Un barnús de més

Al vestidor hi havia un barnús i unes sabatilles sobreres que cap nen es posava. Va ser el primer indici que va fer presagiar als monitors i als responsables de la piscina de Ripoll que els faltava un dels 27 nens de l’escola Pirineus que el 19 de maig havien anat a fer una activitat programada a les instal·lacions. Eren els complements de la Mireia Medina, la nena de 4 anys que van trobar flotant a la piscina, sense que els sanitaris poguessin fer res per salvar-li la vida. Els pares de la nena creuen que el descuit que van tenir monitors, mestres i responsables de la piscina és una greu negligència i ahir es van personar com a acusació particular (amb els lletrats Carles Monguilod i Josep Maria Fuster-Fabra) a la causa per homicidi per imprudència que instrueix el jutjat de Ripoll. Volen dirimir responsabilitats i esclarir què va passar i per què la nena va acabar afogada a la piscina i ningú se’n va adonar, tot i que eren molts els adults que s’havien de responsabilitzar de l’activitat. Inicialment els Mossos només havien considerat sospitosos de negligència el director de la piscina i la monitora que li tocava la vigilància de la nena que, segons els testimonis, hauria deixat momentàniament el seu lloc, demanant als companys que la suplissin, mentre ella anava a veure un grup de discapacitats que també arribaven a fer ús de la piscina. Però la jutgessa ha considerat que la possible imprudència s’havia de fer extensiva també a la resta de monitors i per això ahir havia citat a declarar com a investigats quatre monitors i el director de la piscina. Però les declaracions es van suspendre (s’han fixat per al 14 de juny) a petició dels advocats que volen tenir les diligències a la mà per poder-les estudiar abans d’afrontar els interrogatoris judicials. A part dels investigats per homicidi amb imprudència, també hauran de comparèixer amb advocats a la causa l’Ajuntament de Ripoll, propietari de les instal·lacions de la piscina, i l’escola Pirineus de Campdevànol, organitzadora de l’activitat extraescolar, ja que el jutjat els considera responsables civils i com a tals hauran d’assumir les possibles indemnitzacions que es poden fixar per als familiars de la víctima.

El cas de la nena a la piscina de Ripoll té moltes similitud amb el que va passar a Olot el 1990, que va acabar amb la condemna de l’Ajuntament a pagar una important indemnització. Dos nens marroquins, els germans Rashid i Khalid Alfarfache, es van ofegar el 16 de juliol del 1990 a la piscina del Club Natació Olot. El jutjat va condemnar la monitora responsable de la vigilància dels nens a una falta d’imprudència i l’Ajuntament d’Olot, com a responsable civil, a pagar una indemnització de 132 milions de pessetes a la família dels dos nens morts. La sentència del jutge Santiago Pinsach va ser criticada pel llavors alcalde d’Olot Pere Macias, que va titllar de “barbaritat” la indemnització imposada.