Enemics dins de casa

Aurora González, una veïna de Cale­lla, està vivint un cal­vari des de fa prop de dos anys, segons va avançar ahir La Van­guar­dia fent-se ressò d’un arti­cle apa­re­gut fa set­ma­nes a Ràdio Cale­lla TV. Arran d’uns pro­ble­mes de salut que la van obli­gar a dei­xar la feina de psi­co­pe­da­goga, va llo­gar habi­ta­ci­ons lliu­res que té en un pis de pro­pi­e­tat al car­rer Sant Antoni. “Ja havia tin­gut llo­ga­ters abans i tot havia anat com una seda. Mai m’hau­ria pen­sat que arri­ba­ria a una situ­ació tan greu com la que estic patint dia a dia”, explica. Un matri­moni mar­roquí i poste­ri­or­ment un jove guineà van sig­nar amb Aurora un con­tracte de llo­guer per un any. Els pri­mers paga­ven 270 euros men­su­als i amb el segon –“que em va fer molta pena perquè em va dir que se li havia mort un fill i neces­si­tava enviar diners a casa seva”– van acor­dar un preu de 200. Quan es va recu­pe­rar de la malal­tia, va tro­bar una nova feina de cui­da­dora de per­so­nes grans i va esta­bi­lit­zar la seva situ­ació econòmica; lla­vors va deci­dir que es volia ven­dre el pis de Cale­lla i que, per tant, no reno­va­ria els con­trac­tes als seus llo­ga­ters. “Així els ho vaig anun­ciar i la reacció va ser molt dolenta. Cap dels tres volia mar­xar i el novem­bre pas­sat van dei­xar de pagar-me els diners”, recorda, i hi afe­geix: “Vaig haver de pagar jo sola les des­pe­ses d’aigua, gas i llum de tots qua­tre i quan els vaig dir que ani­ria a la poli­cia van començar les ame­na­ces, els insults i les coac­ci­ons de tot tipus.”

Aurora González relata plo­rosa: “Han con­ver­tit el meu dia a dia en un infern.” Asse­gura que s’ha hagut d’ins­tal·lar un baldó a la seva habi­tació: “Tinc por que entrin i em facin mal.” Relata que li han arren­cat els fogons de la cuina perquè no pugui fer-se el men­jar, li han fet malbé dife­rents estris “i fins i tot han embru­tit amb excre­ments la dutxa del seu lavabo perquè no pugui fer-la ser­vir”. “M’ame­na­cen cons­tant­ment, m’aixe­quen la mà i em donen empen­tes”, enu­mera, i hi afe­geix que ha denun­ciat els fets en diver­ses oca­si­ons. “El noi guineà em va agre­dir, però el jutge va arxi­var el cas per falta de pro­ves”, lamenta. Ahir mateix Aurora González tor­nava a ser als jut­jats d’Arenys. Era per una denúncia cre­uada d’agres­si­ons entre ella i la llo­ga­tera. El jutge ha donat la raó a la dona magre­bina i González ha estat decla­rada cul­pa­ble d’un delicte d’agres­si­ons lleus. “Estic enfon­sada i des­es­pe­rada, no sé què més fer. No puc viure a casa meva i no vull mar­xar perquè és casa meva!”

Des de l’Ajun­ta­ment de Cale­lla són conei­xe­dors de la situ­ació i asse­nya­len que es tracta d’una situ­ació molt com­plexa de resol­dre. L’ins­pec­tor en cap, Joan Vila­de­mat, explica que els agents han actuat en nom­bro­ses oca­si­ons a demanda de la pro­pietària, però que el cas està pen­dent d’una reso­lució sobre el des­no­na­ment que dicti el jutge. “L’agent de pro­xi­mi­tat ha inten­tat inter­ve­nir entre les parts, la poli­cia local i els Mos­sos han actuat sem­pre que ha cal­gut i Ser­veis Soci­als també han col·labo­rat”, manté Vila­de­mat. Aurora González asse­gu­rava ahir a aquest diari que dema­na­ria ajut als Mos­sos –“ja no puc més”– i denun­ci­ava haver rebut un mis­satge on un dels inqui­lins l’amenaçava de mort.