Hoteler salvador

Estar al capdavant d'un hotel comporta unes complicacions que van més enllà de la gestió econòmica. Joan Blanco, gerent de l'hotel Palau de Girona, a Sant Julià de Ramis, l'home que va denunciar la parella de sexagenaris francesos que s'havien acostumat a viure de gorra als hotels, ho sap bé. Una de les seves recents gestes va ser salvar in extremis un client que s'havia tallat les venes a la banyera de l'habitació. La seva rapidesa i determinació van ser clau.

Tot va començar amb una trucada dels Mossos a l'hotel. Blanco no recorda ben bé si trucaven d'Osona o trucaven de Lleida, però el missatge era clar. Van preguntar si a l'hotel hi havia el client –tenien nom i cognoms– i li van dir que la seva mare els havia avisat que pretenia suïcidar-se. Com que a l'hotel es compleix el requisit de registrar tots els hostes, Blanco va tenir clar que es tractava del jove que des de les onze del matí estava a l'habitació Sant Nicolau –el Palau té totes les habitacions batejades amb el nom d'indrets de Girona– i ell, amb la clau de recanvi a la mà, va pujar escales amunt cap a l'habitació i va ordenar a la recepcionista que avisés el 112. “Li vaig dir que exigís que enviessin una ambulància urgentment i sense que s'emboliquessin a demanar gaires explicacions”, recorda Blanco, coneixedor dels protocols d'emergències.

Quan va ser a l'habitació es va trobar el client dins de la banyera mig plena d'aigua ja ben vermella de sang. El noi tenia un gran tall al canell i estava mig inconscient. Blanco li va taponar la ferida amb una tovallola, i el va treure de la banyera en braços. “En situacions així no saps d'on treus la força”, afirma. Tot seguit, el va estirar al llit i el va vestir. Mentre esperaven que arribés l'ambulància li va anar parlant perquè es mantingués conscient. “Li vaig demanar per què ho feia, si era perquè no tenia feina, si la xicota l'havia deixat... Amb un fil de veu em va dir que tenia feina, que no es tractava de res de la xicota. I quan li vaig preguntar què passaria quan la seva mare se n'assabentés em va dir que ja n'estava al corrent.” Quan van arribar els sanitaris, el van estabilitzar i se'l van endur a l'hospital. L'hoteler l'havia salvat. Però no n'ha sabut mai més res del jove.

A l'hostal, al costat de l'hotel, que també gestiona Blanco es van trobar amb un altre client suïcida. I en aquell cas no van poder evitar-ho. Quan el van descobrir ja feia uns dos dies que l'home s'havia penjat darrere la porta. Les netejadores no havien entrat perquè pensaven que el client no volia ser molestat, però finalment van decidir entrar i van descobrir el client mort.

A l'hotel Palau de Girona, que té poc més de deu anys d'existència, s'han viscut altres peripècies. Com quan els Mossos, un dia a la nit, van demanar per dos clients concrets. Sabien que hi estaven allotjats perquè l'hotel compleix fil per randa el requisit d'enviar a diari el llistat dels hostes a la policia. Els dos clients, estrangers, estaven buscats i tenien una ordre de detenció. Blanco es va oferir a avisar-los que baixessin perquè els demanaven però els Mossos van dir que de cap manera, que entrarien ells per sorpresa perquè si se'ls avisava encara serien capaços de despenjar-se per la finestra i se'ls escaparien. I els van agafar per sorpresa, literalment en calçotets, sense capacitat de reacció i se'ls van endur detinguts.

Els hotelers també són víctimes d'estafes. A l'hotel Palau els van estafar 2.800 euros amb una martingala molt ben orquestrada, fent-se passar per Endesa. De nit, i a través de trucades i via correu electrònic, els van avisar que tenien pendent una factura i que si no la pagaven, el tall del subministrament elèctric seria immediat. Blanco va exposar el cas al seu gestor assessor i aquest li va aconsellar que millor seria pagar perquè la companyia compleix sempre les amenaces. Els falsos comunicants d'Endesa els van oferir diversos sistema de pagament i l'únic que era factible a aquella hora de la nit era la transferència a un compte que els van donar. I així els van estafar. Blanco explica que com a ells n'hi va haver d'altres però que mentre que ell ho va denunciar i explicar molts ho amaguen per por que els ho recriminin per il·lusos. Blanco és partidari de denunciar sempre que s'és víctima d'estafes i impagaments. Com en el cas dels Clapie, el matrimoni de sexagenaris francesos que s'havien acostumat a viure de gorra als hotels. A l'hotel Palau hi van deixar a deure una factura de 3.000 euros i Blanco, a diferència d'altres hotelers afectats, els ha dut al jutjat i encara els reté les bosses amb la roba i les maletes amb documents que s'hi van deixar. I no els les pensa tornar. Les pertinences dels estafadors estan guardades a l'establiment juntament amb altres objectes que la gent s'oblida. Blanco remarca que és impressionant els objectes de valor que la gent s'arriba a deixar als hotels: càmeres fotogràfiques, joies, roba i sabates bones i noves... I poques vegades els clients ho reclamen.