Debat nacional de les esquerres a Camallera

“Hi ha tensions entre les esquerres catalanes? S'han de reconstruir ponts? Què cal fer? Aquestes són les qüestions que va formular ahir Sergi Picazo, periodista de Crític, a Joan Tardà (ERC), Eulàlia Reguant (CUP) i Xavier Domènech (En Comú Podem), en la segona sessió de xerrades programades en el cicle Camallera cançó d'autor. Tot i l'encert de les preguntes i la bona voluntat de qui les fa, sol passar, però, que uns polítics avesats a les tertúlies i als debats (com ho són aquests tres) no responguin o responguin el que els ve en gana. En part va ser així, però la xerrada també va servir per fixar les prioritats de cada protagonista. Tardà va mirar de minimitzar les divergències atrevint-se a dir que entre ells tres “hi ha més diferències en el com que no pas en el què”. La prioritat pel seu partit, va dir Tardà, és proclamar la república, que ha de ser l'eina indispensable per socialitzar la riquesa. “Cal fer-ho de pressa i obrir un procés constituent, peti qui peti”, va afegir-hi el polític republicà. A partir d'aquest pronunciament els matisos i les tensions es van anar destapant al llarg de la xerrada. “D'acord per fer un procés constituent, però es pot tenir un estat i no tenir cap sobirania, com és el cas d'Espanya. Em sap greu que només es parli d'estat, en detriment de les sobiranies econòmica, social i ecològica, que també s'han de guanyar”, va respondre Domènech. “Hem de superar els debats electoralistes. Ens vam trobar en el procés destituent del 15-M i ens hauríem de trobar en el procés constituent”, va dir Reguant. En un debat amè i distès, les rèpliques i contrarèpliques de cada un dels tres ponents començaven sovint igual: “Estic d'acord amb tu, però...”; i llavors venien els matisos. Els uns i els altres van admetre possibles errors. Tardà ho va fer el primer, i hi va afegir que “dels errors s'aprèn”. “Potser no és que s'hagin trencat ponts, sinó que hem après a conèixer-nos millor”, va dir Eulàlia Reguant. És cert que, amb els matisos propis de cada formació, semblava que els tres tertulians d'ahir a Camallera coincidien almenys en el fet que Catalunya viu un moment històric, i que cal aprofitar aquest context per generar un canvi, la “revolució democràtica” a la qual apel·la el representant dels republicans. Però després dels matisos i de les professions de fe de cadascun, al final de la xerrada una planera qüestió d'una persona del públic va tornar a posar les coses a lloc: “Com pot ser que essent tres no us entengueu? Nosaltres érem dos milions al carrer i ens entenem. Per què no us enteneu?” I com ja sol passar en aquests casos va ser una de les intervencions més aplaudides. Aquesta va ser una altra de les preguntes a les quals no es va poder acabar de respondre ahir a Camallera. Però les prop de dues-centes persones que van assistir a la xerrada van presenciar majoritàriament fins al final el debat, fet que confirma que propostes d'estiu com aquestes xerrades reagrupades amb el títol República de les paraules crítiques poden ser tot un èxit fins i tot en una calorosa tarda d'agost.