Societat
Enemics dins de casa
Una veïna de Calella diu que viu amenaçada per tres persones a qui va llogar habitacions de casa seva i que ara no volen marxar
S’acumulen les denúncies creuades i la policia admet que és una situació difícil de solucionar
Aurora González, una veïna de Calella, està vivint un calvari des de fa prop de dos anys, segons va avançar ahir La Vanguardia fent-se ressò d’un article aparegut fa setmanes a Ràdio Calella TV. Arran d’uns problemes de salut que la van obligar a deixar la feina de psicopedagoga, va llogar habitacions lliures que té en un pis de propietat al carrer Sant Antoni. “Ja havia tingut llogaters abans i tot havia anat com una seda. Mai m’hauria pensat que arribaria a una situació tan greu com la que estic patint dia a dia”, explica. Un matrimoni marroquí i posteriorment un jove guineà van signar amb Aurora un contracte de lloguer per un any. Els primers pagaven 270 euros mensuals i amb el segon –“que em va fer molta pena perquè em va dir que se li havia mort un fill i necessitava enviar diners a casa seva”– van acordar un preu de 200. Quan es va recuperar de la malaltia, va trobar una nova feina de cuidadora de persones grans i va estabilitzar la seva situació econòmica; llavors va decidir que es volia vendre el pis de Calella i que, per tant, no renovaria els contractes als seus llogaters. “Així els ho vaig anunciar i la reacció va ser molt dolenta. Cap dels tres volia marxar i el novembre passat van deixar de pagar-me els diners”, recorda, i hi afegeix: “Vaig haver de pagar jo sola les despeses d’aigua, gas i llum de tots quatre i quan els vaig dir que aniria a la policia van començar les amenaces, els insults i les coaccions de tot tipus.”
Aurora González relata plorosa: “Han convertit el meu dia a dia en un infern.” Assegura que s’ha hagut d’instal·lar un baldó a la seva habitació: “Tinc por que entrin i em facin mal.” Relata que li han arrencat els fogons de la cuina perquè no pugui fer-se el menjar, li han fet malbé diferents estris “i fins i tot han embrutit amb excrements la dutxa del seu lavabo perquè no pugui fer-la servir”. “M’amenacen constantment, m’aixequen la mà i em donen empentes”, enumera, i hi afegeix que ha denunciat els fets en diverses ocasions. “El noi guineà em va agredir, però el jutge va arxivar el cas per falta de proves”, lamenta. Ahir mateix Aurora González tornava a ser als jutjats d’Arenys. Era per una denúncia creuada d’agressions entre ella i la llogatera. El jutge ha donat la raó a la dona magrebina i González ha estat declarada culpable d’un delicte d’agressions lleus. “Estic enfonsada i desesperada, no sé què més fer. No puc viure a casa meva i no vull marxar perquè és casa meva!”
Des de l’Ajuntament de Calella són coneixedors de la situació i assenyalen que es tracta d’una situació molt complexa de resoldre. L’inspector en cap, Joan Vilademat, explica que els agents han actuat en nombroses ocasions a demanda de la propietària, però que el cas està pendent d’una resolució sobre el desnonament que dicti el jutge. “L’agent de proximitat ha intentat intervenir entre les parts, la policia local i els Mossos han actuat sempre que ha calgut i Serveis Socials també han col·laborat”, manté Vilademat. Aurora González assegurava ahir a aquest diari que demanaria ajut als Mossos –“ja no puc més”– i denunciava haver rebut un missatge on un dels inquilins l’amenaçava de mort.