Reivindicacions i mesures a remolc de la mort

o fa gaire els mitjans vàrem rebre un comunicat sindical que informava d'un “accident laboral mortal” esdevingut en un polígon de Maçanet, apuntava que els motius de la mort semblaven naturals (??!!), donava el més sentit condol als familiars de la víctima i continuava denunciant les greus condicions laborals del sector (s'intuïa que el del transport però tampoc no quedava prou clar) i acabava aportant un telèfon per a més informació. El que feia més falta davant tanta inconcreció. Però els dubtes no es van resoldre. El sindicat no sabia qui era la víctima (tot i que donava el condol a la família), no sabia com havia mort, tot i que ho atribuïa a un accident laboral, però mantenia l'interès a culpar les dures condicions de treball dels transportistes. Ben segur que camioners i repartidors tenen reivindicacions a fer sobre els seus sous i les seves jornades, però potser no calia aprofitar una mort per començar a tirar llenya al foc.

Semblantment va passar amb el cas de la desgraciada mort d'una nena de vuit anys a Blanes. El cas va saltar a la llum per l'interès de denunciar que l'ambulància pediàtrica havia tardat molt a arribar i, per això, els titulars que es repetien eren: “Mor una nena mentre esperava l'ambulància” i les investigacions i les informacions posteriors acumulen dades i dades sobre el servei d'ambulàncies i en canvi poca cosa o gens es parla de descobrir per què va morir una nena de vuit anys. L'àvia de la nena ja va lamentar que es temia que mai no sabrien la veritat. Altre cop s'aprofita el cas d'una mort, per ara no aclarida, per l'interès de denunciar mancances en els serveis.

I en el cas de l'assassinat dels dos agents rurals per part d'un caçador a Aspa no van passar ni quatre hores del crim que ja va sortir el conseller Jané a dir que el problema és que ara els permisos d'armes els controla la Guàrdia Civil i que la Generalitat vol mirar d'assumir les competències en la matèria. Com si això hagués pogut evitar el crim! I també a remolc del doble assassinat, s'afanyen a dotar els agents rurals d'armes i armilles antibales que, de fet, tampoc no protegeixen d'un tret premeditat al cap. S'havia d'esperar que morissin dos agents per millorar les seves condicions?! Ben bé que només es recorden de santa Bàrbara quan trona.

N