el reconeix Europa, ni algunes forces polítiques, ni part dels ciutadans de Catalunya, entraríem en un atzucac.
El trident del nou partit ha de ser Mas-Pascal-Conesa?
El trident és Mas i Munté i Pascal i Bonvehí, això per descomptat. Jo tinc una figura no executiva que ha d'ajudar a articular les decisions amb vista al futur, com per exemple, a quin grup europeu ens hem de vincular, entre altres temes.
Sobre l'estratègia del partit a Madrid, també?
També, és clar, hem de vehicular els nostres vots i les aportacions dels nostres associats. Són temes que els preocupen, sobre els quals volen dir-hi la seva i nosaltres els hem de poder escoltar.
Què creu que preocupa més a l'associat del PDC, l'acostament del partit a la CUP o al PP al Congrés?
Al PP. Estic interpretant, però crec que incomoda de manera absoluta qualsevol opció d'aliar-se amb el PP. No hi ha cap possibilitat d'aliança amb el PP.
Encara que sigui per obtenir grup propi al Congrés?
Em remeto a les paraules de Francesc Homs; no crec que s'hagi facilitat res al PP. Nosaltres no podem prendre cap acord polític amb el PP. Hem de conèixer els instruments que tenim i per què els volem fer servir, i jo defenso que, al PP, no li hem de facilitar res, i menys encara la investidura.
Vostè presideix la Diputació; aquesta institució té previst aprovar declaracions semblants a la de dimecres passat al Parlament?
Ho veig difícil perquè, tot i que la Diputació és una institució lleial a l Parlament, no té potestat de gestar cap full de ruta. Això no vol dir que no fem declaracions de suport; no tenim cap marge de maniobra, que només té efecte simbòlic i declaratiu.
Però creu que hi ha marge de maniobra per canviar el full de ruta?
És un document assessorat per juristes i lletrats i és important que es vagi complint per fases. Accelerar-lo més o menys pot acabar invalidant el full. Hem de ser curosos perquè tot està molt pensat per aconseguir la desconnexió. Accelerar fases pot acabar amb fracàs.
Què li sembla la reacció de la vicepresidenta del govern espanyol davant la votació de dimecres passat al Parlament?
Em preocupa que això comporti que la resta de partits polítics s'agrupin i investeixin Rajoy amb l'excusa de fer front comú contra Catalunya. És el que m'amoïna. Pel que fa al contingut, ja l'esperava així.
En dos anys vostè ha passat de ser portaveu de l'antiga CDC a presidenta del consell nacional del nou partit...
Estic al servei del partit. En un moment em vam demanar que fos portaveu. Eren moments de gran complexitat i vaig intentar actuar amb responsabilitat i seriositat. Com a presidenta de la Diputació vaig haver de deixar el càrrec del partit, i a partir d'aquí intento veure com puc continuar participant al servei d'una idea de país. A mi em preocupa el que li passa a la ciutadania. Com a PDC, hem de parlar més de persones que no pas d'estratègia política, hem de parlar de justícia social i igualtat de tots els ciutadans i posar l'estratègia al servei d'aquests objectius.
Alcaldia, Diputació i partit... però amb qui es queda?
Jo em quedaria fent d'alcalde, és el que m'agrada i on et sents més pròxima a la gent. Evidentment, la Diputació és una gran oportunitat per treballar a favor del món local i, conseqüentment, a favor de les persones. Els ajuntaments tenen un 0% d'endeutament, la majoria ha tingut cura de les seves finances, estan ben gestionats i, per tant, els hem de poder donar capacitat per invertir, ja que les solucions a les demandes de la ciutadania passen e per una decisió del món local.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.