Successos

Societat

La tristesa també mata

El metge forense Narcís Bardalet exposa que la tristesa, associada a la solitud, la pandèmia del segle XXI, és la causa de mort d'una cinquena part de la persones que acaben a la taula d'autòpsies a les comarques gironines

La tris­tesa mata i la soli­tud és la pandèmia del segle XXI. Ho va afir­mar amb rotun­di­tat el llo­re­jat forense Narcís Bar­da­let en unes jor­na­des cele­bra­des a Figue­res en què també es va ana­lit­zar el trac­ta­ment de la mort en l'obra de Cer­van­tes, que va fer morir el Qui­xot de tris­tesa. Bar­da­let va apor­tar dades que ava­len l'extensió de la mort per tris­tesa reco­pi­la­des al llarg dels 35 anys, 10 mesos i 4 dies que va exer­cir la mede­cina legal. “Si cada any es fan pels volts d'unes cinc-cen­tes autòpsies a les comar­ques giro­ni­nes, cent són de per­so­nes que han mort soles a casa i de què s'ha tro­bat el cadàver quan els veïns han sen­tit pudor”, va expli­car. Gent, tal com va remar­car el forense, que, en mol­tes oca­si­ons, són anci­ans que han per­dut la seva pare­lla de tota la vida i a qui, tris­tos i sols, només els queda “arri­bar a port”. Bar­da­let va retra­tar la soli­tud, sobre­tot en la gent gran, que cada vegada afecta més la nos­tra soci­e­tat, com una avant­sala de la mort. “Per exem­ple, no fan res més que espe­rar la mort amb soli­tud els anci­ans a qui, després de viure tota la vida en un poble, la família fica en una habi­tació d'alguna planta d'un gran geriàtric”, va expo­sar Bar­da­let, que va acom­pa­nyar la seva expo­sició amb la foto­gra­fia d'un ancià que van des­co­brir quan ja feia dies que era mort, asse­gut a la taula, tal com pas­sava les hores en vida. Un dels molts casos reals que es tro­ben els foren­ses giro­nins.

No fa gai­res set­ma­nes, es va donar un cas a Banyo­les. Un home de 61 anys, d'una família de renom del País Basc, que vivia sol en un pis de la seva pro­pi­e­tat, va ser tro­bat mort quan feia ja set­ma­nes de la defunció dins de l'habi­tatge. Estava sol, ningú no el va tro­bar a fal­tar i fins que els veïns no van notar pudor ningú no es va pre­o­cu­par per ell. La seva soli­tud era tal que l'home, que, per l'esce­nari que va dei­xar, tot apunta que es va lle­var la vida, havia arri­bat a ofe­rir el seu pis de regal a un veí que havia cone­gut feia poc.

Les per­so­nes que moren en soli­tud majo­ritària­ment són gent gran, però Bar­da­let no es treu del cap el cas que trenca l'estadística per la joven­tut de la víctima, una noia jove que ni tan sols té nom i mai ningú no ha recla­mat. Es tracta de la noia, que sem­blava una núvia, que va ser tro­bada pen­jada d'un pi el 4 de setem­bre del 1990, ja fa 26 anys, a Port­bou. La tomba d'aquesta No Name , va ser pre­ci­sa­ment la pri­mera parada que el forense va fer en la visita guiada noc­turna al cemen­tiri de Figue­res, que va aple­gar cen­te­nars d'assis­tents el dia de Tots Sants. El nínxol número 134, al cinquè pis, era l'únic il·lumi­nat amb espel­mes del depar­ta­ment pri­mer del cemen­tiri perquè tot­hom pogués veure on hi ha, embal­sa­mada per Bar­da­let, la noia que el forense encara no ha per­dut les espe­ran­ces d'iden­ti­fi­car. Bar­da­let va expli­car al seu públic entre­gat que tre­ba­lla, amb la Guàrdia Civil, perquè el jut­jat auto­ritzi l'exhu­mació per poder extreure'n ADN i incloure'l als bancs de dades sobre per­so­nes des­a­pa­re­gu­des inter­na­ci­o­nals. “Con­fio que, a través de ls bancs d'ADN, podrem saber qui és. I en el cas que no apa­re­gui cap fami­liar, ens hau­rem de començar a plan­te­jar que la gent del seu entorn no vol que se sàpiga qui és i vol ama­gar què va pas­sar”, diu l'inves­ti­ga­dor que troba el cas molt mis­teriós. “Quan va pas­sar el camió de les escom­bra­ries, la noia no hi era i un quart més tard, una veïna se la va tro­bar pen­jada.” No duia res que servís per iden­ti­fi­car-la. Ara, l'ADN, tècnica que no exis­tia fa 26 anys, pot ser la clau per posar-li nom.

El cementiri
de Figueres va ser l'escenari d'una visita nocturna guiada, el dia de Tots Sants, amb el forense Narcís Bardalet i el biòleg Josep Maria Dacosta. Abans, al tanatori Vicens, es va fer una conferència sobre Cervantes i la mort amb el catedràtic de llengua i literatura espanyoles Joan M. Soldevilla.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia