SOBIRANISME
PROCÉS CONSTITUENT
Suspensió exprés del TC
El Constitucional anul·la per unanimitat la resolució del Parlament sobre el procés constituent en una hora i mitja de debat
Obre a la fiscalia la via penal
Forcadell i la mesa tenen 20 dies per al·legar si compleixen la sentència
Els sis mesos del debat parlamentari del procés constituent que va néixer el 20 de gener i que va ser culminat el 27 de juliol amb la seva aprovació van ser liquidats ahir en un despatx del carrer Domenico Scarlatti de Madrid després d'una hora i mitja de reunió extraordinària. Després de ser forçats a fer un parèntesi en el seu retir estiuenc, els onze magistrats del ple del Tribunal Constitucional que presideix l'exmilitant del PP català Francisco Javier Pérez de los Cobos van aprovar per unanimitat la suspensió de la resolució del Parlament per un termini de cinc mesos com a conseqüència d'admetre a tràmit l'incident d'execució de sentència plantejat divendres pel govern de Mariano Rajoy. Tant la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, com la resta de la mesa tenen ara vint dies per presentar les seves al·legacions abans que arribi la via penal.
El govern espanyol en funcions de Rajoy havia sol·licitat divendres que el TC atengués un incident d'execució, que és l'eina que té una de les parts en litigi quan sospita que hi ha una sentència que no s'està complint, com a pas previ a una actuació penal sobre els acusats. El que el ple del TC va fer ahir, en una reunió iniciada a dos quarts d'una i finalitzada a les dues de la tarda, va ser atendre la sol·licitud de La Moncloa i consumar el xoc institucional entre una cambra democràticament elegida i un consell de magistrats –nou homes i dues dones: la basca Adela Asua i la catalana Encarnació Roca– elevats al ple del TC al seu dia a proposta del PP o del PSOE.
“Trasllat a la fiscalia”
La suspensió immediata de la resolució 263/XI del 27 de juliol (conclusions del procés constituent) va acompanyada, en aquesta ocasió, d'un requeriment personal a Forcadell, als restants membres de la mesa i al secretari general, Pere Sol, perquè informin durant els propers vint dies hàbils –a comptar des del dia d'avui i incloent-hi el mes d'agost, així que el termini venç el 30 d'agost– de les actuacions seguides per donar compliment a la sentència del Tribunal Constitucional del 2 de desembre i a la resolució judicial del 19 de juliol, ambdues en contra de la desconnexió aprovada per la cambra catalana el 9 de novembre del 2015.
La primera novetat és que ara l'alt tribunal “dóna trasllat a la fiscalia” del procés. Es tracta d'un punt rellevant, perquè en el seu intent de dissimular l'instint polític del recurs i preservar l'embolcall de la independència judicial en tota la cadena, la intenció última del govern de Rajoy sempre va ser que fos el TC el que animés la fiscalia a querellar-se contra Forcadell pel seu “delicte” d'incloure la votació en l'ordre del dia del 27 de juliol.
Exhibició de la coerció
La segona novetat és que l'alt tribunal exhibeix des d'ara el seu poder de coerció que li va donar la reforma que el PP va aprovar l'octubre del 2015, en la pròrroga de la desena legislatura i abans de les eleccions estatals del 20 de desembre, i que va ser presentada pel popular català Xavier García Albiol amb la proclama “s'ha acabat la broma”. L'arsenal que la reforma del PP va regalar al TC perquè es convertís en sentenciador i alhora policia de les seves pròpies sentències es troba en l'article 92.4 de la llei orgànica de l'alt tribunal i va des d'una multa econòmica de 3.000 a 30.000 euros fins a la inhabilitació.
Tot i el salt qualitatiu en l'amenaça al Parlament, fonts del Constitucional van esgrimir que amb el pas d'ahir encara no queda inaugurada la via penal contra els electes catalans. “És aventurat”, van advertir aquestes fonts. “Quan es rebi l'informe del Parlament, o bé transcorri el termini de 20 dies si el Parlament no n'informés, el TC podrà adoptar o no alguna d'aquestes mesures”, reblen a l'alt tribunal. Ras i curt: l'intèrpret últim de la carta magna atén la pressa de La Moncloa però es conforma per ara amb l'exhibició del catàleg de les amenaces i prou.
La Moncloa en volia més
L'ambició plasmada per la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, divendres passat, fins i tot anava més enllà, perquè apel·lant a la seva condició de jurista i advocada de l'Estat va donar per fet que ja es pot actuar penalment contra Forcadell perquè “ja pot haver delinquit” amb la simple ordenació de l'ordre del dia del ple. Santamaría va arribar a exigir als magistrats que prohibissin “expressament” a la presidenta del Parlament i a la mesa tota votació o el mer debat de qualsevol iniciativa lligada a la desconnexió i que es vetés que l'executiu de Carles Puigdemont tramités cap llei vinculada amb el procés.
Des de la mesa del Consell de Ministres, Sáenz de Santamaría també havia gosat alliçonar el TC que, davant el “desacatament” català, es podia permetre la llicència de recordar als al·ludits “les multes i la suspensió de funcions” a les quals s'enfrontaven. L'alt tribunal, però, refreda la bel·licositat del govern en funcions i ara no entra en el prec de l'advocat de l'Estat de procedir a la deducció de testimoni contra la presidenta del Parlament perquè la fiscalia enceti ja la investigació penal per un presumpte delicte de desobediència.
En l'afany de protegir la seva autonomia i no donar la imatge que pedaleja a roda del ritme que li dicta La Moncloa, fonts del TC precisaven ahir que quan el 30 d'agost venci el seu termini d'al·legacions i si l'alt tribunal creu que ha d'actuar, el càstig “no necessàriament ha de ser la deducció de testimoni” (comprovar la possibilitat d'un delicte).
Des de la Generalitat, la reacció de Puigdemont va ser taxativa: “Obeirem, i tant que sí. Obeirem el Parlament, complirem el compromís amb els ciutadans i bastirem un estat lliure, modern i pròsper.” A ERC, el portaveu al Congrés, Joan Tardà, constatava que “han optat de forma desvergonyida per la forma autoritària, per la violència judicial”. “Si hem de desacatar, desacatarem”, afegia Tardà. “No acatarem”, va reblar Mireia Vehí (CUP). Des del PP, García Albiol va equiparar el procés amb el franquisme concloent que “ni el mateix Franco va crear tanta inestabilitat”. A Madrid, qui va aplaudir el recurs de Rajoy i el vet del TC va ser Albert Rivera (Ciutadans), mentre que al PSOE el portaveu al Senat, Oscar López, no va aclarir si avala la via penal contra Forcadell i va dir que “respecta” el TC.
