Profanen l'ermita de Santa Margarida de les Llosses

Assalt i profanació a l'ermita de Santa Margarida de Vinyoles, a les Llosses. Uns desconeguts van trencar el cadenat que barrava l'accés al santuari, situat en un punt aïllat dalt la carena de Santa Margarida, accessible només amb vehicles tot terreny. Un cop a dins, els vàndals van fer pintades amb símbols anarquistes a la zona de l'altar, on van escriure “Ni Dios, ni patria, ni rey”, amb tinta vermella. En una altra part del santuari hi van escriure amb lletres gegants “Muerte”, i també van vessar una substància que se suposa que és oli que regantellava per tots els graons de l'escala; també van empastifar algunes parets amb el líquid viscós. Així mateix, van tirar per terra gerros, canelobres i elements ornamentals de l'ermita. Va ser un grup de persones que feien una excursió a cavall qui el 13 d'abril passat va descobrir que la porta de l'església estava esbotzada; van veure les pintades que hi havia a l'interior i van alertar l'alcalde de les Llosses, David Serrat, que es va ocupar d'avisar els Mossos i denunciar els fets. Els Mossos van anar a fer una inspecció al santuari i treballen per intentar trobar els responsables d'aquest acte vandàlic. Es preveu que serà complicat desemmascarar els vàndals, ja que l'ermita, tot i que és un lloc de pas en rutes d'excursionisme, està molt aïllada de tots els nuclis habitats i serà difícil trobar testimonis que haguessin vist els sospitosos. L'església sol estar sempre tancada i només s'hi celebra l'aplec un cop a l'any, per Santa Margarida.

Consta documentat que l'ermita de Santa Margarida ja existia el 1208, i sembla que era la primitiva capella del castell de la Guàrdia de Ripoll, que estava situat al peu de la capella. El 1854 es va edificar l'església actual, que va substituir l'antiga edificació dels segles XI-XII. El nou edifici es va construir arran d'un vot popular després d'una epidèmia de còlera, tal com es va inscriure en la porta d'accés al santuari.

Les ermites allunyades, com aquesta de les Llosses, són vulnerables als robatoris, actes vandàlics i profanacions. El 1995 es va perpetrar una profanació especialment esgarrifosa a l'ermita dels Sants Just i Pastor de la Cellera de Ter, on uns intrusos van fer un ritual satànic, van degollar una gallina i van fer pintades invocant directament el diable. El santuari de Finestres, a Sant Aniol de Finestres, va ser profanat dos anys consecutius i els vàndals cada vegada van llençar la imatge de la Verge per les cingleres de la serra de Finestres. A la capella de Sant Llorenç de les Arenes, a Foixà, van robar set capitells de gran valor. A l'església de Porqueres el 1995 van desaparèixer cinc talles barroques. El 2010 van assaltar l'ermita de Sant Antoni de Sant Llorenç de la Muga i la de Cassà de Pelràs, a Corçà, d'on es van emportar diverses imatges de sants. Són alguns exemples del degoteig d'assalts perpetrats en ermites els darrers anys.